11 de ghennàrgiu de su 2013: cando su mundu perdeit a Aaron Swartz

11 de ghennàrgiu de su 2013: cando su mundu perdeit a Aaron Swartz

Cada 11 de ghennàrgiu, cada annu chi nche bàrigat su pretzedente, su mundu digitale non podet fàghere a mancu de ammentare una intre sas prus mentes brillantes de sa cuntemporaneidade. Sa vida de Aaron Swartz, cussu 11 de ghennàrgiu, boleit a tesu pro semper lassende unu bòidu chi nemos e nudda at a pòdere prenare.

Teniat 26 annos, custu giòvanu informàticu e ativista innamoradu de sa tecnologia e de sa libertade. Ma sa libertade no est a s’indonu, at unu preju, e Aaron l’at pagadu cun sa vida sua su de chèrrere contribuire a s’isvilupu de una Rete aberta e atzessìbile a totu cantos, in ue sas informatziones sunt a disponimentu, difatis lìberas e sena sa brutura de su profetu.

In su 2011 su guvernu americanu l’acuseit de àere furadu prus de 4 milliones de artìculos acadèmicos dae su database a pagamentu Jstor a pustis de àere impreadu sa rete de su campus de su Mit; mannu s’arrennegu giustitzialista, cun su procuradore de Boston chi formuleit acusas pro 30 annos de galera. E Aaron detzideit de lassare custu mundu.

Sa versione ufitziale faeddaiat de depressione. Ma non fiat cosa de crèere a bisu de sos familiares e de sa pitzoca sua, Taren. «Aaron – faeddos suos – non nde sufriat e nemmancu sìntomos manifesteit. Penso chi sa morte sua l’apant cajonada s’isfinimentu, sa timòria e sas dudas. Penso chi l’apat cajonada una persecutzione, unu protzedimentu penale chi lu turmentaiat dae duos annos e chi l’aiat giutu a sa gana. Penso chi sa morte sua l’apat cajonada unu sistema giuditziàriu in ue su poderiu si nche màndigat sa piedade e sa vindita sa giustìtzia. Unu sistema chi punit persones innotzentes ca proant a mustrare s’innotzèntzia issoro imbetzes de atzetare patuida. Unu sistema in ue sas istruturas de poderiu sunt a manu tenta cun sos acusadores pro destruire sa vida de un’innovadore comente Aaron, chi fiat chirchende de cuncretizare sas ambitziones suas».

Ambitziones chi non pertocaiant petzi s’isfera sua personale ma chi abratzaiant sa colletividade: in su mentres chi sos fedales suos proaiant a balangiare muntones de dinare in sa Silicon Valley pro mèdiu de s’informàtica, Aaron fiat pensende a s’ativismu polìticu e tecnològicu pro megiorare sa sotziedade.

In su 1999 teniat petzi 13 annos cando bincheit su prèmiu ArsDigita pro s’isvilupu de sitos educativos e non cummertziales: su suo (get.info) fiat un’ispètzia de entziclopedia collaborativa in lìnia; duos annos a pustis, Wikipedia acumpreit a mannu a cussa idea. A 14 annos contribueit a s’isvilupu de s’istandard RSS.

Sa vida sua, mancari curtza, est prena de àteras initziativas chi non benit bene a las elencare totu cantas: pensemus, pro nàrrere, a s’assòtziu no profit “DemandProgress” pro campagnas populares in contu de deretos tziviles e a sa campagna (intre su 2011 e su 2012) contra a s’aprovatzione de sa Sopa (Stop Online Piracy Act).

«S’informatzione unu poderiu est, ma comente pro totu sos poderios, b’at chie si nde cheret fàghere mere»: Aaron Swartz nos lassat finamentas custa frase comente eredidade sua. Ma s’eredidade prus manna si podet bìdere como e in su tempus benidore, pro mèdiu de chie sighit sa batalla e su traballu suos.

Gianfranca Orunesu

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *