Su Positivismu est unu movimentu filosòficu e culturale chi naschet in Frantza in sa prima metade de su de XIX sèculu. Su Positivismu esaltat s’iscièntzia, bida comente s’ùnica connoschèntzia possìbile e cunsederat su mètodu iscientìficu comente s’ùnicu chi at balore e chi depet èssere aplicadu in ogni àmbitu de sa sabidoria. Pro custu motivu benit criticada sa metafìsica.
Carateristicas de su Positivismu sunt s’otimismu, sa fide in su progressu e in sa resone e sa visione làica e immanentìstica de sa vida.
Su Positivismu si manifestat in duas formas: Positivismu sotziale e Positivismu evolutzionìsticu. Esponentes de su primu sunt Saint Simon (1760-1825), Fourier (1772-1835), Proudhon (1809-1865) e Comte (1798-1857).
Auguste Comte est cunsideradu su fundadore de sa sotziologia. Issu fòrmulat sa lege de sos tres istàdios, pro mèdiu de sos cales si isvilupat sa connoschèntzia. Su primu est s’istàdiu teològicu o fitìtziu, su segundu est s’istàdiu metafìsicu o astratu, su de tres est s’istàdiu iscientìficu o positivu. Sos primos duos istàdios sunt dominados dae sos fenòmenos subranaturales; in s’istàdiu positivu s’òmine si liberat dae sas credèntzias metafìsicas e chircat sas càusas de sos fenòmenos, pro mèdiu de sa resone e de s’osservatzione. S’entziclopedia de sa sabidoria, pro Comte, est cumposta dae chimbe iscièntzias: astronomia, fìsica, chìmica, biologia e, in ùrtimu, dae sa sotziologia, sa cale est sa reina de totus sas iscièntzias. Sa sotziologia, cramada fintzas fìsica sotziale, est partzida in istàtica sotziale, chi istudiat s’òrdine de sa sotziedade e dinàmica sotziale, chi istudiat su progressu de s’umanidade. Comte prospetat una sotziedade noa fundada subra de sa sotziologia, chi issu cramat sotziocratzia. Comte teorizat una religione de s’iscièntzia in ue s’Umanidade leat su logu de Deus.
Su positivismu utilitarìsticu o Utilitarismu si configurat comente unu positivismu de sa morale. Pro Jeremiah Bentham (1748-1832), una atzione est bona cando est ùtile e, duncas, contribuit a sa
felitzidade procurende su praghere e istransende su dolore. Àteros esponentes de s’utilitarismu inglesu sunt sos economistas Thomas Robert Malthus (1766-1834), David Ricardo (1772-1823) e John Stuart Mill. Si su positivismu de Comte si collocat intro de s’orizonte ratzionalista, su positivismu de Stuart Mill si ponet intro de sa prospetiva de unu empirismu radicale. Sa lògica de Stuart Mill cheret eliminare ogni dogmatizatzione de sos resultados de s’iscièntzia e cheret torrare a conduire sos resultados de sa chirca a sas bases empìricas.
Pro su Positivismu evolutzionìsticu s’evolutzione est a fundamentu de sa realidade naturale. Màssimu esponente de s’evolutzionismu biològicu est Charles Darwin (1809-1882), autore de su libru On the Origin of Species (1859), in ue sustenit sa teoria de su trasformismu biològicu, fundada subra duos fatores: a) sas piticas variatziones, chi si verìficant in sos èsseres viventes in su tempus; b) sa gherra pro sa vida e, duncas, sa seletzione naturale de sas ispètzies, in ue petzi sas prus fortes ant sa possibilidade de subravìvere.
Àtera personalidade de tènnere in cunsideru est Herbert Spencer (1820-1903), autore de su Sistema de filosofia sintètica (1860). In sos Primos Printzìpios (1862), Spencer sustenit chi pro s’òmine no est possìbile lòmpere a sa realidade ùrtima e assoluda, sa cale non si podet connòschere. Pro custu motivu no est possìbile cuntziliare religione e iscièntzia.
Sa sotziologia, pro Spencer, si depet limitare a descrìere s’isvilupu de sa sotziedade umana e est orientada a s’individualismu e, duncas, a sa defensa de totus sas libertades individuales, in cuntrastu a sa sotziologia de Comte e a s’indiritzu sotziale de su Positivismu.
Su Positivismu est unu movimentu filosòficu e culturale chi naschet in Frantza in sa prima metade de su de XIX sèculu. Su Positivismu esaltat s’iscièntzia, bida comente s’ùnica connoschèntzia possìbile e cunsederat su mètodu iscientìficu comente s’ùnicu chi at balore e chi depet èssere aplicadu in ogni àmbitu de sa sabidoria. Pro custu motivu benit criticada sa metafìsica.