Paràulas noas in islandesu

Paràulas noas in islandesu

– de Salvatore Serra –

Una de sas cunseguèntzias de sa globalizatzione  pertocat sas limbas. Dae cando semus espostos cada die  a istìmulos chi benint dae su restu de su mundu, est aumentadu su bisòngiu  de imparare limbas francas  che a s’inglesu o s’ispagnolu, sas cales  permitant de si cumprèndere a pare  nointames su logu de provenièntzia. A s’imbesse, sas limbas tìpicas de unu logu ebbia   sunt semper de prus postas a un’ala: cunforma a unas cantas previsiones,  in sas dècadas benientes   ant a mòrrere finas a duamìgia idiomas.

Una de sas limbas cunsideradas in perìgulu  est s’islandesu, unu nebode larganu de su norvegesu, chi lu faeddant sceti 340.000 de  pessones  chi istant in un’ìsula  prus probiana  a sa Groenlàndia chi no a su restu de  Europa. Sos islandesos però, a diferèntzia de àteros pòpulos, ant tentu semper  una comunidade literària ispavilla meda, e cun s’idioma issoro ant fraigadu unu contone mannu de s’identidade natzionale: narant chi, in su tempus coladu, a èssere unu poeta de giudu teniat su matessi importu de èssere unu gherreri de gabbaleOe in die, sa tarea de  mantènnere bia sa limba islandesa  no est cunfiada a ominones  armados de istrale,  ma a unu dipartimentu ispetzìficu de s’Istadu.

Su  Dipartimentu pro sa Planificatzione de su Limbàgiu òcupat s’ufìtziu  de un’istitutu  culturale a curtzu a su  tzentru  de sa capitale Reykjavík. S’impitzu de sos linguistas  chi bi traballant est su de mantènnere sa limba islandesa a passu cun sos tempos: in sustàntzia, depent imbentare una paràula pro cada cosa o cuntzetu  chi benint dae foras. Comente in cada ufìtziu, traballant a grupos, cadaunu cun sas cumpetèntzias suas: b’est sa cummissione  chi si interessat de imbentare  paràulas pro s’indùstria informàtica, o pro sa pisca, o pro àteros campos in ue  s’innovatzione imponet de sighida tèrmines e cuntzetos noos. Annos a como sas paràulas noas las publicaiant in sos giornales, oe b’at glossàrios minores in pabiru  e sa versione in sa retza  de su ditzionàriu.

S’esigèntzia de pagare calicunu  chi si interesset de mantènnere biu s’islandesu at postu raighinas fundudas. Dae cumintzos de su 900, cando s’ìsula s’est aberta a su cummèrtziu internatzionale, sos islandesos disponent de unu vocabulàriu  amaniadu dae linguistas pagados dae su guvernu: sa prima editzione fiat pensada pro càbere in sa bugiachedda de una gianchetta de òmine e punnaiat a  imparare a sos islandesos  sas paràulas noas de impitare pro descrìere sos produtos istràngios  comente sas cosas de mandigare a ismùrgiu.

Como sa situatzione s’est evòlvida. S’abertura progressiva de su paisu at fatu a manera  chi su prus de sos islandesos,  finas sos antzianos, faeddent bene s’inglesu e colent cun fatzilidade dae un’idioma a s’àteru (agiuados dae su fatu chi ambas duas limbas tenent raighinas germànicas).

S’imbesse de sa medalla  est chi pro sos giòvanos  sa limba de s’ìsula est semper prus pagu netzessària:   sos libros  e sos videogiogos no los traduint,  sas sèries televisivas no las dòpiant, màssimu los sutatìtulant; cada annu lompent a s’ìsula chentinas de mìgias de turistas, e pro faeddare cun issos s’inglesu est una de sas pagas limbas francas. Paret chi su tres unu  de sos islandesos  dae sos  13 a sos  15 annos  faeddent in inglesu cun sos cumpàngios issoro.

In prus, unos cantos tzitadinos timent su fatu chi, pro nàrrere, sos assistentes vocales prus importantes pro sa domo non siant disponìbiles  in islandesu – mancari su  Dipartimentu bi siat traballende– e est acuntèssidu chi apant acusadu sa Microsoft  de chèrrere “distruire” sas peleas de sos linguistas locales  cando s’est negada  de traduire  su sistema operativu Windows. Una limba natzionale galu bia, crarint sos de su Dipartimentu, est essentziale pro sa soverania  cantu sos caminos  chi collegant sos bidditzolos cun sas tzitades mannas.

In cuncretu, su Dipartimentu imbentat paràulas noas  torrende a impitare sas chi bi sunt giai, finas si sunt coladas de moda. S’idea est chi impitende sas raighinas  (est a nàrrere sos biculeddos de paràula  chi giughent sos sinnificados fundamentales, comente, in italianu, “ved-“ pro “vedere”, “visione”, “video” etotu gasi)  de s’idioma de lòmpida, a cumprèndere sos cuntzetos noos divenit pru fàtzile. In islandesu, pro nàrrere, “televisione” si narat “sjónvarp”, unu tèrmine chi ponet in pare  duas paràulas antigas  chi cherent nàrrere “visione” e “lantzare”, “sjón” e “varp”, e chi in pràtica espressant ite acuntesset  dae su puntu de bista fìsicu  cando s’ogetu-televisore intrat in funtzione. Non semper custu mètodu funtzionat. Su primu ditzionàriu islandesu  cussigiaiat, pro esempru,  de li nàrrere, a  sa banana, bjúgaldin”, est a nàrrere “frùtora  curva”, ma intames at bintu sa paràula  banani”. Però  s’importante est chi si mantèngiat s’idea chi sa limba non depet retzire in manera passiva su lèssicu chi benit dae foras, ma depet tènnere un’isvilupu suo autònomu.

Ligàmene: https://www.ilpost.it/2019/06/08/islanda-inventori-parole/?fbclid=IwAR3UU3sMUPqGECUhgcWrkFe2xOBKMnw75yHLlhPRPNQuQIvD1Obf0HN71n4

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu.