Sa limba rumena

–     Sarvadore Serra  –

Su rumenu (limba română [ˈlimba roˈmɨnə] ( ascurta) est una limba neolatina orientale chi la faeddant, comente limba de nàschida, pagu prus o mancu  24–26 milliones de pessones, mescamente in Romania e Moldàvia. Àteros 4 milliones de pessones  la faeddant comente segunda limba. Tenet status ufitziale  in Romania e in sa  Repùblica de Moldàvia. In prus, est fintzas una de sas  limbas ufitziales de s’Unione Europea.

 Su rumenu faghet parte de su grupu balcanu-romànicu chi s’est evòlvidu dae unos cantos dialetos de su latinu vulgare, e s’est ischirriadu dae su  romànicu otzidentale intre sos sèculos 5 e 8. Pro lu distìnghere in cussu grupu, in linguistica cumparada  li narant dacu-rumenu, ca est diferente dae sos parentes suos prus probianos comente s’ arumenu, su meglenu-rumenu, e s’ istru-rumenu.

A su rumenu li narant fintzas moldavu in Moldàvia, mancari sa Corte Costitutzionale  apat istabilidu in su 2013 chi “sa limba ufitziale  de sa repùblica est su rumenu”.

In prus, medas faeddadores rumenos disterrados sunt ispartzinados in àteros logos de su mundu, mescamente in Itàlia, in sa penìsula ibèrica (in Catalugna   e in Ispagna comente in Portugallu), in   sos Istados in ue si faeddat su tedescu (Germània, Àustria, Isvìtzera), in sas  Ìsulas Britànnicas (in su Rennu Unidu comente in Irlanda), in Iscandinàvia (Danimarca, Norvègia, e Isvètzia), in Nord Amèrica (mescamente in sos Istados Unidos ma fintzas in Canadà), in Otzeània (mescamente Austràlia e Zelanda Noa) e in Sud Amèrica (mescamente Brasile e Argentina).

Su rumenu at tentu prus influèntzias istràngias de àteras limbas neolatinas,  in tèrmines de vocabulàriu  e pro àteros aspetos. Un’istùdiu fatu in su 1949 dae  Mario Pei, chi at analizadu su gradu de diferentziatzione  de sas limbas  dae s’idioma de orìgine (in su casu de sas  limbas romànicas dae su latinu, cumparende fonologia, inflessione, discursu, sintassi, vocabulàriu e intonatzione) at bogadu a pìgiu custas pertzentuales (prus arta est sa pertzentuale, prua manna est sa distàntzia dae su latinu):

  • sardu: 8%

  • italianu: 12%

  • ispagnolu: 20%

  • rumenu: 23,5%

  • otzitanu: 25%

  • portughesu: 31%

  • frantzesu: 44%

Sa simigiàntzia lessicale  de su rumenu  cun s’italianu  est istada istimada a su  77%, sighida dae su frantzesu  a su  75%, sardu a su  74%, catalanu a su 73%, portughesu e retoromànicu a su 72%, ispagnolu a su 71%.

Su vocabulàriu rumenu at cumintzadu a èssere influentziadu in manera predominante  dae su frantzesu e, mancari prus pagu, dae s’italianu, in su sèculu 19  e in su cumintzu de su sèculu 20.

Lèssicu

 Un’anàlisi istatìstica  chi at classificadu  sas paràulas rumenas  cunforma a s’etimologia,  fata dae  Macrea (1961)   e basada subra de su DLRM (49.649 paràulas),  at dadu custu resurtadu:

  • 43% prèstidos romànicos reghentes (mescamente frantzesu: 38,42%, latinu: 2,39%, italianu: 1,72%)

  • 20% paràulas eredadas dae su latinu

  • 11,5% islavu (islavu eclesiàsticu antigu: 7,98%, bùlgaru: 1,78%, bùlgaru-serbu: 1,51%)

  • 8,31% orìgine disconnota/non crara

  • 3,62% turcu

  • 2,40% gregu modernu

  • 2,17% ungheresu

  • 1,77% tedescu (fintzas su tedescu austrìacu artu)

  • 2,24% paràulas omomatopèicas

Gramàtica

Cumplessivamente sa gramàtica rumena est prus cunservativa de sas àteras limbas romànicas in su de mantènnere sos costrutos de sa gramàtica latina (sos istudiosos non sunt de acordu subra de sas resones de custu fenòmenu)

Sos sustantivos rumenos tenent tres gèneres (feminile, maschile, e nèutru), e si declinant cunforma a su nùmeru (singulare e plurale) e a su casu (nominativu/acusativu, dativu/genitivu e vocativu). Sos artìculos, gasi comente su prus de sos agetivos e de sos pronùmenes, cuncordant  in su gènere, in su nùmeru e in su casu cun su sustantivu.

Su rumenu est s’ùnica limba neolatina in ue sos artìculos definidos sunt enclìticos: est a nàrrere chi sunt in s’agabbu de su sustantivu (comente acuntesset in sas limbas iscandinavas e in bùlgaru), e no in su cumintzu (proclìticos).  Si sunt formados, comente in àteras limbas romànicas, dae sos pronùmenes demustrativos latinos.

Comente in totu sas limbas neolatinas, sos verbos rumenos sunt flessìbiles meda cunforma a sa pessone, su nùmeru, su tempus, s’istadu de ànimu e sa boghe. S’òrdine normale de sas paràulas in sas frases est sugetu–verbu–ogetu (SVO). Su rumenu tenent bator coniugatziones verbales, chi pustis si partzint in deghe ischemas coniugativos.  Sos verbos si podent pònnere  cunforma a chimbe  modalidades relativas a sa pessone (indicativu, cunditzionale/otativu, imperativu, subgiuntivu, e presuntivu) e a bator modalidades impersonales (infinitivu, gerùndiu, supinu, e partitzìpiu).

Fonologia

Su rumenu tenet sete vocales: /i/, /ɨ/, /u/, /e/, /ə/, /o/ and /a/. In prus, /ø/ and /y/ podent apàrrere in unas cantas paràulas imprestadas. Sos  ditongos/e̯a/ e /o̯a/ si podet nàrrere chi faghent parte  de su cumplessu de fonemas. B’at bintiduas cunsonantes. Sas duas aprossimantes /j/ e /w/ podent apàrrere  in dae in antis  o in dae segus de cada vocale, creende  unu nùmeru mannu  de secuèntzias vocàlicas  chi sunt,  in sensu astrintu, “non ditongos

In positzione finale a pustis de sas cunsonantes, una /i/ curtza podet èssere cantzellada, supravivende comente palatalizatzione de sa cunsonante chi b’est in antis (e.g., [mʲ]). In manera simigiante, una /u/ cantzellada podet incausare sa labializatzione de una cunsonante chi b’est in antis, mancari custa apat sessadu de tènnere unu sinnificadu morfològicu.

Distributzione geogràfica

Su rumenu lu faeddant mescamente in s’Europa Tzentrale e in sos Balcanos, mancari chi sos chi allegant custu idioma si podant agatare in totu su mundu:  sunt sos rumenos disterrados, ma fintzas sos chi sunt andados a traballare in Romania e pustis sunt torrados a logu issoro. Sos chi faeddant in rumenu sunt su 0,5% de sa populatzione de su mundu,  e su 4% de sa populatzione neolatina.

Su rumenu est s’ùnica limba ufitziale e natzionale in Romania e  Moldàvia, mancari cumpartzat  su status ufitziale  a livellu regionale cun àteras limbas  in sas regiones autònomas moldavas de Gagauzia e Transnistria. Su rumenu est fintzas una limba ufitziale  de sa Provìntzia Autònoma de Vojvodina in Sèrbia in pare cun àteros chimbe idiomas. Minorias rumenas  si nd’agatat in  Sèrbia (Badde Timok), Ucràina (Chernivtsi e Odessa ) e Ungheria (Gyula). Comunidades mannas de disterrados si nd’agatat in Itàlia, Ispagna, Frantza, e Portugallu.

In su 1995 ant iscumproadu chi sa comunidade rumenòfona prus manna in s’Oriente Mesanu fiat  in Israele, cun su  5% de sa populatzione. Su rumenu lu faeddant comente segunda limba sos arabòfonos chi ant istudiadu in Romania:  ant carculadu chi belle unu millione e mesu  de arabos de s’Oriente Mesanu ant istudiadu in Romania in sos annos 80.  Comunidades minores de rumenòfonos si nd’ agatat  in Kazakhstan e Rùssia. Su rumenu lu faeddant fintzas  in sas comunidades de disterrados rumenos e moldavos  in sos  Istados Unidos, Canadà e Austràlia, mancari non forment  una comunidade omogènea manna a livellu istatale.

Ligàmenes: https://en.wikipedia.org/wiki/Romanian_language

https://ca.wikipedia.org/wiki/Roman%C3%A8s

https://it.wikipedia.org/wiki/Lingua_romena

https://www.youtube.com/watch?v=VZK9sCeagNc

https://www.youtube.com/watch?v=1xVkRh7mEe0

https://www.youtube.com/watch?v=6TiSKGRjYLs

 

 

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*