– de Salvatore Serra –
Una de sas cunseguèntzias de sa globalizatzione pertocat sas limbas. Dae cando semus espostos cada die a istìmulos chi benint dae su restu de su mundu, est aumentadu su bisòngiu de imparare limbas francas che a s’inglesu o s’ispagnolu, sas cales permitant de si cumprèndere a pare nointames su logu de provenièntzia. A s’imbesse, sas limbas tìpicas de unu logu ebbia sunt semper de prus postas a un’ala: cunforma a unas cantas previsiones, in sas dècadas benientes ant a mòrrere finas a duamìgia idiomas.
Una de sas limbas cunsideradas in perìgulu est s’islandesu, unu nebode larganu de su norvegesu, chi lu faeddant sceti 340.000 de pessones chi istant in un’ìsula prus probiana a sa Groenlàndia chi no a su restu de Europa. Sos islandesos però, a diferèntzia de àteros pòpulos, ant tentu semper una comunidade literària ispavilla meda, e cun s’idioma issoro ant fraigadu unu contone mannu de s’identidade natzionale: narant chi, in su tempus coladu, a èssere unu poeta de giudu teniat su matessi importu de èssere unu gherreri de gabbale. Oe in die, sa tarea de mantènnere bia sa limba islandesa no est cunfiada a ominones armados de istrale, ma a unu dipartimentu ispetzìficu de s’Istadu.
Su Dipartimentu pro sa Planificatzione de su Limbàgiu òcupat s’ufìtziu de un’istitutu culturale a curtzu a su tzentru de sa capitale Reykjavík. S’impitzu de sos linguistas chi bi traballant est su de mantènnere sa limba islandesa a passu cun sos tempos: in sustàntzia, depent imbentare una paràula pro cada cosa o cuntzetu chi benint dae foras. Comente in cada ufìtziu, traballant a grupos, cadaunu cun sas cumpetèntzias suas: b’est sa cummissione chi si interessat de imbentare paràulas pro s’indùstria informàtica, o pro sa pisca, o pro àteros campos in ue s’innovatzione imponet de sighida tèrmines e cuntzetos noos. Annos a como sas paràulas noas las publicaiant in sos giornales, oe b’at glossàrios minores in pabiru e sa versione in sa retza de su ditzionàriu.
S’esigèntzia de pagare calicunu chi si interesset de mantènnere biu s’islandesu at postu raighinas fundudas. Dae cumintzos de su 900, cando s’ìsula s’est aberta a su cummèrtziu internatzionale, sos islandesos disponent de unu vocabulàriu amaniadu dae linguistas pagados dae su guvernu: sa prima editzione fiat pensada pro càbere in sa bugiachedda de una gianchetta de òmine e punnaiat a imparare a sos islandesos sas paràulas noas de impitare pro descrìere sos produtos istràngios comente sas cosas de mandigare a ismùrgiu.
Como sa situatzione s’est evòlvida. S’abertura progressiva de su paisu at fatu a manera chi su prus de sos islandesos, finas sos antzianos, faeddent bene s’inglesu e colent cun fatzilidade dae un’idioma a s’àteru (agiuados dae su fatu chi ambas duas limbas tenent raighinas germànicas).
S’imbesse de sa medalla est chi pro sos giòvanos sa limba de s’ìsula est semper prus pagu netzessària: sos libros e sos videogiogos no los traduint, sas sèries televisivas no las dòpiant, màssimu los sutatìtulant; cada annu lompent a s’ìsula chentinas de mìgias de turistas, e pro faeddare cun issos s’inglesu est una de sas pagas limbas francas. Paret chi su tres unu de sos islandesos dae sos 13 a sos 15 annos faeddent in inglesu cun sos cumpàngios issoro.
In prus, unos cantos tzitadinos timent su fatu chi, pro nàrrere, sos assistentes vocales prus importantes pro sa domo non siant disponìbiles in islandesu – mancari su Dipartimentu bi siat traballende– e est acuntèssidu chi apant acusadu sa Microsoft de chèrrere “distruire” sas peleas de sos linguistas locales cando s’est negada de traduire su sistema operativu Windows. Una limba natzionale galu bia, crarint sos de su Dipartimentu, est essentziale pro sa soverania cantu sos caminos chi collegant sos bidditzolos cun sas tzitades mannas.
In cuncretu, su Dipartimentu imbentat paràulas noas torrende a impitare sas chi bi sunt giai, finas si sunt coladas de moda. S’idea est chi impitende sas raighinas (est a nàrrere sos biculeddos de paràula chi giughent sos sinnificados fundamentales, comente, in italianu, “ved-“ pro “vedere”, “visione”, “video” etotu gasi) de s’idioma de lòmpida, a cumprèndere sos cuntzetos noos divenit pru fàtzile. In islandesu, pro nàrrere, “televisione” si narat “sjónvarp”, unu tèrmine chi ponet in pare duas paràulas antigas chi cherent nàrrere “visione” e “lantzare”, “sjón” e “varp”, e chi in pràtica espressant ite acuntesset dae su puntu de bista fìsicu cando s’ogetu-televisore intrat in funtzione. Non semper custu mètodu funtzionat. Su primu ditzionàriu islandesu cussigiaiat, pro esempru, de li nàrrere, a sa banana, “bjúgaldin”, est a nàrrere “frùtora curva”, ma intames at bintu sa paràula “banani”. Però s’importante est chi si mantèngiat s’idea chi sa limba non depet retzire in manera passiva su lèssicu chi benit dae foras, ma depet tènnere un’isvilupu suo autònomu.
Leave a comment