-de Sarvadore Serra-
Su persighimentu digitale est s’impreu de sos mèdios de comunicatzione comente sa posta eletrònica, sas retzas sotziales, sos infodiàrios, sa messageria instantànea, sos messàgios de testu, sos telèfonos tzellulares pro assediare una pessone o unu grupu, cun atacos personales o in àteras maneras. Est unu cumportamentu chi ìmplicat unu dannu recurrente e sighidu. Sa finalidade de custa pràtica est a incausare anneu e angustia. Si podet verificare una borta ebbia, o podet sighire cun s’imbiu de messàgios a una pessone chi at naradu chi non cheret tènnere cuntatos cun su mitente. Podet cunsìstere in minetzas, o podet tènnere connotaziones sessuales, o cumportare òdiu ètnicu.
A pàrrere de María José Edreira, in su traballu suo “Fenomenologia de l’assetjament moral“, su persighimentu morale est su “protzessu cun su cale un’ individuu o grupu de indivìduos pràticant violèntzia –psíchica o física– in doses minores a un’àteru individuu cun s’idea de lu destabilizare e de lu fàghere dudare de sos pensamentos e de sos afetos suos. In custa manera nche tirant a un’àtera pessone s’identidade sua, negant e elìminant sa diferèntzia cun sos àteros. S’obietivu de custu cumportamentu est a paralizare sa vìtima pro evitare chi nascat su cunflitu, pro chi non podat pensare nen cumprèndere, a la mantenere a disponimentu de s’agressore fintzas a cando torrat a contu, a l’indotrinare. Su protzessu est finalizadu a pervertire moralmente sa vìtima e a la destruire lentamente pro cunsighire unu delitu perfetu, s’elìminat sa vìtima pro indutzione a su suitzìdiu o violèntzia fìsica.“
Su persighimentu morale est una cunduta dannàrgia –verbale o non verbale – chi atentat, pro sa frecuèntzia e ripetitzione sua, a sa dinnidade o integridade psìchica o fìsica de una pessone.
Vìtimas medas vivent in su terrore pro meses in antis de si detzìdere a chircare agiudu; su problema si faghet galu prus mannu cando, a pustis de s’èssere detzisas a chircare agiudu, no ischint a ue andare.
Pro identificare custu fenòmenu, Heinz Leymann, unu psicòlogu nòrdicu de sos annos 80, at assebertadu 3 cumponentes: sa frecuèntzia, sa continuidade in su tempus e s’acuntèssida de unu o prus de unu de sos elementos elencados:
Sa capatzidade de impitare internet: custa cumpetèntzia s’otenet mescamente leghende sos forum informàticos.- Acusas farsas: su prus de sos persighidores cherent fàghere dannu a sa reputazione de sa vìtima manipulende àteras pessones contra a issa.
- Publicatzione in sos sitos informàticos de informatziones farsas subra de sa vìtima: a bortas, creant sitos informàticos, pàginas in facebook e àteras retzas sotziales, infodiàrios o fotologs cun custu propòsitu; fintzas a cando custos sitos o pàginas o infodiàrios e fotologs non sun eliminados, su persighimentu podet durare meses o annos; e si puru nche los elìminant, b’est su fatu chi totu su chi si pùblicat in internet abbarrat in sa retza.
- Regorta de informatziones: sos persighidores podent ispiare sos amigos de sa vìtima, sa famìlia sua, sos cumpàngios suos de traballu pro otènnere informatziones personales; in custa manera connoschent su resurtadu de sas lìteras eletrònicas difamatòrias, e iscoberint cales sunt sas boghes prus credìbiles e sas chi non creant perunu resurtadu.
- Medas bortas monìtorant sas atividades de sa vìtima e chircant de agatare s’indiritzu IP pro otènnere prus informatzione.
- Imbiant cada tantu lìteras eletrònicas difamatòrias a sos connoschentes de sa vìtima pro los manipulare.
- Manìpulant àteras pessones pro chi persighent sa vìtima.
- Su persighidore podet pònnere in internet sos ingiùrgios e sas minetzas, faghende connòschere s’identidade de sa vìtima in unu situ informàticu o in un’infodiàriu o in una retza sotziale.
- A bortas unu podet acusare sa vìtima de àere ofesu a issa o a sa famìlia sua, o podet publicare su nùmene o su nùmeru de telèfonu pro cumbìnchere àteras pessones a la persighire.
- Vitimizatzione farsa: su persighidore podet nàrrere chi sa vìtima est persighende a issu.
- Atacos a datos e atretzaduras informàticas: su persighidore podet proare a fàghere dannu a s’elaboradore de sa vìtima imbiende virus.
- Mancàntzia de una finalidade legìtima: cheret nàrrere chi non b’at una resone vàlida, si non sa de ispramare sa vìtima; e unos cantos persighidores narant chi tenent una resone bona pro turmentare sa vìtima, ca mèritat de èssere punida pro carchi faddina chi, a pàrrere issoro, at fatu.
- Repititzione: cheret nàrrere chi s’atacu no est unu fatu isuladu; sa repititzione est s’elementu fundamentale de su persighimentu in línia; un’ atacu in línia isuladu, mancari pòngiat una pessone in anneu, non podet èssere cualificadu comente persighimentu digitale.
- Paga tutela legale: si puru tancant unu situ, si nde podet abèrrere deretu un’àteru.
- Est una forma de persighimentu cuadu.
- Est un’atu de crudelidade cuadu.
- Su persighimentu invadet àmbitos de intimadade e seguresa aparente comente sa domo, e a unu lu faghent intèndere indifesu de su totu.
- Su persighimentu si faghet pùblicu e s’aberit in presse a prus de una pessone.
- Non b’at bisòngiu chi unu siat a curtzu fisicamente a sa vìtima; su persighimentu digitale est una casta de turmentu psicològicu chi si podet perpetuare in cale si siat logu e mamentu; pro nàrrere, unu podet imbiare una minetza a mesunote dae chentinas de chilòmetros de distàntzia e su destinatàriu si nd’abbìgiat s’in cras mangianu cando aberit sa posta eletrònica.
S’onnipresèntzia e sa difusione istantànea de internet faghent a manera chi su persighimentu digitale podet arribbare a èssere tantu o prus traumàticu de sas minetzas fìsicas.
Su persighimentu digitale podet inglobare unos cantos tipos de persighimentu connotos:
- Su persighimentu psicològicu.
- Su stalking, est a nàrrere su de andare semper infatu a una pessone
- Su persighimentu in iscola.
- Su persighimentu in su logu de traballu.
- Su persighimentu sessuale.
- Su persighimentu in famìlia.
Sa particularidade additzionale de su persighimentu digitale est mescamente s’impreu de internet. Gràtzias a sa difusione e massificatzione de sa retza eletrònica, si podent turmentare sas pessones praticamente in totu sos àmbitos (iscolàsticu, professionale, sotziale o amorosu) in ue si movent.
Sas vìtimas de custu cumportamentu malu sufrint de istress, sensu de umiliatzione, angustia, anneu, depressione, neghidade, sensu de impotèntzia, istrachitùdine, maladias fìsicas, pèrdidas de cunfiàntzia in issas matessi, e podent fintzas lòmpere a su suitzìdiu.
Su prus de sos modellos esplicativos de su cumportamentu psicopàticu de su persighidore tenent a cumone, comente orìgine de sa patologia issoro, sentimentos fundudos e cuados de inadeguadesa personale e professionale chi tenent càusas diferentes; custos sentimentos, chi a su sòlitu sunt connotos comente espressione de su <cumplessu de inferioridade>, sunt reprimidos in su subcosciente e faghent a manera chi su persighidore reàgiat in manera violenta contra a totu su chi bi lu podet ammentare. Sa solutzione de su persighidore est custa: in càmbiu de aumentare sos livellos suos de auotistima, chircat de minimare sos de sos àteros pro fàghere a manera chi falent a suta de sos suos; dae custu, sa ridiculizatzione, s’umiliatzione o s’ipercrìtica sistemàtica de totu su chi faghent o narant sas vìtimas.
Sas tres cunditziones pro realizare s’òpera mala de distruimentu psicològicu de sa pessone isseberada comente obietivu sunt: su segretu, sa birgòngia de sa vìtima e sos testimòngios chi s’istant a sa muda.
Unu problema mannu, duncas, comunu a totu sas sotziedades modernas, e chi totu sas sotziedades modernas sunt chirchende de bìnchere cun tzentros de ascurtu e àteros sistemas de controllu sotziale.
Ligàmenes: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ciberassetjament
https://salimbasarda.net/atualidade/catalanofobia-su-ratzismu-chi-tocat-sos-catalanos/
https://www.youtube.com/watch?v=y-_8WhoQbS8
Leave a comment