Sos vàndalos, Cartàgine e sa Sardigna

Sos vàndalos, Cartàgine e sa Sardigna

Su 19 de santugaine de su 439 sos vàndalos de Gensericu ant conchistadu a Cartàgine. Dae issara a 16 annos issos matessi diant èssere protagonistas de s’assachìgiu de Roma.

S’espansione de custa tribù germànica fache a su Mediterràneu fiat cumintzada annos in antis. In unu primu momentu si fiant istabilidos in a penìsula ibèrica ma a coa Gensericu aiat preferidu lassare s’Hispania a sos visigotos.

Dae Europa duncas si nche fiant tramudados a Àfrica, in sa Mauretania, est a nàrrere sa parte otzidentale de su Maghreb. Cun sa collaboratzione de sas populatziones bèrberas, chi si lis fiant alleadas, fiant arribados in antis a s’antiga capitale pùnica e poscas a s’antiga inimiga de custa.

Mancu sa Sardigna s’aiat isfrancadu su passàgiu issoro. In su 456 aiant leadu possessu de Càralis e de sa costa meridionale. No est craru si aiant dominadu totu s’ìsula, finas si sa cosa paret difìtzile. In ogna modu custu controllu partziale de sa Sardigna est duradu pro mancu unu sèculu.

Difatis in su 534 s’imperu bizantinu de Giustinianu aiat bintu in Tricamari, a unos 30 chilòmetros de Cartàgine, s’esèrtzitu germànicu e sa Sardigna fiat intrada in s’òrbita imperiale.

In cuddas pagu dècadas sos vàndalos ant lassadu pagu e nudda de sa presèntzia issoro. Sas fontes contant de un’insediamentu de bèrberos mauretanos, a su servìtziu issoro, in su Sulcis, fatu chi diat ispricare s’orìgine de su topònimu Maurreddia.

Dae unu puntu de bista linguìsticu custu domìniu efìmeru no at lassadu rasta peruna. Totu sas paràulas de orìgine germànica sunt intradas in sardu tràmite su latinu.

S’ùnicu faeddu chi segundu Max Leopold Wagner podiat èssere suspetu de una derivatzione vandàlica est martzu, o màrciu, geosinònimu de cassile, presente pròpiu in su Sulcis. Ma, cunforma a àteros istudiosos, diat dèpere èssere imbetzes una paràula acudida dae su genovesu.

(luca foddai)

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu.