Sa limba de su pòpulu Wolof

Sa limba de su pòpulu Wolof

– de Salvatore Serra –

Su   wolof (/ˈwɒlɒf/) lu faeddant  in Senegal,  Gàmbia  e Mauritània.  Est sa limba  de su    pòpulu Wolof. Faghet parte de sa famìlia linguìstica Niger–Congo. A diferèntzia de su prus de sas limbas de s’Àfrica subsahariana, no est  una  limba tonale.

Custu idioma est nàschidu comente idioma de su pòpulu Lebou. Lu faeddat comente limba materna su 40% de sa populatzione de su Senegal, ma medas àteros senegalesos lu faeddant comente segunda limba. Sos dialetos wolof càmbiant cunforma  a sas zonas geogràficas  e a segunda chi siemus in una bidda  o in’àrea urbana. Su “Dakar-Wolof”, pro nàrrere, est unu misturitzu urbanu de wolof, frantzesu, e àrabu.

“Wolof” est sa manera istandard de l’iscrìere e si podet refèrrere a su pòpulu wolof  o a sa cultura wolof. Comente variantes tenimus su frantzesu ouolof , prus antigu,   e wollof, mescamente gambianu. “Jolof”, “jollof”, etc., si referint  a s’ Istadu wolof de unu tempus  o  a unu pratu de rosu de s’Àfrica otzidentale. Bi sunt finas sas formas arcàicas “volof” e “olof”.

 

Su wolof lu faeddant prus de  10 milliones de pessones.  Belle su 40 pro chentu (5 milliones de pessones, pagu prus o mancu) de sa populatzione de su Senegal lu faeddat comente limba materna. S’aumentu de sa mobilidade e, mescamente, sa crèschida de sa capitale Dakar, ant fatu nàschere sa netzessidade  de una limba comuna: oe b’at unu  40 pro chentu de sa populatzione chi faeddat su wolof comente limba segunda o acuisida. In totu sa regione dae Dakar a Saint-Louis, e finas a ovest e sudovest de Kaolack, su wolof lu faeddat  sa majoria manna  de sa gente. A su sòlitu, cando grupos ètnicos diferentes in Senegal s’addòviant in sas tzitades, s’espriment in wolof. Belle gasi, sa limba ufitziale  de su Senegal est su frantzesu.

In Gàmbia, a fùrriu de su 20–25 pro chentu  de sa populatzione  faeddat custu idioma comente prima limba. Ma in custa pertzentuale tocat a tènnere contu de sa prevalèntzia sua in Banjul, sa capitale, in ue su 75 pro chentu de sa gente l’impreat comente prima limba. In Serrekunda, sa tzitade prus manna, mancari sos chi sunt etnicamente wolof siant pagos a beru, a fùrriu de su 70 pro chentu  de sa populatzione faeddat e/o cumprendet custu idioma. Sa limba ufitziale de su  Gàmbia est s’ inglesu;  su mandinka (40 pro chentu), su wolof (10 pro chentu) e su  fula (15 pro chentu) galu no los sunt impreende  in s’educatzione formale.

In Mauritània, a fùrriu de su sete pro chentu (unas 185.000 pessones) de sa populatzione faeddat in wolof, e petzi in sas regiones de sa costa meridionale. Sa limba ufitziale de Mauritània est s’àrabu; su frantzesu l’impreant comente  lingua franca in agiunta  a su  wolof e a s’àrabu.

 

Su wolof est una de sas limbas senegambianas  chi sunt caraterizadas dae mutatzione cunsonàntica. Narant a s’ispissu  chi s’assimìgiat meda  a su fulani, pro more de una letura isballiada, dae bandas de Wilson (1989),  de sos datos de  Sapir (1971), chi los ant impreados pro tempus meda pro classificare sas limbas atlànticas. Belle gasi, Segerer (2009, 2010) cunfirmat s’iscoberta de Sapir  chi su wolof no est a curtzu  a su fulani; issu at iscobertu chi sos parentes prus astrintos  de custu idioma sunt unas cantas limbas pagu connotas de s’oru de su  Riu Casamance.

S’ortografia latina de su wolof in Senegal l’ant istabilida unos cantos decretos de su guvernu dae su  1971 a su  1985. Su “Centre de linguistique appliquée de Dakar” (CLAD) est s’autoridade reconnota chi detzidet sas règulas de iscritura. Cun custa ortografia sos fonemas tenent una currispondèntzia crara cun sos grafemas.

Ma b’at àteras duas formas de iscritura: su wolofal, basada subra de s’àrabu,  chi nche torrat a s’època precoloniale e l’impreant galu pessones medas;  su garay, nàschidu in 1961, chi l’impreant pagas pessones,

Ligàmene: https://en.wikipedia.org/wiki/Wolof_language

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu.