14 de trìulas, Càralu imperadore conchistat a Sa Goleta

14 de trìulas, Càralu imperadore conchistat a Sa Goleta

Su 14 de trìulas de su 1535 Càralu I de Ispagna aiat torradu a conchistare su portu africanu de Sa Goleta, ghenna de intrada a Tùnisi. S’annu in antis su corsàriu saratzenu Barbarossa si fiat impossessadu de sa tzitade ponende·dda suta su controllu de s’imperu otomanu.

Càralu, fìgiu de Giuanna, mutida sa maca, de Castìllia, fìgia de sos Res Catòlicos, e de Filipu su Bellu, erede de s’imperu asbùrgicu, riuniat in sa persone sua totu sos possedimentos ispànicos.

A s’àteru chirru Kair al Din, mutidu dae sos italianos Barbarossa pro sa barba ruja, paranùmene usadu finas dae sos turcos in sa variante Barbaros. Corsàriu e ammiràlliu, fiat fìgiu de una mugere cristiana.

S’ispeditzione pro torrare a leare sa tzitade fiat istada aprontada cun un’annu de antìtzipu. Totu su Mediterràneu otzidentale fiat suta de sa minetza de sos moros chi aiant provocadu s’abbandonu de biddas intreas in sas costas italianas, sardas e ispagnolas.

De sas fortzas catòlicas faghiant parte, a prus de s’imperu ispagnolu, su Regnu de Portogallu, s’Istadu Pontifìtziu e sa Repùblica de Gènova.

S’assèdiu de Sa Goleta fiat duradu belle unu mese. In sa batàllia aiat gherradu Càralu imperadore puru, armadu de lantza, paris cun sos sordados suos. Sete dies a pustis sas tropas imperiales aiant conchistadu a Tùnisi, finas pro more de s’agiudu de chimbe mìgia presoneris cristianos presentes in sa tzitade.

Sa suprematzia otomana in su Mare Nostrum diat durare una barantina de annos iscassos, finas a sa batàllia de Lèpanto de su 1571.

Sa Goleta, sèculos a coa, diat connòschere, a pustis de su tratadu italotunisinu de su 1868, una presèntzia manna de emigrados italianos, chi fiant bènnidos a èssere sa comunidade prus numerosa.

Totu custu diat finire però in su 1964 cando su presidente tunisinu Bourghiba, ddos diat catzare custringhende·ddos a emigrare a Fràntzia e a Itàlia.

(gianni muroni)

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu.