Sa chistione de sa limba italiana

Cun “questione della lingua” (chistione de sa limba) si inditat  una cuntierra de  caràtere sotziale in campu literàriu, chi at tentu  sa fase sua prus treulada in su cumintzu de su 500, e chi at duradu finas a Alessandro Manzoni e prus in gasi. Pertocaiat su problema de cale limba  impitare in sa  penìsula italiana.

Read More

Sa dotrina polìtica sardista de Camillu Bellieni

de Sarvadore Serra

Camillu Bellieni est nàschidu su 31 de ghennàrgiu de su 1893 in Tàtari, a ue sa mama si nche fiat tramudada pro su tempus de s’illierare. S’at coladu sa pitzinnia in Tiesi, in ue su babbu fiat apotecàriu. At istudiadu in su Litzeu  Azuni de Tàtari, in sos matessi annos chi lu l’at frecuentadu Palmiro Togliatti. S’est laureadu in giurisprudèntzia in s’Universidade de Tàtari, e, pustis, in filosofia, in Roma. Est istadu interventista e at leadu parte in sa prima ghera mundiale,   cun su gradu de  tenente,   in sa Brigada Tàtari, in pare cun Emìliu Lussu.

Read More

Die Internatzionale de sa Limba Materna, atu polìticu de sa Corona de Logu.

Dae sa  Corona  de  Logu,  assemblea  de  sos amministradores locales indipendentistas de Sardigna, retzimus e publicamus.   

Su  21  de  frèargiu  de  cada  annu  est  pro voluntade  de  sas  Natziones  Unidas,  de  su 1999,  sa  “Die  internatzionale  de  sa  limba mama”.  Custa  die  est  istada  seberada  dae s’Onu  in  ammentu  de  su  21  frèargiu  1952, cando  medas  istudiantes  de  s’Universidade de  Dacca  sunt  bènnidos  ochidos  de  sas fortzas  de  s’ordine  pakistanas  mentras manifestaiant  pro  su  reconnoschimentu  de sa  limba  issoro,  su  bengalesu,  comente  a limba  ufitziale  de  su  Pakistàn.

Read More

1760, si càmbiat, bastat cun s’ispagnolu, ajò cun s’italianu

– de Sarvadore Serra

In su 1720 su Rennu de Sardigna est coladu dae sa monarchia ispagnola a sos Savojas: unu mamentu chi sa Natzione nostra sufriat non   pro sa decaida de s’Impèriu ispagnolu ebbia, ma fintzas pro sa gherra de sutzessione longa e bulugiada chi l’aiat interessadu. Duncas sos piemontesos acudidos a  Sardigna ant agatadu unu cuadru econòmicu  prus grave meda de sa chi s’aiant pensadu.

Read More

Sas limbas de Haiti

– de Sarvadore Serra

Haiti est unu de sos Istados prus populosos  in sa regione caraìbica. S’agatat in s’Ìsula Hispaniola e istata a  làcana cun  sa Repùblica Dominicana.

Read More

Yutu 2, sa màchina tzinesa in sa Luna

– de Sarvadore Serra

Yutu 2.  Si narat gasi sa vetura chi est falada dae Chang’e 4, sa sonda tzinesa lòmpida a sa parte umbrosa de sa Luna. At a esplorare a bellu a bellu  cussa parte de su satèllite.   In  sa mitología tzinesa, “Yutu” cheret nàrrere “conìgiu de giada”: est s’animale  de Chang’e, una dea chi, cunforma a sos contos antigos, istat in sa  luna.  

Read More

Sardos in s’esèrtzitu ispagnolu

– de Sarvadore Serra

B’at un’interessu nou  pro s’esèrtzitu  chi at dominadu s’Europa nessi pro  110 annos, e chi sas impresas suas  (e derrotas) sunt argumentu de cunferèntzias, pesant passiones in sas retzas sotziales, ispirant tìtulos noos e fintzas s’abertura de librerias ispetzializadas:  totu pro faeddare de un’unidade militare  creada in su 1536 e chi sa presèntzia sua  est istada sinònimu de  vitòria fintzas a  su 1643.

Read More