B’at duas maneras de produire energia elètrica moende dae s’idrògenu: sa combustione direta e sas tzellas a combustìbile.
COMBUSTIONE DIRETA
S’idrògenu si podet impitare comente unu combustìbile gassosu traditzionale, pro combustione direta. De veras, s’idrògenu est unu combustìbile bonu a beru e brùsiat cumbinende·si cun s’ossìgenu. Su produtu de custa combustione est abba, in forma de vapore. Custa metodologia de isfrutamentu permitit de impreare s’idrògenu in tzentrales termoelètricas in pràtica eguales a sa chi sunt alimentadas cun su metanu, chi siant tzentrales termoelètricas traditzionales, turbogas o a tziclu cumbinadu. In custa metodologia de impreu s’idrògenu diat pòdere intrare in parte de belle totu sas aplicatziones de su metanu o de su gpl chi ìmplicant combustione, mancari non ligadas a sa produtzione elètrica, dae s’autotratzione a sa produtzione de calore pro riscaldamentu, cun su profetu chi no b’at emissiones de CO2.
Est su primu impiantu europeu de produtzione elètrica cun tzellas a combùstibile. Fiat intrada in funtzione in su 1992 in manera isperimentale e in su 1998, comente aiant prevìdidu, ant firmadu sa produtzione. S’impiantu, pustis, l’ant revisionadu e l’ant torradu a abèrrere in su 2004. Sa tzentrale faghet parte de su progetu Prode, nàschidu dae sa collaboratzione de Aem, Ansaldo e ENEA. S’impiantu est formadu dae suta-impiantos de: tratamentu de su combustìbile, àera de protzessu, tzellas a combustìbile, infritadura de sos mòdulos eletrochìmicos, dissipu de su calore, cunditzionamentu de potèntzia.
Su tratamentu combustìbile cunsistit in sa produtzione de unu gas ricu di idrògenu (75%) pro steam reforming de su metanu; s’àera chi depet reagire cun s’idrògenu la tratant in su sistema àera de protzessu chi protzedit a sa cumpressione; su coro de su sistema sunt sas tzellas a combustìbile, duos mòdulos ligados in sèrie chi produint currente sighida; cada unu de sos mòdulos est formadu dae 469 tzellas elementares in sèrie, e produit una potèntzia de 670 kW traballende a sa temperadura de 207 °C. In fines su sistema de infritadura de sos mòdulos servit a mantènnere sa temperadura giusta de funtzionamentu de sas tzellas e impreat su calore leadu pro produire su vapore chi bi cheret pro su protzessu de steam reforming. Su calore in prus, 900 kW tèrmicos, lu torrant a impitare e, cando non si podet, lu dissipant in turres de infritadura a sicu. Sa currente sighida leada dae sas tzellas est cunvertida in currente alternada dae su grupu de cunditzionamentu de potèntzia cun duos invertidores a commutatzione fortzada (GTO); su sistema, pustis, lu collegant a sa retza cun unu trasformadore 600/23.000 V. Su progetu Bicocca de una “Cittadella dell’idrogeno” previdet sa cunversione de sa tzentrale cun sa sustitutzione de sas tzellas betzas cun àteras duas prus modernas ma de potèntzia prus bassa, 500 kW; s’ismesadura de sa potèntzia at a rèndere disponìbile belle su mesu de sa produtzione (1000 m3/h) pro àteros impreos. Una parte de s’idrògenu at a alimentare una tzella a combustìbile impitada in s’istatzione Greco-Pirelli, un’àtera parte l’ant a impreare in Tecnocity in una turbina de una tzentrale de cogeneratzione e su restu at a servire a alimentare su primu distribudore de idrògenu in Itàlia, cun possibilidade de erogare idrògenu lìchidu e gassosu.