Pompeu Fabra, s'òmine chi at fatu de su catalanu una limba normale

Pompeu Fabra, s'òmine chi at fatu de su catalanu una limba normale

– de Sarvadore Serra –

Ditzionàriu generale de sa limba catalana

Pompeu Fabra i Poch (Vila de Gràcia, 20 de freàrgiu de su 1868Prada de Conflent, 25 de nadale de su 1948) est su babbu de s’istandard modernu de sa limba catalana.

Fabra at cumintzadu istudiende ingenieria industriale, ma a bellu a bellu s’est interessadu, comente autodidata,  de filologia. In su 1891  sa sotziedade editoriale L’Avenç  at publicadu sa  gramàtica “Ensayo de gramática de catalán moderno” in ue, pro sa prima bia cun metodologia sientìfica, Farbra at descritu  sa  limba faeddada cun una trascritzione fonètica cuidadosa.

Paris cun Joaquim Casas Carbó e Jaume Massó Torrents, issu at cumintzadu  sa  segunda campagna linguìstica de sa rivista L’Avenç.   Custas campagnas sunt istadas  sas primas proas  sientìficas de sistematizatzione de sa limba.

In su  1902 Fabra at bintu unu cuncursu a sa  càtedra de chìmica de s’Iscola de ingenieris  de Bilbao, in ue est abbarradu fintzas a su 1912. Mancari nch’esseret a largu dae su logu suo, in cussos annos at aumentadu  su traballu suo de filologia.

In su  1906 at leadu parte in su  Primu Cungressu Internatzionale de sa Limba Catalana cun sa comunicatzione “Qüestions d’ortografia catalana.. Su prestìgiu intelletuale suo  n’est essidu afortidu meda, a su puntu chi Prat de la Riba l’at cramadu pro ghiare unu progetu de normativizatzione linguìstica de su catalanu. Cando est ghiradu a Catalugna, l’ant isseberadu comente fundadore de sa Setzione Filològica de s’Istitutu de Istùdios Catalanos  e at ocupadu  una càtedra de sos Istùdios Universitàrios Catalanos.

In su 1912 at publicadu una “Gramática de la lengua catalana”, galu in ispagnolu; un’annu a pustis at bogadu a campu sas Normes ortogràfiques (1913), una reforma ortogràfica manna promulgada dae s’Istitutu de Istùdios Catalanos; custas normas, mancari b’apat àpidu adesiones fervorosas, ant provocadu fintzas una currente de opinione contrària.  Unu de sos puntos de base de s’ortografia difesa dae Fabra est su rispetu  de sa pronùntzia de sos dialetos e de  s’etimologia de sas paràulas. Su “Diccionari ortogràfic” (1917) at cumpletadu  sas “Normes” de su 1913.

In su 1918, cun sa publicatzione de sa  “Gramàtica catalana”, adotada comente ufitziale, est cumintzada  una tapa chi at tentu su mamentu prus de importu in su 1931  cun sa publicatzione de su “Diccionari general de la llengua catalana”. In su matessi annu est essidu su “Curs mitjà de gramàtica catalana”, pessadu mescamente pro s’iscola e torradu a publicare, in su 1968, cun su tìtulu  “Introducció a la gramàtica catalana”.

Sas  “Converses filològiques” (1924) ant a nàschere dae su disìgiu de Fabra de ispainare sas riflessiones linguìsticas suas. Sunt artìculos bastante curtzos chi ponent  e resolvent dudas idiomàticas frecuentes meda. S’annu infatu at publicadu “Les principals faltes de gramàtica”.

In su 1932, Fabra at otentu in manera direta, pro more de su prestìgiu suo, sa càtedra de limba catalana de s’ Universidade de Bartzellona.  In su  1933 est devènnidu presidente de su patronadu de s’ Universidade Autònoma de Catalugna, creada pròpiu tando. Su Diccionari de su 1932, giai mentovadu,  connotu popularmente comente a “Diccionari Fabra” o “el Pompeu”, est istadu pessadu comente prima manu de unu ditzionàriu ufitziale venidore   de s’Istitutu de Istùdios Catalanos. Sos critèrios pro sa redatzione de custu ditzionàriu si podent sintetizare gasi:

  1. Esclusione de arcaismos e dialetismos chi sos faeddadores cumprendent pagu.
  2. Pònnere a un’ala sas paràulas chi, cun su tempus, ant pèrdidu vigèntzia.
  3. No ammìtere paràulas istràngias leadas dae àteras limbas chi intrent in parte de paràulas pròpias de catalanu o chi non permitant de nde creare noas.
  4. Inclusione de paràulas tècnicas, previamente catalanizadas, de orìgine gregu-latina e de portada universale.

Pompeu Fabra si nch’est tramudadu a Frantza su 31 de ghennàrgiu de su 1939, chimbe dies a pustis chi sas  tropas de su generale Franco nche sunt intradas a Bartzellona. Nch’est istadu in  Parigi, Montpeller, Perpinyà e, in fines, Prada de Conflent, in ue  est mortu su  25 de nadale de su 1948.

Dae su 14 de cabudanni de su 1945 a su 22 de ghennàrgiu de su 1948 est istadu cussigeri de sa  Generalitat in su disterru. In sos ùrtimos annos de sa vida sua, nointames sa situatzione mala, at sighidu a traballare e at ammaniadu una Gramàtica catalana noa, publicada pòstuma in su 1956 dae Joan Coromines.

Sas  Obres completes de Pompeu Fabra sunt su resurtadu  de unu progetu de istùdiu de sa Generalitat de Catalugna, de s’Istitututu de Istùdios Catalanos e de su Guvernu de sas Ìsulas Baleares, frutu de un’acordu de collaboratzione firmadu in su 2002. In custos volùmenes b’at iscritos pagu connotos e fintzas inèditos. Nde sunt un’esempru  sos apuntos leados dae unos cantos alunnos suos  in cunferèntzias  e cursos, chi mustrant cuntenutos chi non bi sunt in sas òperas  de su linguista, o fintzas  ideas gramaticales in istadu embrionale chi pustis  sunt istadas espostas in sas òperas suas.

In su primu voùmene bi sunt sas primas tres gramàticas, de su 1891, de su 1898 e de su 1912; in su segundu, sas chimbe gramàticas publicadas dae su 1918 a su 1946 e unos cantos cursos orales; in su de tres, sa gramàtica frantzesa de su 1919 e sa gramàtica inglesa de su 1924, paris cun  una sèrie de artìculos tècnicos publicados dae su 1887 a su 1926; in su de bator b’est s’òpera ortogràfica de Pompeu Fabra (“Tractat d’ortografia” de su 1904, sas Normes ortogràfiques de su 1913 e su Diccionari ortogràfic de su 1917-1937) e sos manuales linguísticos publicados dae s’Editorial Barcino; su de chimbe, su Diccionari general de la llengua catalana de 1932; su de ses, sas gramàticas de su 1918-1933, sa gramàtica catalana de su 1946 e sa  gramàtica pòstuma de su 1956, in prus  de sas tradutziones teatrales; in su de sete bi sunt sas  “Converses filològiques”; in su de oto, s’“Epistolari” de Fabra e su “Curs de llengua catalana per correspondència”; in su de noe e ùrtimu  b’at  testos e materiales de su linguista agatados in publicatziones diferentes, una cronologia generale de s’òpera e de sa vida sua e una bibliografia subra  de s’òpera e sa figura de Fabra.

Ligàmenehttps://ca.wikipedia.org/wiki/Pompeu_Fabra_i_Poch

Leave a comment

2 Comments

  1. Sos puntos ghia de sa normalizatzione de sa limba catalana aviada dae Pompeu Fabra sunt istados:
    – esclusione de paràulas arcàicas e dialetales
    – no a paràulas furisteras pro sostituire paràulas catalanas esistentes
    – impreu de paràulas tècnicas catalanizadas de orìgine culta, grecas e latinas

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu.