– de Salvatore Serra –
Pagos avesos nos podent dare gasi meda comente sa letura. Gràtzias a sos libros podimus cumprèndere su mundu chi nos inghìriat, connòschere logos in ue non semus istados mai, imparare cosas noas e colare ora ponende infatu a un’ aventura. Ma non b’est custu ebbia: sa letura istìmulat partes de su cherbeddu nostru chi si nono non si diant isvilupare meda.
Sos giassos de su cherbeddu chi pertocant s’empatia, sas emotziones, sa leada de detzisiones o sa memòria, s’ativant cando semus leghende. E a mantènnere sa mente nostra ocupada e istimulada est profetosu meda pro istransire problemas degenerativos in su tempus venidore.
B’at istudiosos medas chi ant demustradu chi b’at benefìtzios cuncretos in sa letura. Inoghe nd’amus seberadu calicunu.
SA LETURA MEGIORAT SA “TEORIA DE SA MENTE”.
Sa teoria de sa mente est unu cuntzetu filosòficu chi si referit a sa capatzidade chi tenimus de cumprèndere e reflètere subra de s’istadu mentale nostru e de sos chi nos inghìriant.
Unos cantos istùdios ant demustradu chi sa narrativa est sa casta de literadura chi nos agiuat de prus a megiorare custa capatzidade, ca nos faghet pònnere in cunnessione e cumprèndere sas atziones de pessonàgios diferentes dae nois, comente una casta de allenamentu pro sa vida reale.
NOS FAGHET PRUS EMPÀTICOS.
A lèghere nos faghet intrare in àteras realidades e nos faghet intrare in sa conca de pessonàgios chi non tenent nudda de ite fàghere cun nois. In custa manera, isvilupamus s’empatia nostra.
In un’istùdiu ant sebertadu duos grustos de pessones: unu formadu dae indivìduos chi leghent narrativa e s’àteru de indivìduos chi no nde leghent. A totus lis ant pedidu de intzertare s’istadu de ànimu de unas cantas pessones sceti bidende sas fotografias de sos ogros issoro. Sos chi leghent narrativa ant otentu puntos medas prus artos de sos chi no nde leghent
MEGIORAT S’APRENDIMENTU E FAGHET PRUS AGUTZA SA MEMÒRIA PRO MORE DE S’IMAGINATZIONE.
A lèghere megiorat sa memòria e ativat s’ipocampu, su giassu de su cherbeddu chi règulat s’aprendimentu e sos ammentos.
Un’istùdiu at mustradu chi sceti leghende sas paràulas “unu tapete asulu iscuru” s’ipocampu s’ativat deretu.
MEGIORAT SA LEADA DE DETZISIONES E SU PROTZESSAMENTU DE SAS EMOTZIONES.
Ant demustradu chi sa letura ativat unos cantos giassos de su cherbeddu chi règulant cusstas funtziones. In mesu de custos, sa còrtiga prefrontale mediana, sa còrtiga temporale laterale e su lóbulu parietale inferiore.
SA POESIA MEGIORAT S’AUTOREFLESSIONE.
A lèghere poesias nos faghet torrare a partes de su cherbeddu nostru in ue si collint ammentos pessonales antigos, e custu indiretamente faghet a manera chi siemus bonos a tènnere un’autoreflessione prus manna.
SOS ROMANZOS AFORTINT SA MENTE NOSTRA.
Cunforma a un’istùdiu de s’Universidade Emory, a lèghere unu romanzu ativat sa mente nostra e la mantenet ativa unas cantas dies a pustis chi l’amus agabbadu. Unu protzessu de fràigu de connessions de sos neurones nostros chi funtzionat in manera simigiante a comente creschent sos mùsculos a pustis de una sessione de allenamentu.
MEGIORAT SU VOCABULÀRIU NOSTRU E SAS CAPATZIDADES VERBALES NOSTRAS.
Ant demustradu chi b’at unu ligàmene craru intre su de tènnere capatzidades verbales bonas e sa letura. Cantu prus una pessone leghet, tantu prus mannos sunt su vocabuàriu e sa capatzidade de faeddare.
MÌNIMAT S’IMBETZADA MENTALE
S’espositzione a imàgines, metàforas, printzìpios filosòficos o ideas astratas faghet a manera chi su cherbeddu nostru siat ativu, e gasi si mantenet prus in forma de su de àteras pessones chi, simplemente, no l’impitant meda.
Leave a comment