S’elètricu pro megiorare sa memòria.

S’elètricu pro megiorare sa memòria.

– de Salvatore Serra –

Su traballu terminològicu est fundamentale in sa polìtica linguìstica de sas limbas minorizadas, ca servit a bìnchere sa diglossia.

Operende in custu setore, tocat a cunfrontare sa limba interessada cun sas àteras limbas.

Inoghe, a ghisa de mustra, bos propòngio unas cantas frases in catalanu dae su giassu https://www.vilaweb.cat/  cun sa tradutzione in sardu.

…………..

Un estudi realitzat per científics de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha trobat la manera de millorar la memòria dels ratolins aplicant tècniques d’electroestimulació no invasiva al nervi vague. Aquesta tècnica es fa mitjançant estimulacions a la pell, en una zona accessible de l’orella del ratolí, a la qual arriben ramificacions del nervi vague.

  • Dae un’istàdiu fatu dae unos cantos sientziados de s’ Universidade Pompeu Fabra (UPF) est essida a campu  sa manera de megiorare sa memòria de sos  sòrighes  aplichende  tècnicas  de eletroistimulatzione no invasiva  a su  nèrviu vagu. Custa  tècnica si faghet cun istimulatziones  a sa pedde, in unu tretu chi si podet lòmpere de s’origra de su sòrighe, a ue  arribbant ramificatziones  de su nèrviu vagu.

 

INCREMENT DE LA CAPACITAT MEMORÍSTICA

El treball mostra que aquesta electroestimulació millora la comunicació entre hemisferis cerebrals i això incrementa la capacitat memorística. Els resultats contribueixen a determinar el potencial ús d’aquestes tècniques no invasives en la medicina. Aquest projecte ha estat una col·laboració entre el Departament de Medicina i Ciències de la Vida i el de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la UPF.

  • AUMENTU DE SA CAPATZIDADE  MNEMÒNICA

Su traballu  mustrat  chi custa eletroistimulatzione mègiorat sa comunicatzione intre sos  emisferos tzerebrales e  custu faghet aumentare sa capatzidade mnemònica. Sos resurtados agiuant  a determinare su potentziale  de impreu de custas tècnicas no invasivas in sa meighina. Custu  progetu naschet dae  una colaboratzione intre  su  Dipartimentu de Meighina e Sièntzias  de sa Vida e su de Tecnologias  de s’Informatzione e  Comunicatziones de sa  UPF.

Aquest projecte és fruit d’una col·laboració entre grups de recerca del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) i el Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF. Ha estat coordinat per Andrés Ozaita, investigador principal en el Laboratori de Neurofarmacologia-NeuroPhar, i publicat en la revista Frontiers in Cellular Neuroscience.

 

  • Custu progetu est frutu de una collaboratzione intre grupos de chirca de su Dipartimenu de Meighina e Sièntzias de sa Vida (MELIS) e su Dipartimentu de Tecnologias de s’Informatzione e Comunicatziones (DTIC) de sa UPF. L’at coordinadu Andrés Ozaita, primu istudiosu in su Laboratòriu de Neurofarmacologia-NeuroPhar, e l’ant publicadu in sa revista Frontiers in Cellular Neuroscience.

 

DESENVOLUPAR FÓRMULES NO INVASIVES

Abans l’estimulació elèctrica cerebral es feia de manera invasiva, implantant dins el cervell el dispositiu que aplica impulsos elèctrics mitjançant una operació quirúrgica. Posteriorment, es van desenvolupar aproximacions no invasives, que estimulen la superfície de la pell de zones per les quals passen les branques del nervi.

  • ISVILUPARE FÒRMULAS NO INVASIVAS

In antis s’istimulatzione elètrica tzerebrale si faghiat in manera invasiva, ponende·nche  in intro de su cherbeddu su dispositivu chi mandat impulsos elètricos cun una operatzione chirùrgica. Pustis ant isvilupadu mètodos no invasivos, chi istìmulant su pìgiu de sa pedde in sos tretos  in ue colant sas brancas de su nèrviu.

 

En aquest treball, els investigadors han buscat els efectes mesurables d’aquest tipus de tècniques d’electroestimulació a nivell cerebral. “Observem que d’una banda l’electroestimulació en condicions que milloren la memòria no canvia de manera significativa l’activitat cerebral, almenys en les trenta àrees analitzades. No obstant això, sí que es produeix un canvi rellevant en com les diferents àrees cerebrals interactuen entre elles a nivell funcional”, explica Andrés Ozaita

  • In custu traballu, sos istudiosos ant chircadu sos efetos chi si podent medire de custa casta de tècnicas de eletroistimulatzione a nivellu tzerebrale. “Osservamus chi dae un’ala s’eletroistimulatzione in cunditziones chi megiorant sa memòria non càmbiat in manera sinnificativa s’atividade tzerebrale, nessi in sos  trinta giassos analizados. Belle gasi, si produit  unu càmbiu de importu in sa manera chi sos giassos tzerebrales diferentes  interagint  a nivellu funtzionale”, crarit Andrés Ozaita

 

“Hem vist que àrees cerebrals que estan més involucrades a processar informació perifèrica, després de l’electroestimulació estan més ben connectades amb àrees més frontals que estan involucrades en la consolidació de la memòria”, afegeix.

  •  “Amus bidu chi giassos tzerebrales  chi sunt prus interessados  in s’elaboratzione de s’ informatzione perifèrica, a pustis  de s’eletroistimulatzione sunt ligados mègius  cun giassos  prus  frontales chi sunt interessados  in sa cunsolidatzione  de sa memòria”, agiunghet.

https://www.vilaweb.cat/noticies/estudi-ratolins-manera-millorar-memoria-electroestimulacio-no-invasiva/

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu.