Lunis a iscola cun carchi duda

Lunis a iscola cun carchi duda

Cun sos contàgios chi creschent a sa lestra, a sas ùndighi de sero de mèrcuris, sa Regione at seberadu de serrare sas iscolas de s’ìsula pro sas duas dies de su sete e de s’oto de ghennàrgiu, in bidea de ammanigiare una compidada de totu sa populatzione de sos istudiantes. Ponende·si gasi in lìnia cun su prus de sas iscolas de s’Itàlia chi torrant lunis. Dae ue naschet custu sèberu?

Su Presidente Solinas at timidu chi sos contàgios de sas festas de Annu nou non siant galu essidos a campu de su totu e non cheret pònnere in arriscu su resurtu bonu de èssere como sa Regione posta mègius de s’Istadu. Su guvernu, dae s’àtera ala, ischit chi s’arriscu de torrare a iscola bi est e pro custu at acraridu cando una classe depet inghitzare cun sa didàtica dae a tesu: cun unu pitzinnu contagiadu in sas elementares, cun duos in sas mèdias e cun tres in sas superiores. Draghi però no at duda peruna, fintzas contra a sos pensos de sos espertos de sa Sanidade chi ant naradu chi est perigulosu meda, isse cheret torrare a classe comente si non b’at nudda.

Su fatu est chi sa variante Omicron contàgiat de prus e mantènnere giòvanos medas in unu matessi logu, a s’ispissu prus minore de cantu fiat giustu, seguru non est, mescamente ca oramai bastat pagu pro si leare su Covid. Torrare a sa didàtica dae a tesu, però podet pàrrere una bìnchida de su virus, unu passu in dae segus e forsis demasiadu, contende sa cantidade manna de sos vatzinos a sos mastros e s’edade minore de sos istudiantes.

Issèberos polìticos chi ant cunseguèntzias: sa Regione at naradu chi tocaiat a fàghere sas compidadas unu sero a dae in antis de die nòdida, ma no at ammanigiadu belle e nudda e ant dèvidu contivigiare totus sas comunas cun s’agiudu de sa protetzione tzivile, triulende sas ASL chi sunt giai pilisadas pro s’apretu. A s’imbesse, pro sa lìnia coragiuda de su guvernu, amus a bìdere ite at a capitare a s’agabbu de su mese.

(redatzione)

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu.