de Valentina Schirru
Mi torrant a coro, Professore Istimadu, leghende s’artìculu in Fundatzione Sardinia, sas paràulas de mannai mia chi a tocheddu de tùturu, pesende unu chelu de pane, a mimi chi nche la tenia a istraca chin una mèmula de dimandas, mi naraiat: <<pòmpia, fache e ista a sa muda>>. Contos de sa domo e de su fàmene, de santos e bandidos … e inditos galanos chi non m’at lassadu… che a cussu de non mi torrare mai a conca de niunu, de defensare e acrarire semper su pensamentu miu. Pesada in sardu dae una fèmina antiga e peri rude e dae una limba chi at semper faeddadu de abstracto et concreto, una limba chi non fiat petzi comunicatzione, ma bida.
De acordu cun Vostè chi sos pitzinnos de como non si pesant in Sardu e chi sos prus l’ant che sa de duas e bortas meda de tres limbas. Non podimus mudare su coladu, ma podimus fàghere a manera de promòvere polìticas linguìsticas de gabbale, in ue su sardu in un’iscola moderna e autònoma podet intrare de iure e non solu de facto in su portofolio de sa cumpentèntzias giai dae s’iscola de s’infàntzia.
Su Sardu in iscola cun sa consulèntzia e sa manu de sos Ufìtzios linguìsticos territoriales finantziados dae sa Lege 482 ( allego pro su chi pertocat sa provìntzia de Nùgoro e, peri si pro pagu tempus, de sa de s’Ogiastra) de facto est intrada finas in oràriu curricolare e dae unos cantos annos a oe peri cun sa L.reg. 3. Sa collaboratzione est semper istada a cunsonu cun su POF e semper bene assortida cun sa programmatzione didàtica e, pro la nàrrere crara, non s’intraiat a iscola pro nche colare un’ora alleghende de Janas o de boes Muliaches o istorchende in cummèdias de isgrèngiu: amus chistionadu de su mundu in sardu, una limba chi est àteru dae s’Italianu e tenet regulas suas.
Educatzione istradale, tzìvica, digitale, sa regòllida des’arga diferentziada, s’integratzione e s’istima pro sas diversidades, s’autostima: totu custu produende materiale didàticu amaniadu male comente si podet, bortende contos e imprentende cun dificultades mannas totu su materiale didàticu chi li tocaiat , a s’indonu pro s’iscola e sas famìllias , francu su gastu de sa 482 e de sa 3. In custas peleas amus àpidu un’agiudu mannu: su Standard LSC e sas normas ortogràficas de riferimentu. Dae Orgòsolo a Ogiastra, dae Mamujada a Gadone, totu sos pitzinnos in edade de iscrìere si sunt avesados a s’inditu chi una est s’allega e ateruna est sa manera de l’iscrìere e in custu su de pònnere su sardu che pare a àteras limbas che s’ingresu o cussas de sos pitzinnos istràngios chi istaint in sas iscolas nos est torradu a contu: un’iscola multilingue est galana a beru!
Como, Professore Istimadu, una pregunta: de custas professionalidades, chi fintas a como ant garantidu custu servitziu a sa muda, ite nos nde faghimus o mègius ite mùtria giughent, in ue nât chi cumprendent, pro custa chistione chi est furriende·si·nos oramai a problema ? Resurtos chi non sunt pro semper, ma in fieri e chi tocat galu a los istudiare a manera funguda e a los praticare mègius; s’istitutzione de unu Tzentru de terminologia diait èssere cosa de non pèrdere . Su chi nch’est fatu non si nche podet mòrrere dae s’oe a su cras o cantzellare totu a un’ora, non diat èssere curretu e nen profetosu pro niunu, ne in contu de polìticas linguìsticas e nen de traballu.
A pustis de làureas magistrales in lìteras antigas e modernas o in limbas istràngias postas a disponimentu cun contu e rigore pro s’inditu de su sardu a minores e a mannos e pro aprontare percursos e unidades didàticas, cale diat èssere s’ente prepostu pro averguare e tzertificare sas cumpetèntzias nostras in contu de limba faeddada e iscrita, ortografia e sintassi, grammàtica istòrica e lèssicu? Acadèmicos alessandrinos chi s’ant pigadu su sardu che istentu galanu de pàpiru ebbia e no ischint in sardu mancu a pònnere duas paràulas in rugre, poetas apassionados de limba chi no ischint de linguìstica e de grammàtica istòrica o gente amantiosa de su folclore chi diat intrare a iscola in fraca o arvatzi?
In contu de limba nos depimus pònnere in conca chi non nche podimus ghetare a terra su fatu e a nemos giuat a printzipiare sa tessidura de unu pannu de Penelope, che a sa proposta de 167 gasi comente est como, chi nos nche diat ispentumare in unu labirintu in ue non amus a agatare pro presse un’Arianna cun s’àspia pro nos nch’essire.
Tocat de bidere si cherimus una limba de contone e chi si gosat de folclore o una limba moderna, funtzionale e europea: solu gosi amus ischire a ite bi semus in su mundu.
Valentina Schirru
S’artìculu de Andria Deplano l’agatas inoghe
http://www.fondazionesardinia.eu/ita/?p=10010
Leave a comment