Donna Berta #47

Donna Berta #47

“Donna Berta” de Leopoldo Clarín Alas, òpera traduida in sardu dae Giovanni Muroni e publicada dae Condaghes in su 2012 (colletzione Àndalas).

Sena ischire comente nen pro ite, dae cando si fiat bida foras de Posadorio, sas ideas e su coro suo fiant totu in avolotu; pensaiat e sentiat cun prus egoismu; nde teniat làstima meda a issa etotu, e s’ammentaiat cun orrore de sa morte. Ite malu chi depiat èssere a si nch’andare addiritura a s’àteru mundu, cando fiat giai unu turmentu mannu a fàghere carchi passu foras de Susacasa, in custa terra matessi chi, pàrrere, pariat diferente! Dae cando fiat pigada a su trenu, nche dd’aiat leada a tràgiu un’angùstia maca de torrare in segus, de nche dda bogare de càbudu, de si pònnere a cùrrere in chirca de sos suos, chi fiant Sabelona e sas matas, e su pradu e su palatzu… totu cuddu chi fiat lassende gasi a tesu. Aiat pèrdidu sa notzione de sas distàntzias, e ddi fiat bènnidu a conca chi aiat biagiadu pro ispàtzios infinidos; non creiat ca fiat impossìbile a iscontzare su caminu fatu in prus pagu tempus de sèculos… E ite dolore de conca! E cantu ddi pariat fuidora s’esistèntzia de totu sos àteros, de totu cuddos istràngios sena istòria, gasi indiferentes, chi intraiant e essiant dae su vagone de segunda classe in ue fiat issa, chi ddi pediant billetes, chi dd’oferiant servìtzios, chi nche dda leaiant in una veturedda a una posada! Fiat pèrdida, pèrdida in su mundu mannu, in s’universu infinidu, in un’universu populadu dae pantasmas! S’immaginaiat chi giai chi ddo’aiat tanta gente in sa terra, perdiat valore chie si siat; sa vida de custu, de s’àteru, non teniat peruna importàntzia; e gasi depiat pensare s’àtera gente, bidende s’indiferèntzia chi s’abaidaiant, si faeddaiant e si nch’istesiaiant pro semper. Cuddu anda e torra de sa vida; cudda confusione de sa gente, si l’immaginaiat che a sas nues de muschitos chi issa si nde fuiat in su padente e acanta de su riu in s’istadiale. Aiat coladu carchi die in Madrid sena pensare de si nch’andare, sena immaginare chi esseret possìbile a cumintzare in carchi manera a si mòvere pro averiguare su chi depiat ischire, su chi nche dd’aiat leada a sa corte. A ddoe pensare fiat istadu unu machine. In su mentras pensaiat a issa, a non mòrrere de gana mala in sa mesa, de tristura in s’aposentu suo chi daiat a unu guturinu chi ddi naraiant corrale, de fritu in su letu istritu, brutu, tostu, mìseru. Fiat ruta malàida.

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu.