S’ Euskaltzaindia, s'Acadèmia pro sa limba basca

S’ Euskaltzaindia, s'Acadèmia pro sa limba basca

– de Salvatore Serra –

S’ Euskaltzaindia (lit. ”grupu de bardianos de sa limba euskera”) est  s’istitutzione acadèmica ufitziale de regulamentatzione linguìstica  pro sa  limba basca. Custa istitutzione faghet istùdios, chircat de defensare sa limba   e aproat  ghias de impreu. In ispagnolu li narant  La Real Academia de la Lengua Vasca, ca est suta de su patronadu  de sa  monarchia ispagnola, gasi comente sa  Real Academia Española)

 

CREATZIONE

S’Euskaltzaindia l’ant istituida in su Cungressu de Istùdios Bascos fatu  in Oñati in su 1918, in su cuntestu  de sa  Renàschida Basca (Eusko Pizkundea, 1876–1936), cando s’euskera l’ant proclamadu  valore culturale tzentrale  de defensare  e de promòvere. Figuras de importu  de s’800  aiant giai pedidu de fàghere nàschere un’ acadèmia in defensa  de s’idioma (Ulibarri, 1832; Aizkibel, 1856; d’Abbadie and Duvoisin, 1862; Jose Manterola, 1880 and Artiñano, 1886), e est istadu in sas primas duas dècadas de su 900 chi unas cantas entidades  –  calicuna sientìfica  e àteras prus populares – ant enfatizadu sa netzessidade  de l’istituire deretu. Sos cuntributos sientìficos  de figuras de importu istràngias  (Louis Lucien Bonaparte, Van Eys, Hugo Schuchardt, Dodgson, Gavel, etc.) e de su logu (Arturo Campión, Azkue, Urquijo, etc.), gasi comente sa dimanda espressa de unas cantas organizatziones (pro nàrrere, sa  Eusko Esnalea) aiant creadu unu  clima bonu pro chi sos  poderes pùblicos s’aerent leadu s’impinnu  de istituire s’acadèmia.

Su primu passu in custu chirru  l’at fatu  su guvernu provintziale de Biscàglia,  chi pustis si sunt annantos sos àteros tres guvernos provintziales  de su  Paisu Bascu  (1918), cun s’aprovatzione de s’istatutu e s’istitutzione legale de sa  Euskaltzaindia in su mese de santugaine de su  1919. S’annu a pustis ant fundadu  “Euskera”, s’òrganu ufitziale  pro sa publicatzione  de sas règulas  e de su traballu de chirca, chi esistit galu oe.

Su chi est s’assentu de s’Acadèmia si podet descrìere gasi: b’at un’òrganu de guvernu  formadu dae su presidente, su vitzepresidente, su secretàriu e su tesoreri. Nde faghent parte finas  sos responsàbiles  de sas setziones de Istùdiu e Vigilàntzia. Sas sessiones plenàrias  cherent fatas nessi una borta a su mese. B’at 24 cumponentes a tìtulu prenu  e unu nùmeru illacanadu  de cumponentes assotziados. B’at una sede printzipale  in Bilbao e sedes distacadas  in Bayonne (Baiona), Donostia-San Sebastián, Iruñea-Pamplona e Vitoria-Gasteiz.

ISTÒRIA

In sos 15 annos in antis  de sa  Gherra Tzivile Ispagnola (1919–1936), s’Acadèmia est resessida a si cunsolidare  comente istitutzione  e at incaminadu  su progetu  de promòvere sa nàschida de un’ idioma literàriu istandard,  mancari non siat istada a tretu  de dare  una  formulatzione acadèmica firma e pretzisa  pro custa finalidade. In su matessi tempus, su traballu suo  at agiuadu a cumprèndere mègius sa limba, gràtzias a sos istùdios de Resurrección María de Azkue   (Morfología Vasca, 1923–1934), e a chircas  medas  subra de sos chi faeddaiant sa  limba (Erizkizundi Irukoitza, dae su 1922 in susu). Su giornale “Euskera” est unu testimòngiu fidele de su traballu fatu in cussu tempus

In su 1936 e in sos annos a pustis, cun sas  polìticas linguìsticas de s’Ispagna franchista, sas atividades de s’Acadèmia sunt torradas a nudda,  finas a cando s’istudiosu  Azkue, cun s’agiudu de su collega Federico Krutwig, in su cumintzu de sos annos 50, no  est resessidu a torrare a pònnere in caminu unu pagu de vida acadèmica. S’istatutu l’ant reformadu  in su 1954, annanghende cumponentes noos a tìtulu prenu, e dae su  1956 s’ Acadèmia at cumintzadu a tènnere  un’esistèntzia prus istàbile, siat in sos assuntos internos,  siat in sas cunferèntzias pùblicas  e in sos addòvios abertos (primu cungressu de pustis de sa gherra: Arantzazu, 1956).

