S'ùrtima pàgina. Sa chistione indipendentista in Còrsica.

S'ùrtima pàgina. Sa chistione indipendentista in Còrsica.

S’ùrtima pàgina, tradutzione dae s’originale corsicanu L’ùltima pàgina, est unu romanzu de Georges De Zerbi. Ex professore de italianu, apassionadu de òpera lìrica e cantadore issu etotu, cun custa òpera, publicada in sardu dae Condaghes in su 2010, De Zerbi faghet s’esòrdiu comente iscritore.

Su libru est su contu de un’emigradu chi a pustis de trintaghimbe annos torrat dae continente a s’ìsula sua. Su continente est sa Frantza e s’ìsula sa Còrsica. Anton Pàulu torrat dae Marsìllia pro si godire sa pensione in sa bidda de San Martinu, su logu in ue est nàschidu.

Giai aizu isbarcadu s’espressione de su tassista, chi no est cuntentu de totu sos turistas chi lompent a s’ìsula, ddi faghet a cumprèndere chi sa mentalidade de sos chi sunt abarrados est diferentes dae sa de sos corsicanos de foras, chi istimant sa Frantza, in ue ant traballadu totu sa vida e mancari fatu fortuna.

Su protagonista, chi s’ammentaiat de sa Bastia de sa pitzinnia sua, fata de mare e de partidas de fùbalu de su Bastia in s’istàdiu Furiani, iscoberit unu mundu nou, su de sos otonomisti, sos autonomistas.

Impignadu in polìtica pro dare unu cuntributu a sa crèschida de bidda sua, intrat in cuntatu cun sa realidade de s’indipendentismu e de s’esèrtzitu de s’umbra, est a nàrrere sos grupos armados clandestinos.

Ascurtende un’ària de su Rigoletto de Verdi, Sì vendetta tremenda vendetta, Anton Pàulu cumintzat a si cunfrontare cun sas ideas de sos giòvanos chi gherrant pro s’indipendèntzia e si pregontat:

A si vindicare! Ma de chie? E mescamente, non nd’aiat fatu bastante de dolore, in Còrsica, sa vindita?

Sunt sas primas dudas chi dd’ant a cambiare sa visione chi aiat semper tentu de sa sotziedade corsicana, bida, finas a tando, comente parte de cudda frantzesa.

In su testu essint a pìgiu s’amore pro sa terra de s’autore, massimamente pro sa tzitade de Bastia, cun sos ammentos de cando fiat istudiante, e, comente amus bidu in antis, pro sa lìrica, cun sos versos de su Barbiere di Siviglia de Rossini chi faghent de colonna sonora a su chi est capitende in sa bidda, intre indipendentistas e politzia:

lo schiamazzo va crescendo;

prende forza a poco a poco

S’òpera faghet parte de unu progetu mutidu MediTerra, chi poniat paris s’editore sardu Condaghes, su corsicanu Albiana CCU e su catalanu Fonoll, cun s’obietivu de fàghere essire su matessi romanzu in sas tres limbas

Sa tradutzione est de Antoni Arca, intelletuale aligheresu, maistru de iscola, iscritore, drammaturgu e crìticu literàriu, a prus de cantadore e autore musicale e poliglota. E pròpiu sa connoschèntzia de su corsicanu e de su mundu intelletuale de s’ìsula sorre dd’at permìtidu de nche bortare in sardu a prus de sas paràulas s’essèntzia de su romanzu de De Zerbi.

(gianni muroni)

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *