Sa Batàllia de Seddori, semper bia in sa memòria de sos sardos

Sa Batàllia de Seddori, semper bia in sa memòria de sos sardos

Su 30 de làmpadas de su 1409 est sa die chi at rapresentadu unu momentu detzisisu pro sa pèrdida de s’indipendèntzia de sa Sardigna. Seschentos e dòighi annos a oe in Seddori sas tropas de su re de Arbarè, Guillelmu I, e sas de Martinu su Giòvanu, re de Sitzìlia e fìgiu de su re de Aragona Martinu su Betzu, aiant gherradu in cudda chi diat resurtare sa batàllia detzisiva pro sa sorte de sos sardos.

Sos aragonesos fiat partidos dae su Casteddu de Càllari, mentras su soberanu arbarichesu teniat sa corte in su de Seddori.

Giai su 12 de làmpadas ddo’aiat àpidu un’iscaramutza intre sos duos esèrtzitos, ma s’atumbu finale fiat capitadu a s’arbèschida de su 30, una domìniga, in dae in antis de su chi diat èssere connotu finas a oe comente su Bruncu de sa Batalla.

Paris cun sos sardos gherraiant puru proventzales bènnidos dae sa terra de Gullielmu, Visconte de Narbona, sordados de sa Repùblica de Gènova e italianos de su nord.

S’esèrtzitu aragonesu fiat cumpostu dae sordados de totu sas partes ispagnolas de su regnu: Aragona, Catalogna, Valentza e Baleares, cun in prus sitzilianos e tedescos.

A unu chirru, su de Arbarè, deghessete mìgia fantes e tres mìgia cavalieris, a s’àteru oto mìgia fantes e tres mìgia cavalieris.

A sa fine sa mègius organizatzione de sos aragonesos e s’abitùdine issoro a sa gherra de cavalleria aiat cajonadu sa derrota de sos sardos.

Cun Gullielmu torradu a Frantza in chirca de òmines e dinari pro sighire sa gherra, su Regnu de Arbarè si diat arrèndere un’annu a coa pro volontade de Leonardo Cubello, giùighe de facto.

Sa luta seculare aiat però causadu dannos mannos a sos invasores puru. Martinu su Giòvanu, durante s’assèdiu a Seddori, fiat rutu malàidu de malària e fiat mortu in su mese de trìulas. S’annu a coa fiat mortu su babbu puru, sena de eredes, lassende su regnu a su nebode Ferdinandu de Antequera, de sa dinastia castilliana de sos Trastámara.

(gianni muroni)

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu.