Antoni Garau (Aristanis, 3 de làmpadas de su1907 – 20 de freàrgiu de su1988) est istadu unu cumediògrafu de gabbale, autore de 13 cumèdias in limba sarda chi mustrant sa sotziedade sarda e sos cambiamentos suos in sa furriada de mesu sèculu.
Unas cantas cumpangias de teatru, amantiosas de sas òperas de Garau, sighint a propònnere cun èsitu mannu sos traballos suos.
A issu ant intituladu su Teatru de Aristanis.
Custas sunt sas òperas suas:
Is Campanas de Santu Sadurru
Cumèdia in tre atos de su 1934. S’ambientatzione est in unu bidditzolu de su de Aristanis. Su protagonista est su barberi-istangheri de Triagus chi amàniat una rapresentatzione teatrale pro collire dinare e torrare a comporare sas campanas de crèsia.
Pepantiogu s’Arricu
Cumèdia in tre atos de su 1934. Pepantiogu, mere ricu de Sant’Antoni Ruinas, tzucat a Roma pro visitare unu fradile e nde li càpitat de cada colore cando chircat de faeddare in italianu cun sa gente chi addòviat.
Pìbiri Sardu
Cumèdia in tres atos de su 1943. Ambientada in Aristanis in sa domo de unu traperi-sacrista de pagu contu in su tempus de sa segunda gherra mundiale. Unas cantas pitzocas, agiuadas dae sas mamas, chircant de si cojuare cun sos sordados italianos chi istant in bidda, ma non si cumprendent bene a pare pro more de sa diferèntzia de limba.
Sonnu Trumbullau
Cumèdia in tre atos de su 1945. Faeddat de una pitzoca sarda e de unu sordadu lòmpidu a su de Aristanis pro more de sa gherra. S’iscena si faghet cumplicada e movimentada ca, pro contare unu bisu de su babbu de sa giòvana, s’autore totu in unu nche tràmudat s’ispetadore-letore in una barraca fraigada in sa marina…
Basciura
Cumèdia in tre atos del 1950. Garau ambientat custa òpera in unu bidditzolu a curtzu a Aristanis chi, pròpiu ca s’agatat in unu tretu bassu, cada tantu est aundadu dae sas abas de su riu. Sos amministradores tenent una resone in prus pro èssere in pelea.
Sa Professoressa
Cumèdia in tre atos de su 1956. Cicitu e Filumena, maridu e mugere cun pagu dinare, faghent unu muntone de sacrifìtzios pro fàghere istudiare sa fìgia Pinuccia. Su resurtadu no at a èssere su chi si isetaiant…
Giusepi e Maria
Cumèdia in tre atos de su 1972. Giusepi e Maria istant in unu bidditzolu a curtzu a Aristanis e sunt pòveros comente sos de s’Evangèliu. Maria isperat de tènnere unu fìgiu òmine ca custa est sa cunditzione pro godire de un’eredidade: s’at a illierare in su pinnetu de unu pastore, ma sa nàschida de una fèmina at a pònnere un impeigu a sos bisos de sos protagonistas.
S’Úrtima Xena
Cumèdia in un’atu e tres tempos de su 1972. Ambientada in una bidda in sos annos 50, custa cumèdia faeddat de una famìlia numerosa chi si reunit pro amentare su babbu chi pensant chi siat mortu in s’ùrtima gherra. Ma issu torrat e sas cosas si ponent in movimentu.
Sa Corona de Tzia Belledda
Cumèdia in duos atos de su 1975. Su contu cumintzat cun sa morte de una bìdigra chi at postu semper in pelea sos duos figiastrinos. Sa trama s’isvilupat intre s’amentu de sas prepotèntzias de sa fèmina e su contu de comente sos giòvanos chircant de s’abesare a sa libertade chi ant logradu.
Ciciu Fruschedda
Cumèdia in un’atu de su 1977. Ambientada in sa domo de unu biudu: nointames sa povertade de sa domo, sos custrintos current a la forrogare, cando ischint chi si nch’est mortu, chirchende su testamentu e sos benes.
Su Mundu de Tziu Bachis
Cumèdia in un’atu de su 1979. Girat a fùrriu de sa figura patètica e dolimosa de un ‘òmine de 90 annos chi istat in una bidda, cun pagos ligàmenes cun su mundu cuntemporàneu e cun amentos medas de su tempus coladu e de sa mugere sua istimada.
Maria Concepita
Cumèdia in tre atos de su 1980. Ambientada in Aristanis in tempos reghentes, in custa òpera b’est sa cuntierra intre sos modos de campare e de pensare de duos isposos de 70 annos ligados a sa tzivilidade antiga de sos massajos e su restu de sa tzitade chi, devènnida capitale de provìntzia, presentat totu sas calidades e sos difetos de sa modernidade.
Su Segrestaneddu
Cumèdia cun pròlogu e 4 atos de su 1983. Unende mamentos de comitzidade e àteros de riflessione, Garau descriet sa gente ùmile de sa comunidade imaginària de Aquafrida.