– de Salvatore Serra –
In mesu de totu sos astros de s’Universu sos istudiosos sunt chirchende sos chi s’assimìgiant de prus a sa Terra, ca custu diat cumintzare su caminu pro agatare un’àtera domo in s’ispàtziu. Mancari siat difìtzile a lu crèere, b’at pianetas chi s’assimìgiant a su nostru, però nche sunt tropu a tesu. Belle gasi, tenimus unu mundu belle “cròbinu”, pro sas proportziones suas, chi s’agatat sceti a 22 annos lughe de distàntzia.
A nàrrere sa beridade, s’iscoberta de s’ esoplaneta de su cale semus faeddende l’ant fata in su 2022. Su meressimentu no est istadu de su telescòpiu ispatziale James Webb, chi totus lu bantant meda. Custa bia su cuntatu visivu b’est istadu gràtzias a Hubble.
BELLE CHE PARE
A custu mundu “cròbinu” l’ant postu a nùmeme “LTT 1445 Ac”. Sa simigiàntzia prus manna chi tenet cun sa Terra est su diàmetru. Sos istùdios a pitzu de custu pianeta los ant publicados in The Astronomical Journal.
Si in casu calicunu b’at pensadu, est mègius a nche bogare deretu sas dudas: custu mundu, chi est relativamente a curtzu nostru, non podet èssere abitàbile. Fundamentalmente su problema est chi “LTT 1445 Ac” est tropu caente pro agasagiare sa vida.
Belle gasi, pro sos sientziados custu mundu est un’ogetu de istùdiu importante meda, ca diat pòdere agiuare a cumprèndere comente mai unu pianeta chi s’assimìgiat gasi meda a su nostru at sighidu una lìnia evolutiva gasi distinta.
Cunforma a su chi narat sa NASA, “LTT 1445 Ac” est un’esoplaneta superterrestre chi òrbitat a fùrriu de un’isteddu de tipu M. Sa massa sua est de 1,54 Terras. Bi ponet 3,1 dies pro cumpletare s’òrbita a fùrriu de s’isteddu suo.
Pro sas resones chi amus naradu, mancari tenemas cosas medas a cumone, non semus eguales. Però custu non mìnimat s’interessu de sos istudiosos pro custu mundu chi non si podet crèere.
Leave a comment