Jan Palach, sìmbolu de libertade

Jan Palach, sìmbolu de libertade

Su 19 de ghennàrgiu de su 1969 moriat in Praga Jan Palach. Teniat 21 annu e fiat un’istudiante de filosofia.

Palach si fiat postu fogu tres dies in antis in pratza Santu Ventzeslau pro protestare contra a sa repressione comunista, bènnida a pustis de su Beranu de Praga, su movimentu riformista chi s’annu in antis aiat chircadu de illebiare su pesu de su regime.

S’invasione soviètica però, chi aiant partetzipadu sas tropas de sos àteros istados de su Patu de Varsàvia puru, aiat firmadu custu tentativu de introduire carchi medida democràtica in s’istadu miteleuropeu.

Palach fiat unu cristianu luteranu e aiat detzìdidu de leare a modellu sos bonzos vietnamitas chi carchi annu in antis si fiant ochidos comente forma de protesta contra a sa ditadura comunista de su paisu issoro.

A pustis suo àteros istudiantes si fiant mortos in su matessi modu, cumintzende dae Jan Zajic, amigu suo personale.

Cunforma a su chi Palach aiat lassadu iscritu esistiat una rete clandestina e paritzos giòvanos fiant prontos a leare sa matessi detzisione tràgica.

Fiat passadu un’annu dae s’eletzione de Alexander Dubcek comente segretàriu de su Partidu Comunista de Tzecoslovàchia. Su polìticu islovacu aiat chircadu de limitare s’opressione polìtica e econòmica contra a su pòpulu e de detzentralizare s’amministratzione. Fiat custu su Beranu de Praga.

Totu però fiat finidu su 21 de austu de su matessi annu, cun sos carros armados russos in sas carreras tzecoslovacas.

A Palach e Zajic est istadu dedicadu unu monumentu in sa capitale tzeca, una borta torrada sa democratzia, a pustis de 44 annos de comunismu.

Intre sos àteros omenàgios pòstumos ddo’est finas s’intitulatzione de un’asteròide, su 1834 Palach, fata dae s’astrònomu tzecu Lubos Kohoutec, chi aiat lassadu sa pàtria sua s’annu in fatu de su sacrifìtziu de s’istudiante.

(gianni muroni)

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu.