In cussu tempus, Gesùs naraiat a is discìpulos suos:
«Bois seis su sale de sa terra; ma si su sale ddu perdet, a su sabore cosa sua, comente dd’ais a salire? At a èssere bonu sceti a ddu ghetare a terra e a dd’apeigare.
Bois seis sa lughe de su mundu; non podet abbarrare cuada una tzitade chi istat a pitzu de unu monte, nen serbit una làntia posta a suta de unu mògiu, ma a subra de unu candeleri cheret posta, a manera chi alluat pro totu is chi istant in sa domo. Lugat in sa matessi manera sa lughe bostra in dae in antis de is òmines, a manera chi issos bidant is òperas bonas bostras e rendant glòria a su Babbu bostru chi istat in is chelos».
( a incuru de Alessandro Dessì)
Leave a comment