Sas ikastolas, iscolas in limba euskera

Sas ikastolas, iscolas in limba euskera

– de Salvatore Serra –

S’ikastola est una casta  de tzentru  educativu cooperativu chi impitat  comente limba veiculare  s’euskera.  Faghet parte de su  sistema educativu in euskera. Custas iscolas sunt essidas a campu  in su sèculu XX in sas   comunidades ibèricas  de Paisu Bascu, Navarra e Castilla e León (cuncretamente, in s’enclave de Treviño), gasi comente in su  Paisu Bascu frantzesu. Si distinghiant  ca impitaiant custa limba  in unu mamentu chi non fiat  presente in sos  sistemas educativos pùblicos.

  • In su  Paisu Bascu, cun s’insertada  de s’insinnamentu in  euskera in su sistema de educatzione  pùblica, sa situatzione  de sas  ikastolas est istada argumentu de un’arresonu polìticu  chi punnaiat  a sa recunversione issoro in  tzentros pùblicos. In custa manera, cun s’aprovatzione  de sa Lege de s’Iscola  Pùblica Basca in su 1993, unas cantas  ikastolas ant detzisu  de s’integrare  in sa retza  educativa pùblica, mantenende su nùmene de “ikastola”, ma funtzionende in pràtica  comente iscolas privadas in cunventzione.
  • In Navarra su prus  de sas 15 ikastolas cunt iscolas  privadas. In custa  comunidade, pro more de una situatzione  de diversidade linguística istòrica  in su territòriu suo, cunforma  a su printzìpiu  de su predomìniu linguìsticu,  s’euskera est coufitziale cun s’ispagnolu sceti in su  giassu bascòfonu (nord),  cando chi  in su  tzentru e in su sud de sa Comunidade Forale sa limba ufitziale  est s’ispagnolu (mancari chi in su giassu mistu  de su tzentru s’euskera siat mesu-ufitziale). Pro custu  s’amministratzione pùblica  cuncordat sos sitos  de sas ikastolas in sos  giassos  bascòfonu e mistu.
  • In su  Paisu Bascu frantzesu s’euskera, comente sas àteras limbas  regionales, no est ufitziale, mancari chi siat permissu  s’insinnamentu in ikastolas privadas. Sas ikastolas  de custa regione  sunt agrupadas in s’organizatzione  Seaska, e sos professores  leant s’istipèndiu dae su  Ministèriu de s’Istrutzione  frantzesu. In prus,  in sos ùrtimos annos s’euskera est intradu de prus  in s’educatzione pùblica, in forma de modellu bilìngue euskera-frantzesu.
  • In Castilla e León in su 2003  ant abertu   sa prima ikastola in su munitzìpiu de La Puebla de Arganzón, pro cuntentare  sa dimanda de sos istudentes  de s’ Enclave de Treviño.

 

ISTÒRIA

In su  1914 ant fundadu sa  prima ikastola. In su 1932 ant fatu su primu assòtziu  de ikastolas. Sa  gherra tzivile ispagnola e sa polìtica  de restritzione ufitziale  de s’insinnamentu de sas limbas ibèricas diferentes dae s’ispagnolu ant cumportadu s’iscumparta de sas ikastolas, e duncas  unos cantos grupos de babbos e mamas  ant iscolarizadu  a cua  in  euskera sos fìgios issoro: in custa òpera s’est distinta comente pionera Elbira Zipitria (1906–1982), chi dae su  1943 at cumintzadu a dare letziones  in sa domo sua  de San Sebastián.

Dae su  1957  finas a su  1975 b’at àpidu una crèschida manna  de sas  ikastolas. In su  1957 ant abertu in  Bilbao sa prima ikastola de Vizcaya (sa segunda ikastola de Bilbao l’ant aberta  in su 1963 e pustis sunt bènnidas  sas de Igorre, Plencia, Berriz e Bermeo). Sa prima ikastola de Guipúzcoa l’ant aberta  in San Sebastián in su 1961. In su1963 ant cumintzadu  a funtzionare sas primas ikastolas de Álava. In su 1964 ant abertu sa  prima ikastola in su  Paisu Bascu frantzesu. In Navarra ant proadu a nd’abèrrere una in s’istiu  de su  1963, ma non bi sunt resessidos finas a su  1965, cando est intrada in funtzione sa de  Pamplona.

In su 1968 unu decretu guvernativu cunstataiat chi b’aiat  “ pitzinnos medas marcados  a iscolas  no autorizadas” e  “ mìgias de pitzinnos  chi sighint  iscolas  chi fuint a cale si siat controllu“. Su problema pro sos iscolanos  de sas ikastolas fiat su de non pòdere otènnere su  Libru de Iscolaridade cando agabbaiant sos istùdios (cun s’ostàculu chi custu cumportaiat pro sighire sos istùdios mèdios e superiores), ca sas ikastolas non fiant tzentros ufitziales de insinnamentu. Pro custu sos assòtzios de babbos e mamas ant chircadu s’amparu  de sa Crèsia catòlica  pro lograre sa legalizatzione de sas ikastolas, cunfigurende·las  comente tzentros  educativos suta de sa  responsabilidade de sas parròchias  e de sos òrdines religiosos, o regularizende·las comente  tzentros ligados  a iscolas  pùblicas. Custa solutzione  at permissu sa multiplicatzione  de sos tzentros,   e in su  1969 ant fundadu  sa Federatzione  Diotzesana de Ikastolas, sa cale s’est cambiada, cando est lòmpida sa  democratzia, in federatzione làica.

In su mese de santugaine de su  1980 su Cunsìgiu de Istrutzione  de su Guvernu Bascu at firmadu  cun su  Ministèriu de s’Istrutzione  sa  Cunventzione de sas  Ikastolas, regularizende in manera definitiva  sas 1.738 àulas de su  Paisu Bascu.

Dae su mese de santugaine de su  1998 b’at un’ikastola preiscolare in sa tzitade  istadunidensa de Boise (Idaho),s’ùnica chi b’est in foras  de Europa.

FEDERATZIONE

Sas  ikastolas tenent unu caràtere autònomu e collàborant a pare  pro mèdiu de sas  federatziones  de ikastolas. Sa  Cunfederatzione de Ikastolas traballat pro mèdiu de chimbe federatziones:

  • Federatzione de Ikastolas de Álava, pro sa provìntzia de Álava.
  • Federatzione de Ikastolas de Vizcaya, pro sa provìntzia de Vizcaya.
  • Federatzione de Ikastolas de Guipúzcoa, pro sa provìntzia de Guipúzcoa.
  • Federatzione de Ikastolas de Navarra, pro sa  comunidade forale de Navarra.
  • Seaska, federatzione de ikastolas de su  Paisu Bascu frantzesu.

De abbaidare finas: Ikastolen Elkartea

 

FESTA DE SAS IKASTOLAS

In sos territòrios diferentes cada annu b’at una festa multitudinària pro collire fundos  e agiuare  economicamente sas ikastolas organizadoras, o pro agiuare sa creatzione  de ikastolas noas. Cada annu si reùnent mìgias  de pessones in:

REFERÈNTZIAS

Homenaje a Elvira Zipitria, pionera de las ikastolas

Boletín Oficial del País Vasco – BOPV

Calle

El movimiento de las Ikastolas Un pueblo en marcha.

«Boiseko Ikastola | Basque Preschool».

«Mucho calor y masiva afluencia de euskaltzales a Nafarroa Oinez – GARA – euskalherria.com».

Cien mil euskaltzales avalan el Nafarroa Oinez en su XXV aniversario DEIA

–  La ikastola Labiaga disfruta la resaca de un Nafarroa Oinez “redondo”

Gaelscoil

 

LIGÀMENE DE S’ARTÌCULU: https://es.wikipedia.org/wiki/Ikastola

LIGÀMENES ESTERNOS

 

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu.