Donna Berta #50

Donna Berta #50

“Donna Berta” de Leopoldo Clarín Alas, òpera traduida in sardu dae Giovanni Muroni e publicada dae Condaghes in su 2012 (colletzione Àndalas).

In sa crèsia, iscura, frita, solitària, si fiat sètzida in unu cugione chi giai cunsideraiat su suo. Sas lughes de s’altare e de sas làmpadas ddi mandaiant unu callenteddu familiare, de domo, a su fundu de s’ànima. Sos murmutos de su latinu de su preìderu, ammisturados cun su tùssiu de s’asma, ddi sonaiant a Glòria, a cosa de s’àtera vida. Sas màgines de s’altare, chi si perdiant in modu intzertu in sa penumbra, faeddaiant cun su mudìmene issoro de sa solidariedade de su chelu e de sa terra, de sa costàntzia de sa fide, de s’unidade de su mundu, chi fiat s’idea chi perdiat donna Berta (sena de si nd’abbigiare, est craru) in sas oras suas de timòria, abbatimentu, disisperu. Fiat essida dae sa crèsia cun ànimos, coràgiu, pronta a gherrare pro sa càusa sua. In chirca de su fìgiu… e de sos creditores de su fìgiu.
Fiat arribbada s’ora, a pustis de àere ismurzadu male, in presse e sena apetitu; fiat essida sola cun su billete de racumandatzione, aiat afitadu una carrotza, aiat dadu inditos pro su magasinu a tesu, e intendende ca su veturinu fiat frastimende e chi non fiat cumbintu; comente chirchende pìtziga pro no andare gasi a tesu, risitende e cumbinchidora aiat naradu donna Berta: – Est pro oras! – e luego, passu a passu, un’animale ingroghidu, istasidu e tristu nche dda trasinaiat a chirru de susu.

 

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu.