Sos aynu, una minoria ètnica de Giapone e Rùssia

Sos aynu,  una minoria ètnica de Giapone e Rùssia

– de Salvatore Serra –

Sos   aynu  o ainu (Ainu アィヌ Aynu; giaponesu: アイヌ Ainu; russu: Айны Ajny), in sos testos istòricos giaponesos Ezo/Emishi/Ebisu (蝦夷) o Ainu (アイヌ), sunt unu pòpulu indìgenu chi istat in Giapone (Hokkaido   Honshu nordorientale) e in  Rùssia (Sakhalin, Ìsulas Kuril , Penìsula de Kamchatka).

Su nùmeru ufitziale issoro  est de  25.000 pessones.  Ma b’at unu contu no ufitziale de  200.000 pessones, pro more de su fatu chi medas de issos sunt istados assimilados in manera gasi cumpleta in sa sotziedade giaponesa chi non tenent prus cussèntzia de sas orìgines issoro.

Sos aynu sunt istados cunsiderados a s’ispissu  discendentes de su  pòpulu Jōmon , chi at vìvidu in Giapone dae su 16.500 a su 2.300 in antis de Cristos. Sa legenda narat chi  “Sos aynu ant vìvidu in custu logu  100 mìgia annos  in antis de bènnere sos Fìgios de su Sole”.

Dae istùdios reghentes resurtat chi sa cultura  aynu est nàschida dae  unu misturitzu  de sa cultura Okhotsk  cun sa de  Satsumon, una de sas culturas archeòlogicas antigas chi narant  chi siat derivada dae sa de sos  Jōmon de s’Archipèlagu Giaponesu. S’economia issoro fiat fundada in s’agricultura, sa cassa e sa pisca.

Sos aynu de sàmbene puru, a cunfrontu de sos Yamato (su grupu ètnicu nativu dominadore in Giapone), a s’ispissu tenent sa pedde prus crara e sunt prus piludos. Sos istudiosos de unu tempus pensaiant chi fiant de ratza  caucàsica, ma proas reghentes de s’ADN  ant mustradu chi non b’at simigiàntzia genètica cun sos europeos modernos. Cavalli-Sforza ponet sos  aynu in su grupu genèticu “nordorientale e asiàticu orientale“.

Sos esàmenes genèticos ant mustradu chi issos apartenent mescamente a su Y-aplogrupu D-M55. Sos ùnicos logos in foras de su Giapone in ue su  Y-aplogrupu D est comunu  sunt su  Tibet in Tzina e sas  Ìsulas Andamanas  in s’Otzèanu Indianu.

A dolu mannu, si podet nàrrere chi custu pòpulu est perdende  sa limba sua. Tzertos istùdios narant chi b’at galu 100 pessones chi l’ischint faeddare, cando àteros narant chi sunt prus pagu de 15. Cun datos gasi, a nàrrere chi sa limba est  “in perìgulu” est un’eufemismu. Semus lòmpidos a su puntu chi s’istùdiu de sa limba   si fundat mescamente in sa chirca istòrica.

Mancari calicunu apat proadu a nàrrere chi s’ aynu  e su giaponesu sunt ligados a pare,  sos istudiosos modernos narant chi b’at sceti una relatzione de cuntatu, cun imprèstidos dae un’idioma a s’àteru. Como sunt totus de acordu a nàrrere chi s’aynu est (o est istada) una limba isulada.  

Ma, comente est istruturadu custu idioma? Tantu pro cumintzare, paràulas chi s’impreant comente prepositziones in sardu (comente a, dae, in) sunt postpositzionales in aynu:  benint a pustis de sa paràula e la modìficant. Una frase singulare  in aynu podet èssere formada dae medas sonos agiuntos o aglutinados o afissos chi rapresentant sustantivos o ideas.

Sa limba aynu non teniat unu sistema de iscritura, e istoricamente est istada trasliterada dae su kana giaponesu o dae su tzirìllicu russu. Oe in die  l’iscrient siat in  katakana siat cun s’alfabetu latinu. Sa dificultade a impreare su  kana giaponesu, cun s’incapatzidade sua de rapresentare comente si tocat sas cunsonantes de coda, ant cuntribuidu  a su degradu de s’ aynu originale. Pro nàrrere, tzertas paràulas comente Kor (chi cheret nàrrere “mantènnere”), como las pronùntziant cun unu sonu terminale vocàlicu: Koro.

Medas de sos dialetos , finas dae un’ala de Hokkaido a s’àtera, non fiant intellegìbiles a pare; belle gasi, sa limba clàssica aynu de su Yukar (contos èpicos  aynu) la cumprendiant totus. In mancàntzia de unu sistema de iscritura, sos aynu fiant maistros in sos contos, cun su  Yukar e àteras formas de narratzione, chi fiant totus cunfiadas a  s’ammentu de sas pessones.

A dolu mannu, semus arrischende de pèrdere su pagu chi s’est sarvadu. Tocat a bi pònnere unu remèdiu.

Ligàmene: https://en.wikipedia.org/wiki/Ainu_people

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu.