Sa prima die de cabudanni de su 1939 sas tropas tedesca cumintzaiat s’invasione de sa Polònia e intraiant a Dàntzica. A pustis de su tratadu de Versailles de su 1918 sa Germània fiat istada penalizada dae sos paisos binchidores de sa Prima Gherra Mundiale.
Su territòriu natzionale fiat istadu partzidu in duos lassende in mesu pròpiu su passadissu de sa tzitade portuale chi fiat a su 95% tedesca.
Hitler aiat pretèndidu prus de una borta chi sos polacos esserent torradu sa tzitade e esserent permìtidu unu collegamentu ferroviàriu e autostradale sena dàtzios doganales intre sos duos chirros de s’istadu germànicu, ma sa Polònia, forte finas de s’agiudu de britànnicos e frantzesos, non nd’aiat chertu s’intesa.
Su III Reich aiat sighidu duncas in su progetu suo. Su 23 de austu sos tedescos aiant firmadu su patu de no agressione, cun sos ministros de sos èsteros Molotov e von Ribbentropp, cun s’Unione Soviètica. Una clàusola segreta incruiat sa partzidura de sa Polònia a mesu a pare.
Pro sa prima borta Hitler aiat pòdidu isperimentare sa tàtica de su Blitzkrieg, sa gherra lampu. Cun 58 divisiones, pro unu totale de 1.200.000 sordados e s’atzione de s’aviatzione, cun sos aparèchios Stukas, s’armada tedesca no aiat tentu dificultade contra a sos 600.000 polacos.
Pro cumpletare sa disfata su 17 de su matessi mese sos sovièticos aiant invàdidu dae est ocupende territòrios chi cunsideraiant russos e chi ddu fiant istados finas a sa prima gherra mundiale.
S’ùrtima die de su mese Hitler aiat pòdidu afirmare chi sa gherra fiat finida e chi sa Polònia no esistiat prus. Difatis fiat abarradu in manos polacas petzi su guvernatoradu de Varsàvia.
Fiat sa fine de s’operatzione militare, costada prus de 100.000 mortos a sa Polònia e 10.000 a sa Germània, e su cumintzu de sa Segunda Gherra Mundiale.
(gianni muroni)