Aristòtele in sardu 1. Sa Metafìsica

Aristòtele in sardu 1. Sa Metafìsica

-de Giuseppe Corronca –

platone-aristotele

Aristòtele naschet in Istagira in s’annu 384-83 a.e.v. e morit in su 322-21. Est dischente de Platone. In s’annu 342 est cramadu dae Filipu, re de Matzedònia, pro s’educatzione de su fìgiu Alessandru. Fundat una iscola, su Litzeu, in ue bi est sa nòdida passigiada o perìpatu. Sas òperas de Aristòtele si partzint in iscritos acroamàticos e essotèricos.

Sos primos sunt destinados a sos chi iscurtant e sunt cramados fintzas esotèricos, ca tenent unu caràtere cuadu e misteriosu. Itre sos iscritos acroamàticos bisongiat ammentare s’Òrganon, chi tratat de lògica e sa Metafìsica. Sos segundos sunt destinados a su pùblicu. De custos ùrtimos ammentamus su Protrèticu, chi est unu cumbidu a fàghere filosofia.

Pro Aristotele bi sunt tres genias de iscièntzia: teorèticas, comente sa metafìsica, sa fìsica e sa matemàtica, chi ant comente ogetu su netzessàriu; pràticas, comente s’ètica e sa polìtica e poièticas, comente sas artes e sas tècnicas, chi ant ambas comente ogetu su possìbile.

aristotele4unnamed

Sa filosofia, pro Aristòtele, est iscièntzia prima, ca no istùdiat s’èssere in particulare, ma sa realidade in generale, “s’èssere in cantu èssere”. Andronicu de Rodi, in su I seculu a.e.v., ordinende sas òperas de Aristòtele, at postu sos libros de filosofia prima a pustis de sos libros de fìsica: pro custu motivu sa filosofia prima est cramada fintzas metafisica, cun su significu de “su chi est a pustis de sa fìsica”. Ma custa definitzione at fintzas un àteru significu: metafìsica est intèndida fintzas comente iscièntzia chi tratat sa realidade chi bàrigat su mundu fìsicu. Pro Aristòtele, duncas, sa metafìsica istudiat: sos primos printzìpios, sa sustàntzia, Deus, s’èssere in cantu èssere.

S’èssere de su cale faeddat Aristòtele no est intendidu in una manera, comente in s’iscola eleàtica, ma in medas maneras: a) atzidente; b) categorias; c) beru; d) atu e potèntzia. Sas caraterìsticas printzipales de s’èssere sunt sas categorias; sa categoria prus de importu est sa sustàntzia, chi est su tzentru de riferimentu de sas categorias chi acollet totus sos significos de s’èssere.

Sa sustantzia est netzessària e duncas non podet èssere diferente dae comente est; dae unu puntu de annotu ontològicu, issa est sa matessi cosa de su printzìpiu lògicu de non-contraditzione. Sa sustàntzia est sìnolu, unidade de forma e matèria. Sa forma est s’elementu ativu chi detèrminat sa matèria; sa matèria est s’elementu passivu determinadu dae sa forma. S’atzidente est carchi cosa chi sa sustàntzia podet o non podet àere.

aristotele1untitled

Sa sustàntzia est ispetzificada dae bator causas: materiale, formale, efitziente, finale. Aristotele, comente Eràclitu, ammitit su divenire de sas cosas: s’ùnica realidade est s’èssere e su divenire est una modalidade de s’èssere. A custu puntu bisongiat introduire sos cuntzetos de potèntzia e atu. Sa potèntzia est possibilidade pro sa matèria de àere una determinada forma; s’atu, cramadu in grecu entelechia, est sa realizatzione de custa possibilidade, e benit in antis de sa potèntzia dae unu puntu de annotu cronològicu, gnoseològicu e ontològicu. A sa pregunta nòdida si est nàschidu prima s’ou o sa pudda, si diat depet respùndere chi est nàschida sa pudda, ca sa pudda, chi est atu, benit in antis de s’ou, chi est una pudda in potèntzia.

Comente amus giai naradu, sa metafìsica istudiat finas Deus. Sa dimostrazione de s’esistèntzia de Deus partit dae sa tzinemàtica, chi est sa teoria generale de su movimentu. Pro Aristòtele, su chi si movet, est mòvidu semper dae un’àtera cosa. Ma sigomente no est possìbile sighire a s’infinidu, bisongiat ammìtere una sustàntzia, o motore primu, chi dat cumentzu a su movimentu, e custu motore est Deus.

Sos atributos de Deus sunt: atu meru, non si movet, eternu, perfetu, “pensamentu de pensamentu”, ca pensat a isse matessi. Ma si Deus non si movet, comente faghet a mòvere totu sas cosas? Aristòtele narat chi su movimentu non depet èssere cuntzepidu comente causa efitziente, ma comente causa finale. Deus faghet mòvere sas cosas cun unu atu de amore; tutus sas cosas si moent ca sunt atiradas da Deus.

Giuseppe Corronca

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *