Sa limba vietnamita comuna

Sa limba vietnamita comuna

.- de Salvatore Serra –

Su  vietnamita lu   faeddant mescamente in sos paris  a curtzu a su mare, in sos deltas de sos rios, e in sas campedas de sa parte orientale de sa Penìsula Indotzinesa. Sos 59 milliones de indivìduos  chi faeddant in vietnamita istant mescamente in Vietnàm e in sos paisos probianos de s’Àsia sudorientale. Su vietnamita est sa limba ufitziale de Vietnàm.  Pro more de s’isvilupu econòmicu e culturale de custu logu, mescamente in su nord, su vietnamita l’impreant meda comente segunda limba  sos chi faghent parte de sas minorias ètnicas de sos giassos    de monte, e sos chi istant in paisos lacanàrgios  comente su Laos, sa Cambògia e sa Tailàndia, in ue b’at populatzione de orìgine vietnamita.      Faeddadores medas istant a tesu meda dae su Vietnàm, mescamente in sos Istados Unidos (600.000),  Frantza (10.000), e finas in Canadà, Austràlia, Senegàl e Cote d’Ivoire .

Su vietnamita est una de sas 150 (pagu prus o mancu) limbas chi faghent parte  de sa famìlia austroasiàtica. In intro  suo b’at tres grupos printzipales. Su primu est su munda, chi nde faghent parte sas limbas santali e mundari de s’ Ìndia nordorientale. Su de duos  est su mon-khmer, chi nde faghent parte su mon (faeddadu in Burma e Tailàndia) e su khmer (faeddadu in Cambògia) e prus de una chentina de àteras limbas pagu connotas. Su de tres  est  su viet-muong (o annam-muong), chi nde faghent parte su vietnamita e sa limba sorre sua muong  (faeddadu in sas regiones montanas de su Nord Vietnàm). Sos istudiosos narant chi b’at tres variantes dialetales, sa setentrionale, sa tzentrale e sa meridionale. Su dialetu setentrionale format sa base  de sa limba istandard.   Sos dialetos diferint mescamente pro sa pronùntzia  e, unu pagu, in su vocabulàriu. Custas diferèntzias, però, no impedint a sos vietnamitas de si cumprèndere a pare.

Dae su sèculu II in antis de Cristos a su sèculu X a pustis de Cristos, cando su Vietnàm fiat una provìntzia de Tzina, su vietnamita l’iscriiant impreende caràteres tzinesos modificados.   In s’edade de nesu, dae su sèculu XIV a su sèculu XVII,   sos istudiosos e sos mòngios buddistas ant isvilupadu unu sistema de iscritura basadu in sos caràteres tzinesos. Custu sistema, chi li naraiant chu nom, teniat cumbinatziones  o dìgrafos de caràteres tzinesos; unu cumponente  daiat su sinnificadu e s’àteru cumponente inditaiat sa pronùntzia.          In su mesu  de su sèculu XVII sos missionàrios ant introduidu s’alfabetu romanu modificadu  dae diacrìticos pro marcare sos tonos de unas cantas vocales. Si sunt isvilupadas cunventziones ortogràficas influentziadas dae   portughesu,  italianu, ispagnolu e frantzesu. Custu sistema de iscritura, chi li naraiant chu quoc ngu, no l’ant impreadu meda in foras de sa crèsia catòlica  finas a s’agabbu de su sèculu XIX, cando s’amministratzione frantzesa at animadu s’impreu  de su chu quoc nom in totu sos setores de sa sotziedade. Tres reformadores vietnamitas, Nguyen Truong to, Truong Vinh Ky e Huynh Tinh Cua ant traballadu pro ispainare s’impreu de s’alfabetu romanu. Ant fatu propaganda pro impitare  su chu quoc ngu in sos giornales, ant pedidu de mandare sos giòvanos a istudiare in Frantza, ant collidu e bortadu in chu quoc ngu sa literadura chu nom e ant cumpiladu unu ditzionàriu vietnamita modernu.

 

Su vietnamita est una limba tonale; cheret nàrrere chi su sinnificadu de sas paràulas e de sas frases dipendet dae s’intonatzione. Sas intonatziones in vietnamita  sunt  de livellu mèdiu, de falada bassa, de artziada arta, bassa, in aumentu a pustis de un’acabussada initziale, arta truncada e bassa truncada. Sas intonatziones “truncadas” sunt glotalizadas.  Non b’at peruna inflessione in su vietnamita:  duncas  sos sustantivos e sos verbos non sunt contrassinnados dae cosas comente cuncordàntzia cun su sugetu, tempus, nùmeru, gènere e casu. Sos sustantivos sunt marcados dae classificadores ispetziales. Pro nàrrere,  b’at classificadores chi marcant  ogetos inanimados, ogetos animados, veìculos, libros, pessones e gente importante.          Sa duplicatzione e sa cumpositzione sunt fenòmenos comunos. In una forma duplicada, si podet repìtere una paràula intrea o parte de una paràula. Sa duplicatzione  podet inditare su plurale, s’estensione, o sa repititzione de s’istadu o s’intensidade. A s’ispissu si dùplicant  sos nùmenes de sos pugiones, de sos babautzos, de sos fundos, e de sa frùtora.    Sas frases  in vietnamita tenent s’òrdine sugetu-verbu-ogetu. Sigomente b’at gasi pagu inflessione, pro comunicare sinnificadu tocat a s’atènnere in manera cuidadosa a s’òrdine de sas paràulas. Su vietnamita est sa limba ufitziale de Vietnàm  e est impreadu in totu su sistema educativu. S’insinnamentu de sa sièntzia e de sa tecnologia in sas iscolas lu faghent in vietnamita in totu sos livellos iscolàsticos, finas in sos prus artos.

B’at una sèrie de publicatziones in vietnamita. Sos giornales ant agiuadu s’unificatzione de sa cultura de su Nord e de su Sud Vietnàm   e s’istandardizatzione de sa limba.  In  Vietnàm b’at àpidu un’atzione de propaganda pro mantènnere sa craresa e sa puresa de sa limba. Ant bogadu a campu cun costàntzia tèrmines noos pro si mantènnere agiornados cun sas novidades sientìficas e tecnològicas.

S’istòria de sa limba  e s’istòria generale  de su  Vietnàm e de su pòpulu suo sunt ligadas in manera astrinta. Su Vietnàm l’ant guvernados sos tzinesos pro sèculos medas. Duncas b’at àpidu un’influèntzia importante de su tzinesu in su vietnamita. S’influèntzia linguìstica prus importante est istada sa de su tzinesu clàssicu Chu Han, impreadu in Vietnàm comente limba ufitziale  durante su guvernu imperiale tzinesu. Finas a pustis chi ant otentu s’indipendèntzia  sos vietnamitas ant sighidu  a impreare su Chu Han comente limba ufitziale.

A pustis de sa revolutzione chi at fatu agabbare su regìmene coloniale frantzesu, est nàschidu unu movimentu pro pedire s’istùdiu de sa limba natzionale e s’isvilupu de sa  cultura natzionale. Su vietnamita est divènnidu sa limba ufitziale  de sa  Repùblica de Vietnàm. Dae tando, su vietnamita l’ant postu in totu sos impreos ufitziale, inclùdidos s’istrutzione e sos mèdios de informatzione .

Ligàmenes: https://www.youtube.com/watch?v=pvspeIW3u3s

http://www.lmp.ucla.edu/Profile.aspx?menu=004&LangID=82

http://www.101languages.net/Vietnàmese/basics.html

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu.