S'etnia Inuit

S'etnia Inuit

– de Salvatore Serra –

Sos Inuit, prus connotos in sardu comente “eschimesos” sunt unas cantas   populatziones indìgenas  cun sa matessi raighina culturale. Istant in sos giassos  àrticos de Groenlàndia, Canadà e Alaska.   Inuit est su nùmene plurale; su singulare est Inuk. Sos limbàgios Inuit sunt classificados in sa famìlia Eskimo-Aleut .

In sos Istados Unidos  e in  Canadà  impitant a su sòlitu  su tèrmine “Eskimo”   pro sos Inuit e sos pòpulos Yupik e Iñupiat de Alaska. Ma “Inuit” no est atzetadu comente tèrmine pro sos Yupik, e “Eskimo” est s’ùnicu tèrmine  chi includet Yupik, Iñupiat and Inuit. Semper e cando, sos  pòpulos aborìgenos de Canadà e Groenlàndia cunsìderant “Eskimo” unu peorativu, e preferint a nàrrere “Inuit”.  In Canadà, sas setziones 25 e 35 de su “ Constitution Act” de su 1982 ant classificadu sos “Inuit” comente unu grupu distintu de canadesos aborìgenos, chi non sunt inclùdidos ne in sas  Primas Natziones ne in sos Métis.

Sos territòrios canadesos de sos Inuit sunt: s’àrticu e su subàrtcu canadesu  in  Nunavut; “Nunavik” in sa parte nord de su Quebec; “Nunatsiavut” e “NunatuKavut” in Labrador; unas cantas partes  de sos territòrios nordotzidentales, mescamente a fùrriu de su Mare Àrticu. In sos Istados Unidos, sos Iñupiat istant mescamente in sa North Slope in Alaska e in s’ìsula Little Diomede . Sos  Inuit de Groenlàndia sunt discendentes de pessones bènnidas dae Canadà; sunt tzitadinos de  Danimarca, mancari no lu siant de s’ Unione Europea.

Sos Inuit protzedint dae sa chi sos antropòlogos li narant  cultura Thule,  chi est nàschida in s’Alaska otzidentale in s’annu 1.000. Issos si sunt ischirriados dae su grupu Aleut unos 4.000 annos a como, e  dae sos migrantes siberianos nordorientales (forsis  ligados   a su grupu linguìsticu Chukchi ) galu in antis. Si sunt ispartinados in s’Àrticu a s’ala de oriente.   S’ant giutu infatu sa  cultura Dorset  (in Inuktitut, Tuniit).  

B’at legendas Inuit chi narant chi sos Tuniit fiant “gigantes”, pessones prus artas e fortes  de sos Inuit. B’at finas legendas chi faeddant de sos  Dorset comente de  “nanos”. Sos istudiosos  pensant chi in sa cultura Dorset mancaiant sos canes, armas prus mannas e àteras tecnologias  de sa sotziedade  Inuit, e custu at dadu unu vantàgiu a custos ùrtimos. In su  1.300 b’at àpidu migrantes Inuit chi sunt lòmpidos  a sa Groenlàndia otzidentale; in su sèculu a pustis issos sunt tzucados finas a sa Groenlàndia orientale.  

Custos sunt sos limbàgios de sos Inuit: Inuinnaqtun, Inuktitut, Inuvialuktun, e limbàgios groenlàndicos, chi faghent parte de sa branca Inuit-Inupiaq de sa familia Eskimo–Aleut..   Sos limbàgios groenlàndicos sunt partzidos  in : Kalaallisut (otzidentale), Inuktun (setentrionale), e Tunumiit (orientale).

Su Inuktitut lu faeddant in Canada e,  cun su Inuinnaqtun,  est una de sas limbas ufitziales  de Nunavut;  sunt connotas in manera colletiva comente Limba Inuit.   In sos territòrios nordotzidentales, su Inuvialuktun, su Inuinnaqtun e su  Inuktitut sunt totus limbas ufitziales.    Su Kalaallisut est sa limba ufitziale de  Groenlàndia.   Sigomente su  Inuktitut fiat sa limba  de sos  Inuit canadesos orientales e su  Kalaallisut est sa limba de sos Inuit groenlàndicos otzidentales, s’assimìgiant a pare prus de àteras variedades.

In Alaska and Canada sos Inuit  faeddant finas in inglesu. In Groenlàndia faeddant finas in danesu e imparant s’ inglesu in iscola. B’at Inuit canadesos chi faeddant finas su  frantzesu de Quebec.

Ligàmene: https://en.wikipedia.org/wiki/Inuit

 

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu.