Termcat, tèrmines noos pro sa limba catalana

Termcat,  tèrmines noos pro sa limba catalana

– de Salvatore Serra –

In  contu de polìtica linguìstica est fundamentale su traballu terminològicu. Est a nàrrere, a bogare a campu paràulas noas pro sas cosas noas.  In Catalugna b’at un’ente pùblicu chi s’interessat de terminologia. Si narat Term.Cat.  Prus in giosso b’est sa  tradutzione in sardu de s’Istatutu suo.  Pro chie cheret bìdere, imbetzes, sas atividades chi faghet in cuncretu, custu est su ligàmene de su giassu informaticu:  http://www.termcat.cat/      

DECRETU 108/2006 de su 25 de abrile cun su cale s’aprovat sa  modìfica  de s’Istatutu de su Cunsòrtziu  de su  Tzentru de Terminologia Termcat.

Cunsideradu chi su Cussìgiu de Diretzione de su  Cunsòrtziu de su  Tzentru de Terminologia Termcat at aprovadu sa modìfica  de s’Istatutu suo, pro nd’adatare sa redatzione a sas racumandatziones subra de s’impreu de unu limbàgiu non sessista;
a proposta de su primu cussigeri e de acordu cun su Guvernu, emanat custu

DECRETU

Artìculu ùnicu
S’aprovat sa modìfica de s’Istatutu de su Cunsòrtziu de su Tzentru de Terminologia Termcat. S’Istatutu nou est publicadu in s’annessu de custu Decretu.

DISPONIMENTU  DEROGATÒRIU

Si dèrogat a su Decretu 199/2005, de su 27 de cabudanni, cun su cale s’aprovat sa modìfica de s’Istatutu de su Cunsòrtziu de su Tzentru de Terminologia Termcat.
Barcelona, 25 de abrile de su 2006
PASQUAL MARAGALL I MIRA
Presidente de sa Generalitat de Catalunya
JOSEP BARGALLÓ VALLS
Primu cussigeri

ANNESSU

Istatutu de su Cunsòrtziu de su Tzentru de Terminologia  Termcat

Artìculu 1
1.1   Su Tzentru de Terminologia Termcat est unu cunsòrtziu cun personalidade giurìdica sua, formadu,  in su cumintzu  cun caràtere voluntàriu, dae sa Generalitat de Catalunya, dae s’Istitutu de Istùdios Catalanos e dae su Cunsòrtziu pro sa Normalizatzione Linguìstica.
1.2 Nd’ant a pòdere fàghere parte  àteros entes pùblicos o privados sena finalidade de lucru chi siant interessados a su cunsighimentu de sas finalidades de su Termcat, bastis   chi b’apat  s’acordu de su Cussìgiu de Diretzione e su cunsensu de sos entes cunsortziados.
1.3 S’incorporatzione de cumponentes noos rechedet s’atzetatzione, dae bandas issoro, de s’Istatutu.

Artìculu 2
Su Cunsòrtziu est costituìdu pro unu tempus indefinidu.

Artìculu 3
Su Cunsòrtziu godit de capatzidade giurìdica prena in su campu  de sas cumpetèntzias e finalidades suas. Duncas podet otènnere, possìdere, revindicare, gravare o alienare cada casta de bene, formalizare cuntratos, fàghere òperas, leare òbligos, presentare recussos e praticare sas atziones chi sas leges prevident.

Artìculu 4
Su Cunsòrtziu tenet sa sede in  Barcelona. Pro more de acordos cun àteras istitutziones, podet istabilire tzentros de collaboratzione pro dare  sos servìtzios suos.

Artìculu 5
5.1 Su Cunsòrtziu tenet comente finalidade su coordinamentu generale de sas  atividades terminològicas relativas a sa limba catalana, su de promòvere e cunduire a tèrmine s’elaboratzione de siendas terminològicas e de nde garantire sa disponibilidade, e su de promòvere s’isvilupu de produtos de ingenieria linguìstica in ue sa Terminologia  tenet una importàntzia particulare.
5.2 Su Cunsòrtziu dat cara mescamente a su coordinamentu e a sa realizatzione de atividades in su campu de sa Terminologia  chi siant de interessu  pro sas istitutziones cunsortziadas.
5.3 Pro cumprire custa finalidade, s’interessat  de:
a) Planificare e coordinare sa chirca terminològica in limba catalana.
b) Elaborare sas siendas terminològicas netzessàrias pro agiuare s’impreu de su catalanu in sos campos sotziueconòmicos, tècnicos e sientìficos.
c) Istabilire sos critèrios metodològicos pro s’elaboratzione de siendas terminològicas.
d) Organizare sa revisione de sos tèrmines catalanos e sa normalizatzione de sos neologismos chi lu rechedent, cunforma a sa normativa linguìstica de s’Istitutu de Istùdios Catalanos.
e) Mantènnere e atualizare una banca de datos terminològicos in catalanu cun ecuivalèntzias in àteras limbas, e una fonte documentale de interessu terminològicu.
f) Dare amparu terminològicu a s’Amministratzione de sa Generalitat de Catalunya e coordinare sas atividades terminològicas de sos dipartimentos e de sos  organismos e impresas chi nde dipendent.
g) Pònnere s’informatzione e sas siendas de interessu terminològicu a disponimentu de sa sotziedade.
h) Impulsare e coordinare s’isvilupu de sos produtos de ingenieria linguìstica aplicados a sa limba catalana chi rechedent siendas terminològicas, leare parte  in s’elaboratzione issoro e a los ispainare comente si tocat.
i) Istabilire e canalizare relatziones de cooperatzione in campu natzionale e internatzionale cun sas organizatziones chi si interessant  a sa Terminologia  e a sas atividades relatzionadas, in limba catalana o in cale si siat  àtera limba de interessu.

Artìculu 6
Sos òrganos de diretzione de su Cunsòrtziu sunt:
a) Su Cussìgiu de Diretzione.
b) Su/sa diretore/a.

Artìculu 7
7.1 Su Cussìgiu de Diretzione  est formadu dae:
Unu/a presidente/a, chi est su/sa segretàriu/a de Polìtica Linguìstica de sa Generalitat de Catalunya o pessone delegada.
Unu/a vitzepresidente/a, chi est su/sa presidente/a de s’Istitutu de Istùdios Catalanos o cumponente de s’Istitutu de Istùdios Catalanos delegadu.
Una pessone in rapresentàntzia de s’Istitutu de Istùdios Catalanos, inditada dae su/dae sa presidente/a de custa istitutzione.
Bator pessones in rapresentàntzia de sa Generalitat, inditadas una dae su/dae  sa cussigeri/a cumpetente in matèria de política linguìstica, una dae su/dae sa cussigeri/a de Universidades, Chirca e DOGC 4622 – 27.4.2006 DISPONIMENTOS 18769 18770 Bulletinu Ufitziale de sa Generalitat de Catalunya Nùm. 4622 – 27.4.2006 Sotziedade de s’Informatzione, una dae su/dae sa cussigeri/a de Educatzione e una dae su/dae sa cussigeri/a de Traballu e Indùstria.
Una pessone in rapresentàntzia de su Cunsòrtziu pro sa Normalizatzione Linguìstica, inditada  dae su/dae  sa presidente/a de custa istitutzione.
Su/sa diretore/a, chi pràticat sas funtziones de secretàriu/a, cun deretu de paràula ma sena deretu de votu.
7.2 In casu chi s’incòrporent entidades noas a su Cunsòrtziu, su Cussìgiu de Diretzione  nd’at a pòdere ismanniare sa cumpositzione.
7.3 Sas pessones rapresentantes de sas istitutziones podent èssere revocadas o cambiadas in cale si siat  mamentu dae s’entidade o istitutzione rapresentada.

Artìculu 8
8.1 Su Cussìgiu de Diretzione :
a) Aprovat sa modìfica de s’Istatutu, chi cheret ratificadu dae sos cunsortziados.
b) Aprovat sa proposta de incorporatzione de cumponentes noos a su Cunsòrtziu.
c) Nùmenat e rèvocat su/sa diretore/a.
d) Aprovat su programma annuale de atuatzione de s’esertzìtziu sighente e sa memòria de s’anteriore.
e) Aprovat sos preventivos, sa licuidatzione sua e su contu de sos resurtados.
f) Autorizat, cun caràtere prèviu, sa formalizatzione de cale si siat impinnu chi ìmplichet unu gastu pluriannuale.
g) Aprovat, cun caràtere prèviu, sas operatziones de crèditu destinadas a amparare netzessidades de tesoreria in funtzione de sos deretos reconnotos in favore de su Cunsòrtziu. Sas àteras operatziones de crèditu cherent autorizadas in antis  dae totu sas entidades cunsortziadas.
h) Aprovat, si est cosa, sas tarifas o sos prejos de sos servìtzios chi dat su Cunsòrtziu.
i) Disponet e alienat benes e deretos de su Cunsòrtziu, nde faghet transatzione e atzetat eredidades, legados e donatziones.
j) Aprovat sa pranta de su personale e sas modìficas suas.
k) Aprovat su regulamentu de funtzionamentu de su  Cussìgiu Supervisore e de sos comitados tècnicos.
l) Dat cara, in generale, a su cunsighimentu de sas finalidades pròpias de su Cunsòrtziu e proponet a sas istitutziones chi lu costituint sas medidas chi cunsideret adeguadas pro s’isvilupu de s’atividade sua.
8.2 Su Cussìgiu de Diretzione  si reunit in sessione ordinària una bia cada semestre e in sessione istraordinària si est cunvocadu dae sa pessone chi nde tenet  sa presidèntzia, pro initziativa pròpia o a dimanda de cale si siat entidade cunsòrtziada.

Artìculu 9
Su Presidente de su  Cussìgiu de Diretzione:
a) Assumet sa  rapresentàntzia arta de su Cunsòrtziu.
b) Fissat s’òrdine de sa die, cùnvocat, presidet, suspendet e cùngiat sas sessiones de su Cussìgiu de Diretzione.

Artìculu 10
Su/sa diretore/a, comente responsàbile tècnicu/a e esecutivu/a de su Cunsòrtziu, tenet sas funtziones chi sighint:
a) Elaborare sos programmas annuales de atuatzione cumintzende dae sas siendas umanas, tècnicas e econòmicas de sas cales disponet e, cando los aprovat su Cussìgiu de Diretzione, a los cunduìre a tèrmine.
b) Presentare a su Cussìgiu de Diretzione su raportu annuale de sas atividades de su Tzentru.
c) Ammaniare  sos progetos annuales de preventivu pro los sutapònnere a s’aprovatzione de su Cussìgiu de Diretzione.
d) Tènnere sa Diretzione  de su personale chi dat sos servìtzios suos a su Cunsòrtziu e sa potestade disciplinària.
e) Sutascrìere in nùmene de su Cunsòrtziu sos cuntratos e cunventziones netzessàrias pro su cumprimentu de sas finalidades suas, atuare su bilantzu preventivu e ordinare sos pagamentos e sos gastos.
f) In generale, atuare sos acordos de su Cussìgiu  de Diretzione, organizare e supervisare sos servìtzios e dare cara in manera direta a su funtzionamentu bonu e a sa gestione curreta de su Tzentru.

Artìculu 11
Sos òrganos de normalizatzione terminològica de su Termcat sunt:
a) Su Cussìgiu Supervisore, chi est s’organismu chi s’interessat de sa normalizatzione formale de sa Terminologia  catalana.
b) Sos comitados tècnicos, chi sunt òrganos setoriales chi s’interessant de sa normalizatzione terminològica in sos aspetos cuntzetuales e de atzetabilidade sotziulinguìstica.

Artìculu 12
12.1 Su Cussìgiu Supervisore est formadu dae:
Unu/a presidente/a, inditadu/a dae su/dae sa presidente/a de s’Istitutu de Istùdios Catalanos in mesu de sos cumponentes de sa Setzione Filològica.
Duas pessones inditadas dae sa Setzione Filològica de s’Istitutu de Istùdios Catalanos in mesu de pessones de s’àmbitu sientìficu o tècnicu espertas in Terminologia, chi podent no èssere cumponentes de sa Setzione.
Su/sa diretore/a de su Termcat e unu/a terminòlogu/a chi issu/a inditat.
At a fàghere a secretàriu/a, cun deretu de paràula però sena deretu de votu, unu/a terminòlogu/a de su Termcat chi inditat  su/sa diretore/a.
A initziativa de sa presidèntzia de su Cussìgiu  Supervisore  e de sa Diretzione  de su Termcat, podent leare parte cun deretu de paràula però sena deretu de votu in sas reuniones de su Cussìgiu Supervisore àteros ispetzialistas in sa matèria chi si tratet.
12.2 Su Cussìgiu Supervisore tenet custas cumpetèntzias:
a) Fissatzione de critèrios linguìsticos e terminològicos (normas ispetzìficas pro su lèssicu de ispetzialidade), in aplicatzione de sas normas istabilidas dae sa Setzione Filològica de s’Istitutu de Istùdios Catalanos, ismanniende cun acordos noos, si bi nd’at bisòngiu, sas cunventziones netzessàrias pro non fàghere istentare s’elaboratzione e sa difusione de sa Terminologia  noa. Cando sa Setzione Filològica adotat un’acordu definitivu subra de custas cunventziones, su Cussìgiu Supervisore s’adèguat.
b) Revisione e aprovatzione de sa  Terminologia  noa, in s’aspetu formale suo, tenende in contu sas valoratziones de sos comitados tècnicos currispondentes pro su chi pertocat s’atzetabilidade e su valore cuntzetuale de sos tèrmines.
12.3 Su Termcat devet ispainare periodicamente sos tèrmines protzedentes dae sos traballos de normalizatzione formale chi los apat aprovados su Cussìgiu Supervisore, sos cales tenent caràtere sussidiàriu a pitzu de sa normativa istabilida dae sa Setzione Filològica de s’Istitutu de Istùdios Catalanos.

Artìculu 13
Sas siendas econòmicas de su Cunsòrtziu sunt sas chi sighint:
a) Sos aportos de sas entitades cunsortziadas.
b) Su rendimentu de s’isfrutamentu de su patrimòniu suo.
c) Sas intradas chi otèngiat dae sa prestatzione de sos servìtzios suos.
d) Sas donatziones e sas suventziones de cale si siat natura.
e) Cale si siat àtera chi li potzat tocare de acordu cun sas leges.

Artìculu 14
Sa Generalitat de Catalunya, pro mèdiu de su Dipartimentu cumpetente in matèria de polìtica linguìstica, garantit su finantziamentu de su Cunsòrtziu cunforma a sas previsiones de su bilantzu preventivu, e, cun custu obietivu, aportat in cada esertzìtziu sas cantidades netzessàrias pro su funtzionamentu suo.

Artìculu 15
Su controllu de sa legalidade de sos gastos e su controllu finantziàriu de su Cunsòrtziu los faghet, cun un’esàmene prèviu de sos atos, unu/a revisore/a delegadu/a dae sa Generalitat de Catalunya.

Artìculu 16
Su Cunsòrtziu si devet dotare, pro sudisfàghere sas netzessidades suas de funtzionamentu, de personale adeguadu chi cheret isseberadu cunforma a  sos printzìpios de publitzidade, meressimentu e capatzidade. Su personale podet èssere tantu laborale comente funtzionàriu.

Artìculu 17
Cale si siat cumponente de su  Cunsòrtziu podet detzìdere de si nd’essire, notifichende custa detzisione a sa presidèntzia de su Cussìgiu de Diretzione  a su nessi ses meses in antis de s’agabbu de cada esèrtzitziu, e abbarrende responsàbile de su cumprimentu de sas obligatziones cuntraidas in s’esertzìtziu in cursu.

Artìculu 18
Sos aspetos de règimene giurìdicu e de funtzionamentu non prevididos in custu Istatutu, o in sas medidas de règimene internu pro su chi pertocat  sos aspetos organizativos, sunt regulados in manera supletòria dae sa legislatzione aplicàbile a sas entidades autònomas de caràtere amministrativu de sa Generalitat.

Artìculu 19
Sa modìfica de  custu Istatutu e sa dissolutzione de su Cunsòrtziu cherent aprovadas dae su Cussìgiu de Diretzione  e ratificadas dae cada unu de sos entes cunsòrtziados. Si si detzidet sa dissolutzione de su Cunsòrtziu, su Cussìgiu  de Diretzione  devet determinare sa forma cun sa cale si devet protzèdere a sa licuidatzione de sos benes suos.

DISPONIMENTU TRANSITÒRIU ÙNICU
Su personale funtzionàriu ascritu dae sa Generalitat a su Cunsòrtziu in su mamentu de sa costitutzione sua at a abbarrare in servìtziu in àteras amministratziones pùblicas, cunforma a su chi disponet s’artìculu 87 de su testu ùnicu de sa  Lege de sa funtzione pùblica de s’Amministratzione de sa Generalitat de Catalunya, aprovada cun Decretu legislativu 1/1997, de su 31 de santugaine. (06.096.125)

 

Leave a comment

1 Comment

  1. Is Sardos po como seus unu pagu “macos de ligare” fintzes chentza cricare ligámenes.
    Custa chistione de is foedhos noos est importante, e meda de prus nosi pesat puru: fut «l’argomento forte» de totu is contràrios a su movimentu po is diritos e is initziativas de e po sa limba sarda is annos fache a su 1975-1980 (arregodo sa lei de initziativa populare po su bilinguismu presentada a sa RAS su 1977).
    Cale limba sarda? Quale sardo? Problema: «Come si può parlare il sardo con l’infinità di parole nuove che non ha?»
    S’arrispusta fut in s’istória de totu is limbas ma chi nemos podet bíere mescamente candho bolet serrare is ogos po no bíere: Si podet fàere comente totu is pópulos ant sèmpere fatu, ca is foedhos noos, si no dhos teniant dhos ant sèmpere pigaos!!! E chentza trastocare o trassinare peruna limba!!! Deasi comente is maistros de muru po fàere muru unu tempus poniant sa pedra, apustis ant imparau a impreare is matones, prus a innantis is blochetos de ciumentu e… vatelapesca cras ite àteru materiale, ma sèmpere imperandho lentza e prumu, ca su muru no est su materiale ma su materiale assentau a régula de arte. Podeus nàrrere chi su “materiale“ est sa cosa chi prus si biet, ma chentza régula e arte chi tocat a connòschere e cumprèndhere no si ndhe faet de muros!!!
    Beru, est sèmpere unu “problema”, fintzes comente at fatu sa gente a lòmpere finas a oe foedhandho sèmpere cun su “materiale” fintzes de ‘importatzione” , eja, ma mescamente cun su chi cun sa matessi arte de fàere muros a régula de arte at ischípiu bogare a pígiu chentza importare nudha, si podet sighire a nàrrere sa vida cun su muntone de cambiamentos chi seus connoschindho pigandho e bogandho is foedhos de su connotu e fintzes adatandho cosa noa de… importatzione.
    A mimi mi segat dónnia borta sa conca custu «link» ma no ca est ingresu o ca paret cosa de lincuai, de línghere, e no est, ca tenet significau de “acapiare”, de “ligare”, de prèndhere, e inveces mi paret solu un’indiritzu de inditare po dhue pòdere intrare chentza acapiare e ne prèndhere e ne ligare nudha e a nemos. No dhu podeus sighire a mutire “indiritzu”?
    E po sa limba, propriamente limba, no si iaus meda de prus interessare po connòschere e cumprèndhere is régulas de s’arte de sa limba sarda? Chi est prus… no mala a bíere, giai est bona e bella a bíere, ma mancari est de abbadiare e arrechedit prus atentzione e fintzes istúdiu!

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu.