Cun “questione della lingua” (chistione de sa limba) si inditat una cuntierra de caràtere sotziale in campu literàriu, chi at tentu sa fase sua prus treulada in su cumintzu de su 500, e chi at duradu finas a Alessandro Manzoni e prus in gasi. Pertocaiat su problema de cale limba impitare in sa penìsula italiana.
Eris in Bonàrcadu s’est riunidu su Coordinamentu pro su Sardu Ufitziale pro arresonare e valutare sa situatzione noa de sa polìtica linguìstica pustis sas eletziones regionales.
– de Sarvadore Serra
In Myanmar (Istadu de su Sud-est asiàticu chi li narant fintzas Burma) si faeddant unas chentu limbas. Su burmesu, chi lu faeddant sos duos tertzos de sa populatzione, est sa limba ufitziale.
de Sarvadore Serra
Camillu Bellieni est nàschidu su 31 de ghennàrgiu de su 1893 in Tàtari, a ue sa mama si nche fiat tramudada pro su tempus de s’illierare. S’at coladu sa pitzinnia in Tiesi, in ue su babbu fiat apotecàriu. At istudiadu in su Litzeu Azuni de Tàtari, in sos matessi annos chi lu l’at frecuentadu Palmiro Togliatti. S’est laureadu in giurisprudèntzia in s’Universidade de Tàtari, e, pustis, in filosofia, in Roma. Est istadu interventista e at leadu parte in sa prima ghera mundiale, cun su gradu de tenente, in sa Brigada Tàtari, in pare cun Emìliu Lussu.
Dae sa Corona de Logu, assemblea de sos amministradores locales indipendentistas de Sardigna, retzimus e publicamus.
Su 21 de frèargiu de cada annu est pro voluntade de sas Natziones Unidas, de su 1999, sa “Die internatzionale de sa limba mama”. Custa die est istada seberada dae s’Onu in ammentu de su 21 frèargiu 1952, cando medas istudiantes de s’Universidade de Dacca sunt bènnidos ochidos de sas fortzas de s’ordine pakistanas mentras manifestaiant pro su reconnoschimentu de sa limba issoro, su bengalesu, comente a limba ufitziale de su Pakistàn.
– de Sarvadore Serra
In su 1720 su Rennu de Sardigna est coladu dae sa monarchia ispagnola a sos Savojas: unu mamentu chi sa Natzione nostra sufriat non pro sa decaida de s’Impèriu ispagnolu ebbia, ma fintzas pro sa gherra de sutzessione longa e bulugiada chi l’aiat interessadu. Duncas sos piemontesos acudidos a Sardigna ant agatadu unu cuadru econòmicu prus grave meda de sa chi s’aiant pensadu.
– de Sarvadore Serra
Haiti est unu de sos Istados prus populosos in sa regione caraìbica. S’agatat in s’Ìsula Hispaniola e istata a làcana cun sa Repùblica Dominicana.
– de Sarvadore Serra
Yutu 2. Si narat gasi sa vetura chi est falada dae Chang’e 4, sa sonda tzinesa lòmpida a sa parte umbrosa de sa Luna. At a esplorare a bellu a bellu cussa parte de su satèllite. In sa mitología tzinesa, “Yutu” cheret nàrrere “conìgiu de giada”: est s’animale de Chang’e, una dea chi, cunforma a sos contos antigos, istat in sa luna.
– de Sarvadore Serra
Su primu de sos autores sardos chi s’ischit chi at iscritu sas rapresentatziones sacras in limba sarda est Padre Antoni Maria de Estertzili (1644- 1727)
– de Sarvadore Serra
In totu su mundu b’at pitzinnos chi creschent bilìngues, est a nàrrere in situatziones sotziales in ue si faeddat prus de una limba.
– de Sarvadore Serra
B’at un’interessu nou pro s’esèrtzitu chi at dominadu s’Europa nessi pro 110 annos, e chi sas impresas suas (e derrotas) sunt argumentu de cunferèntzias, pesant passiones in sas retzas sotziales, ispirant tìtulos noos e fintzas s’abertura de librerias ispetzializadas: totu pro faeddare de un’unidade militare creada in su 1536 e chi sa presèntzia sua est istada sinònimu de vitòria fintzas a su 1643.