Metropolitània e sa polìtica linguìstica

Metropolitània e sa polìtica linguìstica

de Salvatore Serra

Chie la faghet sa polìtica linguìstica? Su podere pùblicu. E a chie tocat a dare a su podere pùblicu s’impèllida pro sa polìtica linguìstica? A sos tzitadinos. E comente la depent dare sos tzitadinos custa impèllida? Petzi pedende de fàghere sas cosas e istende a lamenta si no las faghent? Nono, de seguru.

Cando si faeddat de limba sarda, tocat a cumprèndere chi est unu produtu de valorizare e pònnere in contu. Duncas tocat a lu praticare pro mustrare chi balet. E tando b’est sa règula de sas tre “f”: faeddare, faeddare, faeddare in sardu. E sa règula de sas tres “i”: iscrìere, iscrìere, iscrìere in sardu. E sa règula de sas tres “p”: publicare, publicare, publicare in sardu.

In sos ùrtimos 50 annos su movimentu linguìsticu at fatu cosa meda: sunt essidos a campu giornales,  contos, romanzos, trasmissiones radiofònicas e televisivas, giassos informàticos, totus in sardu. Cun sa punna de  mustrare chi sa limba nostra podet otènnere su logu suo in su mundu.

E in custos ùrtimos meses est essida a campu una novidade editoriale manna, chi sighit in su surcu de s’autovalorizatzione linguìstica: si narat “Metropolitània”, est una regorta de contos e l’at iscrita Pepe Coròngiu.  Custu libru est una pedra de fundamentu in su fràigu de sa limba sarda moderna, pro more de tres calidades fundamentales: su ritmu narrativu, chi agiuat a sighire s’isvilupu de s’istòria  finas a chie non tenet ballassa meda cun su sardu; sa variedade de sos argumentos e de sos registros, ca s’andat dae sa fantasièntzia a sa narratzione polìtica de sos annos 80, dae sa tristura a sa brulla, dae su disisperu a s’alligria;  sa richesa istremenada de su vocabulàriu, cun unu caleidoscòpiu lessicale chi lassat a buca aberta finas a chie  sa limba la connoschet bene.

Ma, at a nàrrere calicunu, cun una punta de malinnidade: comporende lu sunt custu libru? a andat? Eja chi lu sunt comporende, e meda puru. Sas noas chi tenimus sunt bonas a beru: si podet nàrrere, cun un’ anglitzismu, chi Metropolitània est unu “best seller”.  Est superada, tando, sa proa de su “mercadu”: sa resessida de custu libru  mustrat chi a iscrìere e publicare in sardu est cosa de profetu. E cale mègius polìtica linguìstica, tando?

 

 

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *