– de Salvatore Serra –
S’artìculu 41-bis est unu disponimentu de s’ ordinamentu penitentziàriu italianu chi previdet unu regìmene particulare de presonia, introduidu dae sa lege 10.10.1986 n. 663 .
Custu artìculu l’aiant annantu cun sa chi li narant lege Gozzini chi aiat cambiadu sa lege 26.07.1975 n. 354. In su cumintzu fiat formadu de unu comma ebbia:
| «In acuntèssidas istraordinàrias de rebellia o de àteras situatziones graes de emergèntzia, su Ministru de sa giustìtzia tenet sa facultade de suspèndere in s’istitutu interessadu o in una parte s’aplicatzione de sas règulas normales de tratamentu de sos presoneris e de sos internados. Sa suspensione cheret motivada cun sa netzessidade de repristinare s’òrdine e sa seguresa e tenet sceti sa durada chi bi cheret pro cunsighire cussa finalidade.» |
Sa norma duncas, teniat una finalidade preventiva pro su chi pertocaiat una situatzione de perìgulu sceti interna a sa presone, comente, pro nàrrere, una rebellia. Custa norma, tando, cumpletaiat sa curnitza disinnada dae s’artìculu 14-bis, chi finas custu l’aiat introduidu sa lege Gozzini, chi previdiat su chi li narant “sistema de vigilàntzia particulare”, un’istitutu aplicàbile a totu cussos presoneris cunsiderados perigulosos pro more de sos cumportamentos issoro in intro de sa presone. Su testu est semper su matessi dae su 1986, finas pro more de su fatu chi custa norma particulare, a su contràriu de sa chi descrivimus in giosso, no at tentu peruna aplicatzione.
In su 1992, a pustis de su massacru de Capaci in ue aiat pèrdidu sa vida Giovanni Falcone, ant annantu un’àteru comma prevididu cun su decretu-lege 08.06.1992 n. 306 (chi li narant Decretu antimàfia Martelli-Scotti), convertidu in sa lege 07.08.1992 n. 356. Su testu l’ant cambiadu prus de una bia, in particulare su cambiamantu prus de importu b’est istadu in su 2002, su chi reportamus inoghe est s’originale:
| «Cando b’at resones graes de òrdine e de seguresa pùblica, finas a rechesta de su Ministru de s’internu, su Ministru de gràtzia e giustìtzia tenet sa facultade de suspèndere, in totu o in parte, pro sos chi sunt in presone pro calicunu de sos delitos de su comma 1 de s’artìculu 4- bis, s’aplicatzione de sas règulas de tratamentu e de sos istitutos prevididos dae sa lege presente chi si podant pònnere in contrastu cuncretu cun sas esigèntzias de òrdine e de seguresa.» |
Cun su dispnimentu nou, in presèntzia de “resones graes de òrdine e de seguresa pùblica “, si cunsentiat a su Ministru de sa giustìtzia de suspèndere sas garantzias e sos istitutos de s’ordinamentu penitentziàriu pro aplicare “sas restritziones netzessàrias ” pro sos presoneris condennados, indagados o imputados pro sos delitos de assòtziu pro delìncuere de tipu mafiosu, e finas pro sos delitos cummissos pro mèdiu d s’assòtziu o pro l’agiuare. S’obietivu de su legisladore fiat a non permìtere su passàgiu de òrdines e comunicatziones intre sos criminales in presone e sas organizatziones issoro in su territòriu. Duncas in custa segunda ipòtesi sa ratio est a prevènnere situatziones de arriscu esternas a sa presone; in unu matessi artìculu, duncas, su legisladore at reguladu duas fatispètzies diferentes pro su chi pertocat sos cuntenutos, sos presupostos e sa finalidade.
Sa mesura introduida dae custu segundu comma in su printzìpiu teniat caràtere temporàneu; difatis s’efetividade sua fiat limitada a unu perìodu de tres annos dae s’intrada in vigore de sa lege de cunversione. Belle gasi, l’ant prorogada una prima bia finas a su 31 de nadale de su 1999, una segunda bia finas a su 31 de nadale de su 2000 e sa de tres bias finas a su 31 de nadale de 2002. Su 24 de maju de su 2002 su Guvernu Berlusconi 2 at deliberadu unu disinnu de lege pro cambiare sos artìculos 4-bis e 41-bis de s’ordinamentu penitentziàriu, chi pustis l’at aprovadu su Parlamentu cun sa lege 23.12.2002, n. 279, abroghende sa norma chi previdiat sa temporaneidade de sa norma, pro nde fàghere una cosa istàbile. Ant prevididu finas chi su providimentu ministeriale non podiat èssere inferiore a un’annu nen superiore a duos annos, cun pròrogas enventuales de un’annu ebbia cadauna; in fines sa normativa l’ant estesa finas a sos cundennados pro terrorismu e eversione. Sa lege 15.07.2009, n. 94, nd’at torradu a cambiare sas làcanas temporales: su providimentu podet durare bator annos e sas pròrogas sunt de duos annos cadauna. Cunforma a sas règulas noas sos presoneris podent bìdere sena bidru divisore sos custrintos de primu gradu inferiores a 12 annos, ma abbarrat sa proibitzione de tènnere libros e giornales, francu permissos particulares.
Sa norma previdet sa possibilidade pro su Ministèriu de sa giustìtzia de suspèndere s’aplicatzione de sas règulas normales de tratamentu de sos presoneris prevididas dae sa lege in acuntèssidas istraordinàrias de rebellia o de àteras situatziones graes de emergèntzia pro unos cantos presoneris (finas in isetu de giudìtziu) postos in presone pro reatos de criminalidade organizada, terrorismu, eversione e àteras castas de reatu.
Su comma 2-quater de sart. 41-bis previdet chi «sos presoneris sugetos a su regìmene ispetziale de detentzione» siant « inserrados in istitutos dedicados a issos ebbia, mègius si collocados in àreas insulares, o, semper e cando, in setziones ispetziales e ischirriadas logisticamente dae su restu de s’istitutu…». In custa manera sa lege at retzepidu sa prassi sighida dae s’Amministratzione penitentziària, dae sos annos 90, de nche pònnere cussos presoneris in istruturas penitentziàrias particulares.
Custas sunt, dae su 2002, sas mesuras aplicàbiles, chi tenent sa finalidade de truncare ligàmenes possìbiles intre su presoneri e s’assòtziu crmiminale chi nde faghet parte:
- Isulamentu dae sos àteros presoneris. S’interessadu istat in una càmera de pernotamentu sìngula e non tenet intrada a sos ispàtzios comunos de sa presone
- S’ora de àera est limitada (la cuntzedent sceti pro unas cantas tipologias de reatu) a duas oras a sa die in isulamentu.
- A su presoneri li dat cara unu repartu ispetziale de sa politzia penitentziària chi sos chi nde faghent parte no intrant in cuntatu cun sos àteros politzotos penitentziàrios.
- Limitatzione de sos collochios cun sos custrintos (custos puru los cuntzedint sceti pro una cantas tipologias de reatu) pro cantidade (màssimu unu a su mese de sa durada de un’ora) e pro calidade (su cuntatu fìsicu est impedidu dae unu bidru divisòriu a totu artària). Sceti pro sos chi non faghent collòchios si podet autorizare, cun providimentu motivadu de su diretore de s’istitutu, unu collòchiu telefònicu mensile cun sos custrintos e cunviventes de sa durada màssima de deghe minutos.
- Si si tratat de collòchios cun s’avocadu difensore sos collòchios non tenent limitatziones de nùmeru e de durada.
- Vistu de controllu de sa posta in essida e in intrada.
- Limitatzione de sas sumas de dinare, de sos benes e de sos ogetos chi si podent mantènnere in sas càmeras de pernotamentu (pinnas, cartulàrios , ampullas e totu gasi) e finas in sos ogetos chi si podent retzire dae foras .
- Esclusione dae sas rapresentàntzias de sos presoneris e de sos internados.
Su regìmene in 41-bis si podet revocare in duas ipòtesis:
- Iscadèntzia de su tèrmine sena chi apant dadu sa pròroga;
- A òrdine de su tribunale de vigilàntzia si b’at unu reclamu a su cale sigat una detzisione de illegitimidade de su providimentu.
Finas a su 2009 fiat possìbile sa rèvoca dae bandas de su Ministru de sa giustìtzia, ma custa eventualidade no est prus cuntemplada a pustis de sas modìficas introduidas dae sa lege n. 94/2009.
(sa redatzione)
Leave a comment