de Salvatore Serra
Su cultu de sa Catedrale de Nostra Sennora de su Nie, patrona de Nùgoro, est ligadu in manera astrinta a su de sa Basìlica de Santa Maria Majore in Roma.
Ma, comente est nàschida custa crèsia?
In su 1779, cun sa bulla “Eam inter Coeteras”, su papa Piu VI at torradu a costituire sa diòtzesi de Garteddi antiga, abolida dae su papa Lisandru VI in su 1496. Però sa bidda non fiat prus adata a istrangiare sa sea de su pìscamu, e tando ant seberadu Nùgoro, in ue dae sèculos bi fiat sa pievania, in antis in sa crèsia antiga meda de Santu Milianu, in su bighinadu de Sèuna, pustis in sa crèsia de Santa Maria de su Nie (giai atestada in su primu mesu de su sèculu XVI). Custa crèsia, in su cumintzu de su sèculu XIX, ant pensadu chi non fiat adata a sas tareas chi depiat cumprire, e duncas s’ archiepìscamu Giuanne Maria Bua at detzisu de nche la ghetare pro nde fraigare una noa. Su progetu de su templu nou l’ant cunfiadu a su prade architetu Antoni Cano (Tàtari, 1779 – Nùgoro, 1840).
Su pòsidu de sa prima pedra b’est istadu su 12 de santandria de su 1936. Sos traballos, chi si fiant arressados in su 1840 ca Cano fiat mortu ruende dae su pontàgiu, sunt agabados in su 1853. Sa catedrale l’at cunsacrada in manera solenne su pìscamu Sarvadore Ànghelu Demartis su 3 de trìulas de su 1873.
Sa catedrale de Nùgoro est unu fràigu monumentale, in istile neoclàssicu, chi si incrarat in una pratza in su tzentru istòricu. Sa fatzada faghet pensare a unu templu de s’època clàssica, cun bator semicolunnas imponentes in granitu e capitellos jònicos chi poderant su tìmpanu triangulare. Su prospetu est inguarnissadu dae duos campaniles aguales, cugugiados dae una cùpula minore. S’internu est ampru e solenne, cun una navada manna ùnica cun sa bòveda a cuba. Su perìmetru de sa crèsia est rugradu dae una trabeatzione poderada dae colunnas cun capitellos corìntzios. In sa navada s’aberint tres capellas pro cada ala, intercomunicantes e dotadas de àbsides mesu tzirculares; sos ispàtzios ampros intre una capella e s’àtera dant s’efetu de navadeddas laterales. Su tretu presbiteriale est supraelevadu de pagas istradeddas a cunfrontu de s’àula e originariamente fiat serradu dae una barandilla de màrmaru, chi nche l’ant bogada cun sos acontzos chi ant fatu intre su 2000 e su 2006; in fundu b’est s’àbside mesu tzirculare, in ue est assentadu su parapetus de linna pro su coru.
In intro, in su presbitèriu, b’at una tela chi pro tempus meda l’ant atribuida a Alessandro Tiarini, pintore de su seschentos, chi rafigurat Cristos mortu. Pustis ant naradu chi s’autore no est issu, ma unu pintore neoclàssicu disconnotu de s’Otighentos. Su restu de sas pinturas faghent referimentu a s’iscola pintòrica sarda de sos sèculos XIX e XX e, suta de custu aspetu, sunt de importu mannu pro sa connoschèntzia de sa produtzione iconogràfica de sa Sardigna in cussu tempus.
ÒPERAS DE ARTE
-
Artare Majore, òpera de s’architetu piemontesu Giacomo Galfrè (giaju de su giurista e iscritore nugoresu Sarvadore Satta)
-
Trona in màrmaru, opera atribuida a Francesco Cucchiari e Michele Fiaschi
-
Abbasansanteras, òpera de s’iscultore senesu Antonio Rossi
-
Gesus in mesu de sos dotores, pintura atribuida a s’iscola de Luca Giordano
-
Nostra Sennora de su Nie, de Sarvadote Ghisaura
-
Sacra Famìlia cun ànghelos, de Antoni Caboni
-
Un’ istàtua de linna de Cristos depostu, de sa Cunfraria de Santa Rughe
-
Via Crucis, pinturas de Carmelo Floris e Giuanne Ciusa Romagna
-
Depositzione e Sos discìpulos de Emmaus, de Bernardinu Palazzi
-
Fonte batisimale de su 1756
-
Istàtua de sa “dormitio Mariae”
-
Istàtua de linna de Santu Giuanne Batista
-
Bùssola de linna fata dae sa dita Clemente de Tàtari
-
Istàtua de sa Vìrgine addolimada