Càralu imperadore e re de Sardigna

Càralu imperadore e re de Sardigna

Su 21 de cabudanni de su 1558 moriat Càralu V imperadore. Fiat fìgiu de Filipu su Bellu, artziduca de Àustria e de Giuanna sa Maca, fìgia de sos Res Catòlicos.

L’aiant incoronadu in su 1516 comente Càralu I re de Castìllia e Aragona e in su 1520 comente soberanu de su Sacru Romanu Imperu.

A issu si depet s’opositzione firma a sas tesis de Martin Lutero. Su pretzetore suo, Adrianu de Utrecht, in su 1522 fiat istadu elègidu Papa cun su nùmene de Adrianu VI.

Chimbe annos a pustis sa tropas imperiales fiant intradas in Roma e aiant assachigiadu sa tzitade. S’episòdiu si còllocat in sa disamistade de su monarca cun su Papa nou Clemente VII, chi fiat in bonas cun sa Frantza, inimigu decraradu de s’Imperu.

Durante su regnu suo sos ispagnolos aiant conchistadu sos imperos de sos Incas in Perù e de sos Aztecos in Mèssicu.

A pustis de àere abdicadu si fiat retiradu, in su 1557, in su monastèriu de Yuste, in Estremadura, in ue fiat abarradu finas a sa fine de s’esistèntzia sua terrena.

S’istòria de custu imperadore est ligada a sa de s’ìsula nostra puru bidu chi intre sos tìtulos teniat finas su de Càralu I re de Sardigna, in cussu tempus giai possedimentu ispànicu.

In su 1541, in su mese de santugaine, cun sa flota sua fiat partidu a s’atacu de Algeri, rocaforte de sos piratas barbarescos. S’impresa fiat fallida neghe de una temporada mala e dae tando aiat rinuntziadu a una polìtica ofensiva contra a sos moros preferende de mantènnere sas positziones e de afortigare sas costeras. Est pròpiu in custa situatzione chi aiant fraigadu su prus de sas turres de avistamentu presentes in sas costas de s’Europa meridionale.

In ocasione de cuddu biàgiu malassortadu pro Algeri Càralu, sa die 7, si fiat firmadu in S’Alighera. In ie, riveridu dae sa nobiltade locale, l’aiant cumbidadu a una cassa manna, in ue, comente narant sas crònacas, aiat mortu unu sirbone.

(luca foddai)

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu.