de Sarvadore Serra
Cherides imparare a faeddare in «ainu»? O in «quechua»? Como lu podides fàghere sena bos mòvere dae domo, gràtzias a una prataforma digitale pro sarvare sas limbas in perìgulu. Inky Gibbens, 31 annos, nàschida in Ulan Bator, Mongòlia, e crèschida in su Rennu Unidu, at fundadu Tribalingual. Est un’impresa noa chi, pro more de sa tecnologia 4.0, agiuat a imparare idiomas comente su «grecànicu» (chi lu faeddant pagas comunidades de s‘Itàlia meridionale, mescamente in Calàbria), chi s’Unesco at classificadu comente «critically endangered».
Su progetu cheret leadu a beru in cunsideru: dae su 1950 ad oe, 230 limbas sunt bènnidas mancu e, a pàrrere de s’Onu, àteras 2.465 sunt in perìgulu. Gibbens est isperende chi, cun Tribalingual, sos istudentes suos resessant a imparare s’Abc de un’ idioma e a isvilupare una cunversatzione de base. Totu in su tempus de 10 chidas. In su programa b’at 10 limbas: ainu (lu faeddant in Giappone); mòngolu; aromanian (Balcanos); quechua (Sud Amèrica); gangte (Ìndia Nordorientale); grecànicu (Calabria); sakha (Rùssia); torwali (Pakistan); tulu (Ìndia) e yoruba (Nigèria). Totus seberadas dae Gibbens chi est poliglota. «Deo faeddo in inglesu, mòngolu, russu e tzinesu» narat, e crarit comente funtzionat sa prataforma. «No insinnamus petzi carchi paràula, ma sa cultura de su logu, cun sas paristòrias suas, sas cantzones e sas traditziones. Impitamus unu misturitzu de sonos, imàgines e sessiones de Skype cun sos istrutores nostros. Cun custu sistema sos istudentes devenint fintzas sos mègius ambasciadores nostros».
S’insinnante de grecànicu (una variedade de su gregu antigu) si narat Olìmpia. « Cando so nàschida babbu m’at fatu custu donu mannu — narat in su giassu Tribalingual — M’at pesadu faeddende in grecànicu, chi lu chistionat una comunidade de 300 pessones in Calàbria. Non chèrgio chi sa limba mea si perdat». A ispìnghere Gibbens a custa impresa est istadu s’amore pro sa Buryatia, sa prus manna de sas provìntzias siberianas dae ue beniat su giaju Norov, chi si nche fiat tramudadu a Mongòlia in s’agabbu de sos annos 20. In cue s’est cojuadu cun una fèmina «khalkha». «Giaju fiat a beru fieru de sas orìgines suas. Faeddaiat bene in buryat, e fintzas in russu e mòngolu. Faghiat su dutore e a chistionare custas limbas in s’època comunista est istadu fundamentale pro sa professione sua. Deo so crèschida pròpiu cun sos giajos. Mama, chi fiat ingeniera, essiat pro andare a traballare. Babbu, chi fiat inglesu, est istadu custrintu pro resones burocràticas a istare in logu istràngiu pro tempus meda; est torradu in su 1989. Cun sa famìlia tzucaia meda a Ulan-Ude, sa capitale de sa Buryatia in ue tèngio parentes medas. Ma non podia faeddare cun fradiles meos ca non connoschia nen su buryat nen su mòngolu, ma su russu ebbia».
A 16 annos, a sa sola, Gibbens, si nch’est tramudada a su Rennu Unidu in ue at istudiadu e at traballadu in su setore tecnològicu artu. «Mi pagaiant bene a beru. Apo cambiadu prus de un’azienda, ma mancuna mi pariat perfeta. Non tenia autonomia. Traballaia dies intreas pro irrichire sos àteros. Pro superare sas frustratziones meas, apo cumintzadu a istudiare su buryat, e apo iscobertu chi est una limba in perìgulu de estintzione. Duncas apo detzisu de fàghere un’investimentu, creende unu movimentu a fùrriu de sas limbas raras. Apo cumintzadu a pensare a comente connètere sas pessones chi faeddant un’idioma cun sas chi lu diant chèrrere imparare. Sa prataforma Tribalingual est nàschida gasi e non tèngio idea de m’arressare».
Ligàmenes:
https://en.wikipedia.org/wiki/Buryat_language
http://patrimonilinguistici.it/grecanico-calabria/
Leave a comment