Setzessionismu linguìsticu Setzessionismu linguìsticu
In Sardigna, su matessi patrimòniu genèticu de 12.000 annos a como In Sardigna, su matessi patrimòniu genèticu de 12.000 annos a como
S’iscola de Francoforte. Horkheimer e Adorno. S’iscola de Francoforte. Horkheimer e Adorno.
Nono, gasi no andat bene. Su CSU e sa proposta de lege pro sa limba sarda Nono, gasi no andat bene. Su CSU e sa proposta de lege pro sa limba sarda

Ùrtimos àrticulos

S’esistentzialismu

S’esistentzialismu

 de Giuseppe Corronca S’esistentzialismu  est unu movimentu filosòsficu e culturale chi caraterizat su perìodu intre sas duas gherras mondiales e chi agatat s’espressione màssima a pustis de s’acabu de su segundu cunflitu mondiale. Sas temàticas afrontadas dae sa currente esistentzialista sunt: sa finitesa de s’òmine, su tempus, sa morte, sa […]

Su Cuncordu femininu Urisè in Bartzellona

Su Cuncordu femininu Urisè in Bartzellona

Martis chi benit, 11 de trìulas, S’Assòtziu de sos Sardos in Catalugna, in Carrer Bisbe Laguarda 9 – Bartzellona, a sas 19:30h, bos cumbidat a un’aperitivu in mùsica, cun su Cuncordu femininu Urisè, de Orosèi.  Su Cuncordu Urisè naschet in maju de su 2009, a òpera de sa  diretora atuale  Daniela […]

Pedru Pisurzi, poeta sardu de su 700

Pedru Pisurzi, poeta sardu de su 700

de Sarvadore Serra Pedru Pisurzi est nàschidu in su 1707 in Bantine, a curtzu a Patada, e in cue est abbarradu fintzas a 14 annos, cando su babbu e sa mama si nche sunt mortos e issu est dèpidu tzucare a Tàtari. Est intradu a tzeracu angenu in una domo […]

Su CSU a Gentiloni: ratificare sa Carta Europea de sas Limbas  a pustis de  17 annos

Su CSU a Gentiloni: ratificare sa Carta Europea de sas Limbas a pustis de 17 annos

Su Coordinamentu pro su sardu ufitziale at iscritu una lìtera-apellu  a su presidente de su Cussìgiu de sos Ministros  pro pedire sa  ratìfica  de sa  Carta Europea de sas Limbas, firma  in sas Càmeras dae 17 annos. S’assòtziu de espertos e militantes, ativu dae annos in sas revindicatziones de polìtica […]

Sa fenomenologia

Sa fenomenologia

de Giuseppe Corronca Sa fenomenologia cuntzepit sa filosofia comente una anàlisi de sa cussèntzia in sa intentzionalidade sua. Sos babbos de custa currente filosòfica sunt Bernhard Bolzano (1781-1848) e Franz Brentano (1838-1917), ma s’esponente majore est Edmund Husserl (1859-1938). Intre sas òperas de Husserl ammentamus Subra su cuntzetu de su […]

Sardigna e Catalugna, una relatzione istòrica “cumplicada”

Sardigna e Catalugna, una relatzione istòrica “cumplicada”

de Sarvadore Serra In sa revista digitale www.elnacional.cat. est essidu un’artìculu subra de sas relatziones istòricas intre sa Sardigna e sa Catalugna. L’at iscritu Marc Pons. S’intìtulat “Sardenya, la germana injustament oblidada” (Sardigna, sa sorre olvidada ingiustamente).  Deo l’apo bortadu dae su catalanu a su sardu. Cheret èssere unu cuntributu […]

Sa proposta de s’assòtziu Sardos pro s’istòria  sarda in iscola

Sa proposta de s’assòtziu Sardos pro s’istòria sarda in iscola

Sàbadu su 17 de làmpadas, in Làconi, s’assòtziu polìticu-culturale «Sardos» at presentadu una proposta de lege  pro s’insinnamentu  de s’istòria  sarda in iscola. L’at fatu in ocasione de sa presentada de su libru “Carlo Felice e i tiranni sabaudi ” de Frantziscu Casula, amaniada dae su  Grupu Cunsiliare locale “Insieme […]

Sos mistèrios de su web fundudu

Sos mistèrios de su web fundudu

 de Sarvadore Serra Su web fundudu est cussa parte de retza informàtica  chi non faghet parte  de s’Internet superfitziale, est a nàrrere, de sas pàginas registradas  dae sos motores de chirca de sa retza.  In àteras paràulas, sos  motores de chirca non resessint  a  agatare  o registrare su bonu de […]

Cras, in Làconi, contra a sos Savojas e pro s’istòria sarda in iscola

Cras, in Làconi, contra a sos Savojas e pro s’istòria sarda in iscola

Una proposta de lege subra de s’insinnamentu de s’istòria de Sardigna  in sas iscolas. Est su chi annùntziant sos promotores  de un‘initziativa de crìtica a s’operadu istòricu de sos  Savojas  in Sardigna chi sàbadu 17 de làmpadas in  Làconi ant amaniadu in sos locales de  Palatzu Aymerich cumintzende  dae sas […]

Sas limbas de Isvìtzera

Sas limbas de Isvìtzera

de Sarvadore Serra Sas bator limbas natzionales  de  Isvìtzera  sunt su  tedescu, su frantzesu, s’ italianu e su rumantsch.  Totus, francu su rumantsch, tenent su status  de limbas ufitziales  in s’ Amministratzione Federale de sa  Cunfederatzione Isvìtzera  .   Cunforma a datos de su 2013, sos chi faeddant in tedescu […]

Sa rivolutzione psicanalìtica. Freud.

Sa rivolutzione psicanalìtica. Freud.

de Giuseppe Corronca   Sigmund Freud (1856-1939) est unu mèigu psichiatra, nòdidu pro sos istùdios suos de anatomia de su sistema nervosu e de sos fenòmenos istèricos. Cun s’iscoberta de s’incònsciu benit fundada sa teoria psicanalìtica chi si cunfigurat comente psicologia abissale o de su fungudu e at a rivolutzionare […]

shared on wplocker.com