Sacarza intre istòria e devotzione

Sacarza intre istòria e devotzione

Su 5 de santugaine de su 1116 aiant cunsacradu sa crèsia abbatziale de sa Santìssima Trinidade de Sacarza, in territòriu de Codronzanu.

Su tèmpiu esistiat dae in antis e l’aiant cumintzadu a fraigare maistros pisanos a sa fine de su de 11 sèculos, cun pedra de mola e calcare, chi li dat sa coloratzione caraterìstica bianca e niedda. A metade de su de 12 sèculos l’aiant artziada e ismanniada.

Su cumbentu aparteniat a sos paras camaldolesos e fiat caru a su giùighe Gantine I de Lacon Gunale e a sa mugere Marcusa, chi segundu sas crònacas de su tempus l’aiant fraigadu comente promita pro sa nàschida de su fìgiu Gonare.

Su re turritanu fiat connotu comente òmine devotu e pro su chi pertocat sa polìtica aiat favoridu sa presèntzia de òrdines monàsticos, pro su prus toscanos, finas a intro de unu progetu prus mannu de bonìfica e de alleàntzias cun sas potèntzias marinaras.

A inghìriu de sa crèsia, pro more de sa presèntzia de sos religiosos, fiat nàschida una bidda, mutida pròpiu Sacarza. Sa prima documentatzione sua est semper de su 1116, in su Condaghe de Santu Micheli de Salvennor. Faghiat parte de sa curadoria de Figulina, in su Regnu de Turres. A pustis de èssere passadu de manu dae sos Malaspinas a sos aragonesos, una borta cumintzada sa gherra contra a sos ibèricos fiat intradu, in su 1364, in su Regnu de Arbarè.

Abarrada arbarichesa finas a su 1420, sa bidda fiat passada a sos conchistadore e binchidores, est a nàrrere a su Regnu de Sardigna.

Ma giai a pustis de 15 annos si nche fiat ispèrdida, tenende sa matessi sorte de unu muntone de àteros logos durante sa fase finale de sa gherra e su cumintzu de sa dominatzione catalanoaragonesa.

Sa basìlica de Sacarza est unu de sos mègius esèmpios de istile romànicu-pisanu e cuntenet s’ùnicu afresco romànicu abarradu in Sardigna.

(luca foddai)

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu.