Sa revista “Science” at publicadu dae pagu unu documentu firmadu dae unos binti istudiosos cun su tìtulu “Defensare sos padentes de pàgia marina”, narende chi custos padentes “agiuant una biodiversidade manna e servìtzios ecosistèmicos essentziales in su 30% de sas costas de su mundu, chi sunt minetzadas dae sas undas de calore marinas, dae sa deforestatzione sutamarina, dae sa luadura e dae sa pisca esagerada”.
In su matessi documentu b’at iscritu chi prus pagu de s’ 1% de sos padentes de pàgia marina de Amèrica Latina, chi includent Mèssicu, Perù, Tzile e Argentina e chi interessant pagu prus o mancu su 40% de sa distributzione globale issoro, sunt in Àreas Marinas Protetas. In fines, sos istudiosos nos abertent chi: “Tocat a fàghere atziones urgentes pro assegurare su mantenimentu de custu ecosistema marinu de importàntzia mundiale”.
In sas costas de Patagònia, in Argentina, galu b’at padentes de pàgia marina incontaminados, in ue si cuerrant sos delfinos, sos pinguinos, sos iscualos e àteras castas de animales. Cun s’idea de defensare custos padentes e creare una madrighe produtiva praticàbile pro sas economías regionales, sa fundatzione “In s’oru de su mare” est boghende a campu unu progetu de sèmena regenerativa de “macrocystis pyrifera” in sa baja de Puerto San Julián, una bidda costera de sa provìntzia de Santa Cruz.
