de Sarvadore Serra
Su tràficu non faghet bènnere petzi su nervosu. Diat èssere su mìnimu. Su fatu istat chi est perigulosu pro sa salude. Paret chi aumentet s’arriscu de sufrire de demèntzia. Lu narant unos cantos istùdios fatos dae pagu.
Custa sìndrome, chi destruit sa memòria e su pensamentu, est unu de sos problemas sanitàrios prus mannos in su mundu: faghet dannu mannu a sos malàidos e ponet in anneu sos custrintos. Prus de 47 milliones de pessones sufrint de demèntzia in su pianeta. E s’Organizatzione Mundiale de sa Sanidade pensat chi s’at a arrivare a 135 milliones de casos in su 2050.
Sa cuntaminatzione de sos tubos de iscapamentu de sas màchinas forsis est una de sas càusas de custa epidemia globale, segundu un’istùdiu coordinadu dae Hong Chen, de s’agentzia de sa sanidade pùblica de Ontàrio, sa provìntzia prus populada de su Canadá. Sas cunclusiones de su traballu las ant publicadas in sa revista mèdica The Lancet. Sos istudiosos ant analizadu in 10 annos sa salude de 6,6 milliones de pessones de su territòriu, ponende in mesu fintzas sas tzitades de Toronto e Ottawa. Sos resurtados, chi ponent in oriolu sos sientziados mancari non siant definitivos, mustrant chi sos tzitadinos chi istant a prus pagu de 50 metros dae unu caminu cun tràficu presentant unu 7% in prus de arriscu de sufrire de demèntzia, a cunfrontu de sos chi istant a prus de 300 metros.
Sos chi tenent sa domo a 50 – 100 metros dae una carrera transitada presentant un 4% in prus de arriscu. E a 101 – 200 metros de distàntzia sos istudiosos ant averiguadu petzi un’aumentu de s’arriscu de su 2%. “S’istùdiu nostru mustrat chi sas polìticas chi agiuant a minimare s’espositzione a sa cuntaminatzione de su tràficu podent èssere de profetu fintzas pro prevènnere sa demèntzia”, narat Chen.
S’istùdiu non dimustrat una relatzione de càusa e efetu, però mustrat cun indìtzios mannos unu culpàbile presuntu: s’espositzione a tèrmine longu a cuntaminantes produidos dae sas emissiones de sas màchinas, comente su diòssidu de nitrògenu e sas partìculas finas in suspensione. Sos autores inditant fintzas àteras sustàntzias tòssicas de su tràficu, comente sas partìculas ultrafinas e sos metallos graes.
Sos istudiosos ant chircadu si b’aiat variàbiles de cunfusione chi aerent incausadu un’anàlisi isballiada de sos resurtados, ma no nd’ant agatadu. Fintzas ponende impostatziones chi tèngiant contu de sas diferèntzias sotziueconòmicas, resurtat semper chi s’arriscu de demèntzia aumentat a curtzu a sos caminos traficados. Imbetzes su grupu de Chen no at agatadu perunu ligàmene intre su tràficu e àteras duas infermidades neurològicas: su parkinson e s’ isclerosi mùltipla.
“Non podimus pònnere a un’ala sa possibilidade chi su burdellu chi faghent sas màchinas podat acrarire in parte su ligàmene chi amus osservadu intre s’espositzione a su tràficu e sa demèntzia ”, agiunghet Chen.
Un’annu a como un’àteru istùdiu indipendente in Germània aiat collegadu su sonu de sas màchinas e sa cuntaminatzione de s’àera cun unu deterioramentu cognitivu lèbiu in sas pessones mannas prus espostas. In su 2015, un’àteru traballu in Taiwán at postu in relatzione sas partìculas finas in suspensione cun s’alzheimer.
“Depimus pònnere in campu mesuras preventivas como, imbetzes de isetare deghinas de annos”, narat sa neuropatòloga messicana Lilian Calderón-Garcidueñas, de s’ Universidade de Montana (Istados Unidos), in unu cummentàriu parallelu publicadu in The Lancet. E comente faghimus a no li dare resone?
Ligàmene: http://elpais.com/elpais/2017/01/04/ciencia/1483554656_132046.html
Leave a comment