Sa derrota de Macron e s'atòngiu frantzesu acarende·si

Sa derrota de Macron e s'atòngiu frantzesu acarende·si

Cun sa cramada eletorale de oe, sa segunda, sa Frantza s’est espressada pro rennoare s’assemblea legislativa a pustis de sas presidentziales chi ant cunfirmadu a Macron in s’Eliseu. Su presidente de sa Repùblica – ammentemus·nos·lu, ordinamentu semipresidentziale – fiat in cherta de unu parlamentu a issu favorèvole, ma Ensemble pour la majorité présidentielle non nch’est cròmpida a sa majoria assoluta arreende·si a 246 iscrannos (pro àere una majoria presidentziale sos macronistas deviant otènnere 289 cadreas). In fatu issoro sa manca ruju-birde de sa Nouvelle Union populaire écologique et sociale ghiada dae Mélenchon cun 142 sègios (triplicados). Bona proa finamentas pro sa dereta de su Rassemblement Nationale de Le Pen (89 dae 8 chi nde teniat). Pro Macron est derrota, cun tres ministros chi non ant bìnchidu in su collègiu issoro. Pro àere unu guvernu, sos de su presidente diant dèvere serrare un’acordu cun sa bitzicleta de tzentru-dereta Républicains-Udi (64 sègios, 310 summados). S’aberit duncas una fase inèdita e, mancari sena coabitatzione, Macron at a dèvere mediare cun sos alleados limitende su programma suo. Sa manca de Mélenchon, mancari sa punna fiat sa de bìnchere, si nch’agatat como in una positzione favorèvole pro ammuntonare galu prus cunsensos sende chi est prima fortza de opositzione sena si nch’impaulare in unu guvernu cun presidente de colore diferente cun su perìgulu de lassare a Le Pen su ruolu chi est su de Meloni in Itàlia. S’atòngiu in Frantza at a èssere prus chi non caente e duncas non b’at a àere mègius cuntestu pro ispainare galu de prus sas rispostas alternativas de màdrighe sotziale e ecològica cara a sa crisi acarende·si e pro chi s’opositzione, pro mèdiu de unu movimentu dae sa base, potzat èssere firma in sas positziones suas.

màuru piredda

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu.