S'orìgine de sa limba turritana. S'ipòtesi autòctona.

S'orìgine de sa limba turritana. S'ipòtesi autòctona.
Santu Gaine, Portu Turres (archìviu Turris Bisleonis)

In Sassari e la sua lingua, publicatzione de su Dipartimentu de Sièntzias Umanìsticas e de s’Antighidade de s’Universitade turritana, essidu in su 1999, Leonardo Sole tratat su tema de s’orìgine de sa limba tataresa.

S’istudiosu, mortu in su 2014, non creet chi si tratet de una variedade de àrea linguìstica italiana, sa prus atzetada, e proponet una teoria alternativa.

S’orìgine de sa limba, e custa paret s’ùnica cosa segura, est Portu Turres, issara capitale de su Regnu. Dae in ie custu faeddu s’est ispainadu in Tàtari e a chirru de Romàngia e Anglona.

Sole partit dae s’ipòtesi de Antonio Sanna, linguista e professore de Linguìstica Sarda in s’Universidade de Casteddu, chi aiat definidu su tataresu una lingua franca nàschida intre sos sardos e sos mercantes pisanos e genovesos, e narat ca prus che de lingua franca si diat dèpere faeddare de pidgin.

Est, custa, una limba de cuntatu chi naschet in logu de colònias europeas in àteros continentes. Su pidgin est sa limba de sos dominadores adotadas dae sos dominadas cun un’istrutura semplificada meda.

Sighende in custa ipòtesi, Sole creet chi custu pidgin si siat creolizadu e apat cumintzadu a èssere sa limba materna de sa populatzione locale. Custu faghet de su turritanu, semper in sas paràulas de s’istudiosu, un’unicum in Sardigna, limba nen de su totu sarda nen de su totu pisana.

Sa nàschida diat èssere istada intre sos sèculos X e XI.

No esistit però una documentatzione iscrita in s’edade mèdia de custa limba. Sos Istatutos tataresos ddos aiant publicados in sardu in su 1316. Su primu libru publicadu in tataresu est su catechismu de su 1857.

Unu documentu de su 1561 narat ca sas limbas faeddadas in sa tzitade de Tàtari fiant su sardu, su corsicanu e s’italianu, a prus de sas limbas batidas dae Ispagna dae sos invasores. Segundu Sole su corsicanu, in realidade, fiat su tataresu, variedade originale e locale.

Sa documentatzione antiga in tataresu diat èssere istada distruta dae sos invasores ma finas dae sos tataresos etotu, cando aiant postu fogu, in diferentes ocasiones, a cartas de archìviu.

Comente prova de un’esistèntzia de su tataresu a livellu iscritu Sole mèntuat su còdighe de sos disciplinados biancos de Tàtari. Custu documentu, còpia redatada in Bànari in su 1592 dae unu Martinus Marongiu dae un’archètipu de su matessi sèculu, regollet su Officium discilpinatorum, Officium defunctorum e Capitoli de che debiano observare li fratelli di Sta Croce de Disciplinati.

Su testu est iscritu in italianu ma cun interferèntzias meda dae su sardu e dae su tataresu. Tzertos faeddos de custu testu diant pòdere cunsiderados sa prima presèntzia iscrita de su turritanu.

(gianni muroni)

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *