Su swahili, limba internatzionale de s'Àfrica orientale

Su swahili, limba internatzionale de s'Àfrica orientale

– de Salvatore Serra –

Su swahili (chi li narant finas kiswahili) est una limba bantù   e sa  prima limba de su pòpulu swahili. Est una limba franca de sa regione de sos  Lagos Africanos Mannos e de àteras partes de s’Àfrica Sudorientale, comente Tanzània, Kenya, Uganda, Rwanda, Burundi, Mozambicu e sa Repùblica Democràtica de su Congo. Sa limba comoriana, chi la faeddant in sas Ìsulas Comoras, calicunu la cunsìderat unu dialetu de su swahili.

Mancari lu faeddet comente prima limba sceti unu nùmeru de pessones chi andat  dae chimbe a bìndighi milliones de indivìduos, su swahili l’impreant comente  limba franca in su prus  de s’Àfrica Sudorientale.  Su swahili est  limba natzionale in bator Istados: Tanzània, Kenya, Uganda e sa Repùblica Democràtica de su Congo. Su shikomor, limba ufitziale de sas Comoras (chi la faeddant finas  in Mayotte, Shimaore), s’assimìgiat a su swahili. Su swahili est finas unu de sos idiomas ufitziales de s’  Unione Africana e de sa  Comunidade Africana Orientale.

Una parte manna  de su vocabulàriu  swahili protzedit  dae s’ àrabu,  pro more de su cuntatu cun sos abitadores musulmanos  de sa Costa Swahili.  At leadu finas paràulas  tedescas, portughesas, inglesas, industanasfrantzesas, pro more de su cuntatu cun maistros de murus e cummertziantes coloniales  e traficantes de iscravos in sos ùrtimos chimbe sèculos.

Su swahili est divènnidu una segunda limba pro deghe milliones de pessones in tres Istados de sos Lagos Mannos Africanos, Tanzània, Kenya, e sa  Repùblica Democràtica de su Congo, in ue est limba ufitziale o natzionale. In Uganda ant postu su swahili comente materia obligatòria in sas iscolas primàrias in su 1992 (mancari custa lege no l’apant galu aplicada) e l’ant decraradu limba ufitziale in su 2005, in preparatzione de sa   Federatzione Africana Orientale. Su swahili (o àteras limbas chi s’assimìgiant) lu faeddat unu tzertu nùmeru de pessones in Burundi, Comoras, Rwanda, Zàmbia setentrionale, Malawi e Mozambicu.    

S’80 pro chentu  de sos 49 milliones de tanzanianos faeddant su swahili in annanta a sa  prima  limba  issoro. Semper e cando,   tanzanianos giòvanos medas  faeddant su  swahili comente prima limba, pro more de sa difusione de una cultura prus unitària in sos giassos urbanos. In Kenya  su prus de  sas pessones chi ant istudiadu sunt a tretu de comunicare currentemente  in swahili, ca est materia  obligatòria in iscola dae sa prima elementare a sas superiones  e est una disciplina acadèmica de importu  in  universidades pùblicas e privadas medas.

Faeddant in swahili  in sas chimbe provìntzias orientales de sa Repùblica Democràtica de su Congo. Lu faeddant belle su mesu de sos 66 milliones de abitadores,  e est cumintzende a fàghere a bìnchidas de pare cun su  lingala, chi est como sa limba prus de importu in custu logu.

In Uganda, sos bagandas e sos chi istant in Buganda a su sòlitu non faeddant in swahili;  ma custa limba est de impreu comunu  in mesu de sas 25 milliones de pessones  de àteros logos de s’Istadu;  in prus, lu sunt ponende in iscola in totue.

In sos àteros Istados su swahili est ispainadu sceti  in sas tzitades cummertziales, in mesu de sos pròfugos chi recuint a domo, o a curtzu a sas làcanas de Kenya e Tanzània. Belle gasi, su nùmeru de sas pessones chi faeddant custu idioma andat dae  120 a 150 milliones de pessones.

Istitutziones medas de su mundu sunt tenende contu de custa crèschida de su  swahili.

Ligàmene: https://en.wikipedia.org/wiki/Swahili_language

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu.