De reghente su cussigeri regionale Zedda est intervènnidu in sa chistione de su Testu ùnicu pro sa limba sarda chi est in discussione in sa segunda cummissione de su Cussìgiu regionale. Su Coordinamentu pro su Sardu Ufitziale, cun unu comunicadu, at torradu a crarire sas positziones suas.
Dae sas pretzisatziones imbiadas dae su cussigeri regionale Zedda pro su chi pertocat su documentu CSU benimus a ischire chi totu sos pistighìngios nostros subra de su testu ùnicu de sa limba sarda sunt fundados. Sos puntos leados in cunsideru cunfirmant totu su chi aiamus iscritu e chi cunfirmamus.
Benimus a ischire fintzas novidades curiosas e istrambòticas: su testu diat èssere “in evolutzione”; duncas custu faghet cumprèndere chi l’ant giai modificadu a pustis de sos aportos e de sos cummentos chi sunt istados publicados. Custu nos acunortat in su fatu chi medas de sas osservatziones nostras sunt istadas retzepidas pròpiu ca fiant tecnicamente e giuridicamente fundadas.
Su cussigeri Zedda non proponet su testu nou, ma proponet su comunicadu suo comente chi tèngiat su valore de sa norma. Custu, a dolu mannu, no est possìbile, e nois depimus tènnere contu de sos atos ufitziales. Sos atos ufitziales narant custu:
1) No est a beru chi su testu ùnicu “promovet, tutelat e s’insinnamentu iscolàsticu de su sardu e de sas àteras limbas de Sardigna (catalanu, gadduresu, tataresu e tabarchinu), rispetende sas làcanas de sa legislatzione in vigore” ca in su testu ùnicu sa contraditzione est crara. Difatis, leghende s’art 3 est crara sa cunfusione terminològica chi ant fatu cando definint “limbas de sas minorias istòricas” sa limba sarda e sa limba catalana de S’Alighera, cando chi pro “limbas pròpias de Sardigna”, su cumplessu de sas limbas de sas minorias istòricas e de su gadduresu, tataresu e tabarchinu. Imbetzes cun sos artìculos 20 e 21 chi pertocant s’insinnamentu in iscola, si faeddat de insinnamentu petzi pro sas limbas de minoria istòrica e non de sas limbas pròpias comente sunt definidos su gadduresu, su tataresu e su tabarchinu. Duncas sa proposta legislativa non resolvet su problema de gadduresu, tabarchinu e tataresu, antzis los esponet a sa cantzellatzione de cale si siat forma de tutela, fintzas cussa residuale de sa lege 26/97 si custa la diant sustituire cun sa lege noa. Sa solutzione est a manu, sos estensores de custu testu l’ant individuada, ma l’ant a comunicare cando benit bene.
2) Subra de s’insinnamentu (fintzas in italianu) de s’istòria, de sa literadura e de àteras disciplinas riferidas a sa cultura de Sardigna s’artìculu 21 de su testu previdet petzi unu riferimentu generale sena perunu particulare de interventu pretzisu comente, pro nàrrere, ant fatu pro s’insinnamentu de su sardu. Duncas ant fatu petzi un’enuntziatzione de printzìpiu chi no at a tènnere perunu iscumprou pràticu. De reghente s’assòtziu “Sardos” at propostu unu testu chi a pàrrere nostru diat chèrrere retzepidu.
3) Su testu de s’artìculu 29 chi pertocat su finantziamentu de sas artes pròpias vìnculat in manera forte su finantziamentu a sa traditzione sarda e faghet difìtzile meda su finantziamentu de formas modernas de espressione comente su pop, su rock, su rap e totu gasi. In prus, lu vìnculat a boghes sìngulas de gastu chi sunt: a) sa produtzione e s’ispainamentu de materiale musicale; b) sa produtzione de ispetàculos teatrales e tzinematogràficos originales. Duncas sos finantziamentos ant a andare pro su 90 pro chentu a sas artes pròpias.
4) Su càntigu polifònicu sardu no est inseridu in mesu de sas boghes de sas artes pròpias e duncas no est cunsideradu una forma de tutelare in maniera primària a diferèntzia de tenore, cantadores e àteros.
5) “Promovet s’istitutzione de a su nessi unu canale radiofònicu e unu televisivu petzi in sas limbas de Sardigna” est petzi un’enuntziatzione de printzìpiu chi sena cobertura finantziàtria e àteru detàlliu normativu at a abbarare gasi in cantu forma propagandìstica.
6) Sos artìculos relativos a sa norma ortogràfica e linguìstica servint petzi, comente amus giai demustradu in manera ampra, a nch’iscontzare sa limba istandard ufitziale e, pro mèdiu de sa norma ortogràfica, a legitimare s’impreu de àteros istandard ufitziales comente su logudoresu e su campidanesu (o su nugoresu o àteros a praghere) trasformende su sardu in unu pluridialetu e minende su status suo de limba. Su CSU preannùntziat una sinnalatzione a su Guvernu pro s’impugnativa de custa norma ca de fatu disconnoschet sa sarda e reconnoschet àteras limbas comente cussas definidas dae sa 482 in ue si faeddat de limba sarda semper in forma unitària e sena fàghere mai riferimentu a variantes o normas diferentes.
A sos congruos, sas pretzisatziones de su cussigeri regionale Zedda, ponende a un’ala sos particulares, e cunfirmende cantu b’est giai iscritu in forma ampra in su documentu, cunfirmant chi sa proposta de lege at a produire un’efetu mortale subra de sas polìticas linguìsticas, torrende a propònnere sa cunfusione e sa cuntierra intre limba e cultura, intre polìticas linguìsticas e folclore, intre artes traditzioanales e espressiones modernas, e privende su sardu de una limba ufitziale ùnica chi, comente giai afirmadu dae s’Avocadura de s’Istadu in un’ordinàntzia de sa Corte Costitutzionale de un’annu a como, est unu recuisitu fundamentale pro su reconnoschimentu de sa limba
Pedimus a su Cussìgiu Regionale de blocare e revisionare custu testu e a sos militantes de sa limba sarda de si mobilitare pro nd’evitare s’aprovatzione.
Assemblea Diretiva de su CSU
Leave a comment