Nch’est lòmpidu finamentas a su Fèstival de su Giornalismu de Perùgia, su 19 de abrile, s’ammentu de Aaron Swartz, s’ativista informàticu istadunidense mancadu su 2013 cando teniat petzi 26 annos. S’istòria de su gèniu de su còdighe cun s’ànimu cumbativu l’at contada cun maestria Giovanni Ziccardi, dotzente universitàriu e giurista nòdidu, chi at iscritu su libru “Aggiustare il mondo: La vita, il processo e l’eredità dell’hacker Aaron Swartz”. Cun s’autore bi fiat fintzas Francesca Bosco, senior advisor in su CyberPeace Institute de Ginevra.
«Unu gèniu – narat de issu su prof. Ziccardi – chi podiat èssere unu de sos prus iscientziados mannos de sa tecnologia, oe, e chi 10 annos a como, cando nd’aiat 26, detzidiat de si mòrrere ca su sistema giuditziàriu americanu nde li cheriat intregare 90 de reclusione pro un’atzione chi a bisu suo ativismu ebbia fiat». Atzione acumprida in sos cunfrontos «de “s’universidade de sos hacker”: su MIT».
Un’istòria ispantosa, sa de Aaron, a dolu mannu curtza pro neghe de unu sistema isfidiadu, ma prena de iscobertas e de tapas in su cambiamentu informàticu finamentas pro su chi pertocat a sas prataformas.
Su libru in chistione no est unu rendicontu narrativu ebbia, b’at de prus: collit fintzas sos atos giuditziàrios de s’acontèssida, intervistas a parentes e amigos de Aaron, e oferit finamentas un’anàlisi de vàllia de s’eredidade lassada dae su pitzinnu prodìgiu «chi no at fatu a tempus a bìdere su Datagate, a Trump, sas fake news, s’intelligèntzia artifitziale, sa pandemia, sa crisi econòmica, sa gherra».
«B’at unu film galanu meda, si narat “The internet’s own boy”»: gasi Francesca Bosco faeddende de s’òpera tzinematogràfica cummovente dedicada a Aaron. Bosco acrarit pro ite, oe, est pretzisu a faeddare de cumpetèntzias digitales. «S’istigma mannu est – at naradu –, e b’at bisòngiu de ispàrghere informatziones in custa diretzione. Gràtzias a persones che a Aaron, sunt semper de prus sas initziativas a livellu educativu comente su coding, sos hackaton, movende dae sas iscolas primàrias e lompende·nche a sas universidades. Initziativas chi valorizant sas cumpetèntzias tècnicas ponende·las in relatzione cun su mundu».
No est mancada sa chistione de sa sièntzia cumpartzida: «Aaron – contat Ziccardi – cando imparaiat carchi cosa, deretu l’intregaiat a sos àteros. Creiat chi in cue in foras b’aiat semper calicunu interessadu a imparare. E tando at coladu sa vida sua difundende connoschèntzia, fintzas boghende·nche·la in foras dae sos grandes archìvios de s’ischire iscientìficu pro la cumpartzire cun su mundu». Cosa manna a beru ma chi, a pustis de s’assàchiu giuditziàriu, li costeit sa vida.
Su libru est in formadu OpenAccess: colleghende·si a su situ de Milano University Press est possìbile a iscarrigare sa publicatzione in formadu pdf; cosa de vàllia chi diat agradare meda a Aaron, pionieri de sa connoschèntzia lìbera e sena làcanas.
Gianfranca Orunesu
Leave a comment