Gente meda fiat isetende sa sentèntzia de sos giùighes de Milanu a subra de su benidore de sa Tirrènia e de su grupu CIN, ma no est lòmpida, sos giùighes ant donadu àteras dies a sa cumpannia de Onorato: ant a seberare su 24 de custu mese. Amus giai ispricadu (inoghe) chi sa sotziedade tenet unu muntone de dèpidos e chi s’arriscu est su fallimentu, cun cunseguèntzias mannas pro sos traballadores, prus o mancu ses mìgia, e pro sos biàgios dae Sardigna e pro s’ìsula.
Onorato aiat propònnidu un’acordu ma su tribunale bi l’aiat botzadu, como at postu in mesu su guvernu, pedende su Golden power “poderiu de oro”, una medida chi serbit pro sarvare sas aziendas de importu pro s’Istadu, sa matessi chi at mantesu bia s’Alitàlia. Sa punna de Onorato est cussa: impitende sa leva de sos traballadores in perìgulu, pònnere in mesu sa polìtica pro otènnere un’iscontu de sos dèpidos. Su guvernu no est contra a custa solutzione e at giai abertu una dibata in ue bi sunt su Ministèriu de sos Trasportos, cussu de s’Economia, cussu de s’Isvilupu Econòmicu e Sa Presidèntzia de su Cussìgio.
In su mentres su guvernu at mudadu de su totu sas règulas pro sa continuidade territoriale: non b’at prus petzi unu cuntratu pro sos collegamentos, ma cada trata est posta in bèndida a sa sola; e chie nd’at una la podet dare, in s’istajone bàscia, a àteros: una genia de sub-apaltu. Sas cunseguèntzias bi sunt giai dae como: sa trata Civitavecchia-Arbatassa-Casteddu no si l’at leada nemos. Su collegamentu Civitavecchia-Terranoa est istadu dadu a Tirrènia pro duos annos. Sa matessi Tirrènia chi est mesu fallende. In custa manera sa sotziedade de Onorato e sos aversàrios suos si depent pònnere de acordu, seberare comente si partzire sas dies de sos meses dae atòngiu a beranu e agabbare de fàghere sa gara pro si leare sos biagiadores. Sa voluntade est de sarvare totus sas cumpannias chi ant sufridu in custos meses de Covid, ponende fine a sa cuncurrèntzia.
Su guvernu at seberadu gasi, sena pònnere in mesu sa Regione, e paret chi sa punna non est istada de amparare sos deretos de sos sardos, ma sos contos de sas cumpannias navales. Amus a bìdere ite at a capitare cun sos prètzios cust’istiu e, mescamente, si sos sardos in s’ierru ant a pòdere andare in ue lis paret. Una cosa est tzerta: in su 2021 si nois amus a abarrare assolados non est pro neghe de su mare, chi oramai est fàtzile barigare, ma pro neghe de comente s’ammanìgiant sos trasportos. E de custa cosa paret chi nois sardos non podimus nàrrere nudda.
Gabriele Tanda
Leave a comment