S’istitutzione de sas diòtzesis in Sardigna est de su de bator sèculos, a pustis de s’editu de Milanu de su 313.
Sas primas chi nde tenimus novas sunt sa de Càralis, sa de Forum Traiani, oe Fordongianus, Sulchi, in s’ìsula de Santu Antiogu, Turris, e Sanafer, chi diat pòdere èssere a s’ala de Aristanis, forsis s’antiga Cornus.
In època bizantina nde sunt istadas istituidas àteras duas, sa de Sinas, in ue fiat Tharros, e sa de Fausania, a s’ala de sa chi est oe Terranoa.
S’artzidiòtzesi de Turres teniat sete diòtzesis sufragàneas chi fiant: Ampùrias, Bosa, Bisàrtziu, a s’ala de Nughedu, Castra, in su Monteacutu, Otzana, Piaghe e Sorres.
Custa fiat issara sa parte de Sardigna evangelizada. Neghe però de sos atacos sighidos de sos moros sa parte manna de sa populatzione aiat cumintzadu a abbandonare sas biddas in logu de mare. Sas diòtzesis duncas fiant abbacadas dae sete a bator: Càralis, Turris, Sulchi e Civita-Fausania.
Sa diòtzesi turritana tenet sa sede sua in Tàtari dae su 1441, pro detzisione de s’archipìscamu Pietro Spano.
S’antiga capitale Turres fiat dae tempus meda in istadu de decadèntzia e Tàtari giai dae carchi sèculu fiat passadu dae sa cunditzione de bidda a sa de tzitade. S’èssere nominadu sede episcopale tzertificaiat custu càmbiu.
A nàrrere sa beridade in Tàtari giai b’aiat unu logu destinadu a retzire sos pìscamos, nessi dae unos bìndighi annos in antis,
Giai in su de sèighi sèculos aiant cumintzadu a modificare su palatzu episcopale e in sa metade de su sèculu a pustis, at leadu sa forma chi pagu prus a mancu tenet oe, cun seminàriu incruidu.
Carchi àtera modìfica e agiunta est istada fata dae sos àteros pìscamos. Ammentamus sos traballos chertos dae mussegnor Varesini in su de deghennoe sèculos, dae mussegnor Parodi a printzìpiu de su de binti sèculos e dae mussegnor Mazzotti carchi dècada a coa.
(luca foddai)
Leave a comment