A lèghere nos faghet prus intelligentes

A lèghere nos faghet prus intelligentes

– de Salvatore Serra –

Pagos avesos  nos podent dare  gasi meda comente sa letura. Gràtzias a sos  libros podimus cumprèndere  su mundu chi nos inghìriat, connòschere logos  in ue non semus istados mai, imparare cosas noas  e colare ora  ponende infatu a un’ aventura. Ma non b’est custu ebbia:  sa letura istìmulat partes de su cherbeddu nostru chi si nono  non  si  diant isvilupare meda.

Sos giassos de su cherbeddu  chi pertocant s’empatia, sas emotziones, sa leada de detzisiones o sa  memòria, s’ativant  cando semus leghende. E a mantènnere sa mente nostra  ocupada e istimulada est   profetosu meda pro istransire problemas degenerativos in su tempus venidore.

B’at istudiosos medas chi ant demustradu chi b’at benefìtzios cuncretos  in sa letura. Inoghe nd’amus seberadu calicunu.

 

SA LETURA MEGIORAT SA  “TEORIA DE SA MENTE”.

Sa teoria de sa mente est unu cuntzetu  filosòficu chi si referit  a sa capatzidade chi tenimus  de cumprèndere e reflètere subra de s’istadu mentale nostru  e de sos chi nos inghìriant.

Unos cantos istùdios ant demustradu chi sa narrativa est sa casta de literadura chi nos agiuat de prus  a megiorare custa capatzidade,  ca nos faghet  pònnere in cunnessione  e cumprèndere sas atziones  de pessonàgios diferentes dae nois, comente una casta de  allenamentu pro sa vida reale.

 

NOS FAGHET PRUS EMPÀTICOS.

A lèghere  nos faghet intrare in àteras  realidades e nos faghet intrare in sa conca  de pessonàgios chi non tenent nudda de ite fàghere  cun nois. In custa manera, isvilupamus s’empatia nostra.

In un’istùdiu  ant sebertadu  duos grustos de pessones: unu formadu dae indivìduos  chi leghent narrativa e s’àteru de indivìduos chi no nde leghent. A totus lis ant pedidu de intzertare s’istadu de ànimu de unas cantas pessones  sceti bidende sas fotografias de sos ogros issoro. Sos chi leghent narrativa ant otentu puntos  medas prus artos  de sos chi no nde leghent

 

MEGIORAT S’APRENDIMENTU E FAGHET PRUS AGUTZA SA MEMÒRIA PRO MORE DE S’IMAGINATZIONE.

A lèghere  megiorat sa memòria  e ativat s’ipocampu, su giassu de su cherbeddu chi règulat s’aprendimentu  e sos ammentos.

Un’istùdiu at mustradu  chi sceti leghende sas paràulas  “unu tapete asulu  iscuru” s’ipocampu  s’ativat  deretu.

 

MEGIORAT SA LEADA DE DETZISIONES  E SU PROTZESSAMENTU DE SAS EMOTZIONES.

Ant demustradu  chi sa letura  ativat unos cantos giassos  de su cherbeddu  chi règulant cusstas funtziones. In mesu de custos,  sa còrtiga prefrontale mediana, sa còrtiga  temporale laterale e su lóbulu parietale inferiore.

 

SA POESIA MEGIORAT  S’AUTOREFLESSIONE.

A lèghere poesias  nos faghet torrare  a partes de su cherbeddu nostru in  ue si collint ammentos  pessonales antigos, e custu indiretamente faghet a manera  chi siemus bonos a tènnere un’autoreflessione prus manna.

 

SOS ROMANZOS  AFORTINT  SA MENTE NOSTRA.

Cunforma a un’istùdiu de s’Universidade Emory, a lèghere unu romanzu ativat sa mente nostra  e la mantenet ativa unas cantas dies a pustis  chi l’amus agabbadu. Unu protzessu  de fràigu de connessions  de sos neurones nostros chi funtzionat in manera  simigiante  a comente creschent sos mùsculos  a pustis de una sessione de allenamentu.

 

MEGIORAT SU VOCABULÀRIU NOSTRU  E SAS CAPATZIDADES VERBALES NOSTRAS.

 

Ant demustradu chi b’at  unu ligàmene craru intre su de tènnere  capatzidades verbales bonas  e sa letura. Cantu prus una pessone leghet, tantu prus mannos sunt su vocabuàriu  e sa capatzidade de faeddare.

 

MÌNIMAT S’IMBETZADA MENTALE

S’espositzione  a imàgines, metàforas, printzìpios filosòficos o ideas astratas faghet a manera chi su cherbeddu nostru siat ativu, e gasi si mantenet prus in forma  de su de àteras pessones chi, simplemente, no l’impitant meda.

Ligàmene: https://www.menshealth.com/es/noticias-deportivas-masculinas/a40554215/8-teorias-cientificas-que-demuestran-que-leer-nos-hace-mas-inteligentes/

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu.