de Giuanneluisi Stochino
A fàghere unu viàgiu est a bias un’esperièntzia chi servit a chircare rispostas, a imparare cosas noas o a intèndere cunfirmas. In Europa, mescamente in Istadu ispagnolu, su dibàtitdu e su livellu de isvilupu de sas polìticas pro sas natzione sena istadu est unu modellu pro chie, che a sos sardos, est incarrerende custu discursu.
Tando, sa Sotziedade pro sa limba sarda rapresentada dae Diegu Corràine, paris cun duos istudiosos de sardu, su professore de iscola mèdia Giuanneluisu Stochino e su funtzionàriu de sa comuna de Carbònia, Nigola Merche, at organizadu unu viàgiu de istùdiu a Paisu Bascu dae su 21 a su 27 de trìulas. Tapas fundamentales de su viàgiu sunt istadas Bilbo (in isp. Bilbao) e Donostia (in isp. San Sebastian), sedes de sas istitutziones prus de importu pro sa limba basca.
EUSKALTZAINDIA. Sa prima vìsita est istada a sa Euskaltzaindia (Acadèmia de sa limba basca), ue su segretàriu generale Xabier Kintana at contadu comente est nàschida s’istitutzione, cales sunt sa finalidades e sos setores chi la pertocant. Sos setores ue òperat s’acadèmia sunt medas: toponomàstica, filologia, chirca dialetològica e difusione de materiale de divulgatzione pro s’afortimentu de s’euskara. Su segretàriu at craridu chi s’Acadèmia bivet cun dinare pùblicu e tenet ùndighi pessones assuntas e medas collaboradores cunforma a su bisòngiu e a sa casta de traballu de mandare a in antis.
S’Acadèmia s’agatat in su bighinadu betzu de Bilbao, in una pratza antiga, in intro de unu palatzu istòricu, una bella presentada, de seguru.
http://www.euskaltzaindia.net/index.php?option=com_content&Itemid=619&catid=121&id=4457&lang=eu&view=article
UZEI, tzentru de terminologia. S’incras sa vìsita est istada in Donostia/San Sebastian, in ue b’at sa sede de Uzei.
In Uzei su grupu est istadu collidu dae Paulo Agirrebaltzategi, unu padre frantziscanu chi in sos annos ’70, cun pagu dinare e passione manna, s’at leadu s’incàrrigu, paris cun àteros cumpàngios, de creare s’ente UZEI, pro ammodernare sa limba basca donende·li sa terminologia sientìfica chi non teniat.
In su tzentru, chi como s’est istitutzionalizadu cun acordos cun su Guvernu bascu e àteros entes, sos chircadores e espertos de s’UZEI de como ant ammustradu totu sas publicatziones fatas fintzas a oe: libros cun sa terminologia de fìsica, de biologia, de chìmica e de matemàtica, un’ispantu a beru. Su traballu terminològicu est a disponimentu in sas bases de datos postas finas in sa web. In Uzei totu sos resurtados tentos fintzas a oe sunt istados su frutu de su voluntariadu de pagos pionieris e una professione pagada pro sos giòvanos de oe.
Redazione de sa rivista JAKIN. Crèsia e limba basca. Su padre at acumpangiadu su grupu in sa residèntzia sua, in ue istat cun àteros religiosos chi ant tentu sa dispensa dae sa Crèsia a sas atividades eclesiàsticas pùblicas pro si dedicare totora a sos istùdios culturales e linguìsticos bascos. In custa ocasione, padre Agirrebaltzategi e Joseba Intxausti, unu de sos pensadores catòlicos de prus nòidos de sa cultura basca, ant aprofundidu un’argumentu de importu mannu: s’impreu de su bascu in sa Crèsia. Agirrebaltzategi e Intxausti ant ammustradu comente est istadu possìbile chi custa limba oe siat normale a la pònnere pro nàrrere missa e pro sas àteras funtziones. Una limba normale, difatis, non podet fàghere a mancu de unu logu gasi de importu comente sa crèsia.
http://fr.wikipedia.org/wiki/Jakin
BERRIA e KONTSEILUA. A merie, padre Agirrebaltzategi at acumpangiadu su grupu a su “tzentru de sa cultura basca” in Andoain, in ue at visitadu sa sede de su giornale Berria e de Kontseilua Sa redatzione s’agatat in unu fràigu modernu, nou e mannu inghiriadu de giardinos e prados birdes. In ie ant addoviadu su diretore Martxelo Otamendi. Comente prima cosa ant intervistadu a Diegu Corràine, pustis est incumintzada sa vìsita. Sa redatzione tenet prus de 60 giornalistas fissos chi s’ocupant de totu sos setores de s’informatzione: crònaca locale, èstera, cultura. BERRIA, essit ses dies sa chida dae annos. Sa presèntzia de un’organismu de informatzione gasi donat unu podere istremenadu a sa limba.Berria funtzionat comente unu cuotidianu normale ma est totu in bascu unificadu (euskara batua). Sa gente lu còmporat, sas impresas ponent sa publitzidade e si bendet in totue.
In sa matessi die, b’at àpidu unu addòviu de D. Corràine. GL. Stochino, N. Merche cun Paul Bilbao diretore de KONTSEILUA, coordinamentu de prus de 40 entidades culturales e linguìsticas de su Paisu Bascu, pro s’afortimentu de su bascu in sa sotziedae e in su territòriu.
http://www.kontseilua.eus/index.php?id_saila=54&id_edukia=622
MINTZALAGUN. Agabbada sa vìsita a San Sebastian, s’incras in Bilbao su grupu at connotu sos fundadores de su situ internet pro imparare sa limba basca in web Mintzalagun, duos giòvanos de 26 e 27 annos chi s’ant creadu un’atividade punnende a sa limba issoro. Su cursu in lìnia, est nàschidu in freàrgiu e tenet giai prus de 700 iscritos. Su cursu est a pagamentu, 50 èuros e b’at gente de totu su mundu iscrita.
In Bilbao su grupu at tentu ocasione de bìdere su bascu in totue, butegas, cartellos istradales. In su museu Gugghenheim gasi etotu, totu sas didascalias sunt trilìngues: bascu, ispagnolu e inglesu. Su bascu est normale chi bi siat e s’intendet semper de prus in buca de sa gente, mescamente giòvana, chi at leadu cussèntzia de su valore de custa limba. Lu faeddant cun sos fìgios a manera chi non si nche perdat, e chi sigat a campare in su tempus venidore.
Su grupu at leadu profetu mannu de custu viàgiu e at peri tentu sa possibilidade de afortire ideas chi inoghe in Sardigna istentant a èssere firmas. Difatis, est istadu craru chi, sena un’istandard iscritu, totu custas cosas non fiat istadu possìbile a las fàghere.
Sena un’istandard e cun unu muntone de maneras diferentes de iscrìere comente fiat istadu a tretu de publicare unu cuotidianu, unu libru de sièntzia o unu romanzu? In ie, nemos tenet dudas subra una règula ùnica, rapresentativa e autorèvole.
Sos visitadores sardos in Euskadi ant tentu s’impressione chi in Sardigna totu siat oramai incarreradu ma chi bi servat galu un’isfortzu mannu pro arribbare a tzertos resurtados. B’at bisòngiu de militàntzia, voluntariadu e voluntade de pònnere sas bases pro chi su sardu non mòrgiat e pro chi sas istitutziones cumprendant chi su bilinguismu est una richesa e unu motore pro megiorare sa cunvivèntzia tzivile de sas culturas e de sos pòpulos.
Sa voluntade de medas at a pòdere devènnere sa voluntade de sa istituziones si su movimentu linguìsticu at a èssere unidu in atividades chi servant a mòere sos mecanismos amministrativos. In Sardigna semus trinta annos in segus, su chi est incumintzadu inie est incumintzadu inoghe in sos annos ’70, ma in Sardigna non b’at sighidu. Tropu trampas, tropu iscòtzigos in ue sos chi podiant fàghere meda ant pèrdidu tempus ponende fatu a localismos chi ant privadu sa limba de tènnere s’istrumentu primu pro mòere cun s’ufitzialidade: s’istandard.
Como su chi servit est sa voluntade de sos de su movimentu, b’at sas leges, ma peri s’istandard.
Su grupu at istabilidu ligàmenes cun sos bascos pro cuncambiare esperièntzias, cussìgios e materiales e pro incumintzare a mòere sas cosas in Sardigna.
In prus, Bilbao est candidada che a Casteddu a capitale europea de sa cultura, ant a pònnere in lughe s’ispetzialidade issoro, Casteddu at a fàghere gasi etotu?
dae Limbas&Natziones
Leave a comment