Fraigadu in s’oru de una pèntuma a un’artària de 325 metros, su nuraghe Sa Fogaia s’agatat in su parcu omònimu, in sa ghetada orientale de sa giara de Siddi.
Fatu cun contzos de basaltu sena tocados o dolados, Sa Fogaia est unu nuraghe a passadissu particulare a beru, cumplessu e irregulare, formadu dae tres istruturas megalìticas mannas acostagiadas dae unos cantos fràigos segundàrios. Sa prima istrutura, sa prus antiga (est a nàrrere su nuraghe a passadissu), nche torrat a s’edade de su Brunzu Mèdiu de cumintzu, presentat una forma tricuspidada a y curiosa a beru (bidu dae artu su profilu faghet pensare a su de sas tumbas de sos gigantes), cun un’intrada sobraelevada posta a chimbe metros dae terra, chi si bi intrat colende in una rampa gradonata istraordinària ricavada in s’ispissore muràriu. Sas àteras duas istruturas, annantas in una segunda fase costrutiva semper nuràgica, si imbarant a s’istrutura printzipale in duas alas, e tenent una càmera a tholos, àteros aposenteddos, pasadissos, una corte, iscalas, terratzas. A fùrriu de s’ala de sud e in intro de sa corte, in prus, si bident sos restos muràrios de unos cantos ambientes retangulares, chi faghent pensare chi su nuraghe l’apant torradu a impitare in sos tempos de sos pùnicos e de sos romanos.
Sos iscavos, fatos in antis in su 1993-1994 e pustis in su 2003-2004, ant bogadu a lughe discheddas, tzicherones, testos e turteras de su Brunzu Mèdiu de cumintzu (Cultura de Bonnànnaru B), una sula de brunzu e tzeràmica nuràgica a bìculos. In prus ant agatadu pìgios cronològicos tardu-pùnicos e romanos, cun s’imbènnida de brocchitas, pratos decorados, una sepultura destruida, bròinas e bìculos medas de tzeràmica. De su sèculu XIII-XIV sunt, in càmbiu, sos restos de una broca.
Sos iscavos, fatos in antis in su 1993-1994 e pustis in su 2003-2004, ant bogadu a lughe discheddas, tzicherones, testos e turteras de su Brunzu Mèdiu de cumintzu (Cultura de Bonnànnaru B), una sula de brunzu e tzeràmica nuràgica a bìculos. In prus ant agatadu pìgios cronològicos tardu-pùnicos e romanos, cun s’imbènnida de brocchitas, pratos decorados, una sepultura destruida, bròinas e bìculos medas de tzeràmica. De su sèculu XIII-XIV sunt, in càmbiu, sos restos de una broca.