In sa decàda a pustis  (1956–1968) b’at àpidu,  in mesu de s’àteru, s’essida a campu de una leva noa de collaboradores,  s’introdutzione semper prus manna  de s’euskera in sas iscolas privadas bilìngues (ikastolak), sa renàschida de s’imprenta in limba basca e sas primas proas  de alfabetizatzione de  base.

In su 2019  s’Acadèmia  at publicadu su Euskal Hiztegi Historiko-Etimologikoa,  su primu ditzionàriu etimològicu cumpletu de s’ euskera.

EUSKARA BATUA, SU BASCU UNIFICADU

Sa Euskaltzaindia est istada un’amparadora ativa de s’introdutzione de  un’ standard de s’euskera, connotu comente  “Euskera Batua“, o bascu unificadu.  Sa limba tando fiat partzida  in  8 dialetos, cun grados diferentes  de intellegibilidade a pare. Sa prima anàlisi dialetale particularigiada l’aiat fata Louis Lucien Bonaparte. Semper e cando, gente meda bidiat custa divisione   comente una debilesa  in sa pelea de sa limba  pro si sarvare  in unu mundu in ue  sas limbas minoritàrias  nche las burrant  sos idiomas ufitziales istatales. Sigomente in sos sèculos s’euskera at tentu pressiones,    a un’ala e a s’atera,  dae s’ ispagnolu e dae su frantzesu, e suta de su guvernu de  Franco est andadu a curtzu a s’estintzione, s’Acadèmia sentiat  sa netzessidade  de fàghere nàschere una variedade linguìstica unitària, pro chi sa limba aeret tentu una possibilidade prus manna de si sarvare. Su bascu unificadu  tenet contu mescamente de su dialetu gipuzkoanu,  su chi tenet una traditzione literària prus rica.

In su  1968 su  Cungressu de Arantzazu  at disinnadu  sas lìnias fundamentales  pro lograre  cussu obietivu  in manera sistemàtica (lèssicu, morfologia, declinatziones  e ortografia). Un’àteru passu l’ant fatu  in su1973,  proponende de fàghere una coniugatzione istandard.

Su dibàtidu chi est nàschidu  dae custu sistema nou de règulas istandard (1968–1976) no l’at impedidu de èssere atzetadu semper de prus  in s’insinnamentu, in sos mèdios de informatzione e in s’amministratzione (1976–1983), in su cuntestu de sos guvernos regionales chi fiant naschende  (Istatutu de Autonomia  in Euskadi, 1979; Megioru de sa Carta  de Navarra, 1982)

 REFERÈNTZIAS

–  “Euskaltzaindia”. Retrieved 29 August 2020.

–  Claudia, Schlaak (2014). Das zweigeteilte Baskenland : sprachkontakt, sprachvariation und regionale identität in Frankreich und Spanien. Berlin. p. 51. ISBN 9783110372397. OCLC 895115828.

–  Lakarra Andrinua, Joseba (2019). Euskal hiztegi historiko-etimologikoa (EHHE-200). Julen Manterola, Iñaki Segurola, Gabriel Fraile, Koro Segurola. [Bilbo]. ISBN 978-84-949787-7-7. OCLC 1229150630.

–  “Euskal Hiztegi Historiko-Etimologikoa. Aurkezpen jardunaldia”.

– Rijk, Rudolf P. G. (2007). Standard Basque. A Progressive Grammar. The MIT Press. ISBN 9780262309134. Retrieved 29 August 2020.

LIGÀMENE:

https://en.wikipedia.org/wiki/Euskaltzaindia

LIGÀMENES ESTERNOS:

 

 

 

 

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu.