Ocannu de garas nde sunt faghende pagas. Tzertu, no est sa prima bia chi b’at àpidu istios cun pratzas bòidas. Ma in cussos tempos sa gente costumaiat a si nche carrare sa cadira dae domo e a s’assantare in pratza cun cussa. Singiale chi sa poesia cantada fiat parte de sa comunidade. S’ausèntzia de sas garas non podiat fèrrere cussa traditzione. A pustis de pagos annos sa gara torreit a nàschere bohende a campu garas e poetas chi ant fatu s’istòria de sa poesia sarda. Oe, covid a banda, gasi no est. E a s’ispissu bidimus chi sas garas non sunt s’eventu printzipale de sas festas in sas biddas sardas. Beru chi b’at un’oferta culturale prus manna; e beru est finamentas chi sas generatziones noas, in intro de custa oferta, tenent àteras miradas. Ma su de nche pònnere sas garas in un’ungroneddu de su programma, petzi ca bi bolent pro no iscuntentare sos amantiosos de una tzerta edade, est un’àteru singiale. E, in prospetiva, no est cosa bona. E cara a custa prospetiva, b’at chie at disinnadu de li parare petorras.
de Màuru Piredda
Silanos est una de sas biddas chi ant donadu a custu mundu unas cantas boghes poèticas, e galu est sighende a lu fàghere. Frantziscu Mura e Màriu Màsala nche sunt in su pantheon de sos mannos. Ma oe b’at boghes che a Totore Cappai e a Lisandru Arca chi galu sunt improvisende versos, in bidda issoro e in aterue. E in cussa bidda ant a inaugurare, cras, su 9 de austu, “Sa domo de sa poesia cantada”. Fiat cosa chi deviant fàghere su 14 martzu de ocannu, su covid si nch’est postu in mesu: ma cale mègius ocasione de l’inaugurare in dies de festa? Santu Larentu, su santu de su fogu, mancari non siat sa festa manna de sos silanesos, est difatis una festa chi est in simbiosi cun s’istòria de sa gara.
Su 1951 Màsala comintzeit a cantare in cussa ocasione, petzi sèighi annos teniat. Intervistende·lu pro sa tesi de làurea chi presentei su 2005, gasi mi nde faeddeit: «Su 10 de austu fiat, Santu Larentu. Tando sas garas duraiant prus de una die e s’annu su presidente de su comitadu fiat giaju meu. Faeddende cun sa bonànima de Remundu Piras, giaju li nargeit chi deo ischia cantare. Tando tziu Remundu disinneit de mi nch’artziare a parcu in pare cun Barore Sassu e Cìciu Piga. No ischia ite fàghere, apo pensadu de mi nche fuire». Frantziscu Mura, de su 1935, duos annos prus mannu de Màsala, comintzeit a cantare su 1952.
Àteros bìculos de s’istòria, e àteros protagonistas de custa arte chi galu est bia, los amus a pòdere bìdere in intro de sa “Domo”, a pustis de su cunvegnu de sas 8 de sero. Su progetu, finantziadu dae sa Regione sarda, naschet dae sa collaboratzione intre sa Comuna de Silanos e sa sotziedade Domus de Janas de Fàbiu Pillonca. Ma non naschet oe – si podet nàrrere – ca movet dae su traballu fundudu de Pàulu Pillonca, istudiosu e divulgadore de sa gara a bolu. A sas 11 sa gara, chi no at a èssere manu-manu e nemmancu a tres. In su parcu de pratza Carraghentu deghe poetas: in prus de Cappai e Arca amus a pòdere bìdere e ascurtare Brunu Agus, Barore Iscanu, Nigola Farina, Tore Senes, Dionisi Bitti, Diegu Porcu, Zosepe Porcu e tziu Bernardu Zizi.
Leave a comment